Albino Pitscheider

scultëur de Gherdëina

Albino Pitscheider (nce Albin, Alwin o Bera Albino, * 30 de nuvëmber 1877 a Urtijëi; † 17 de fauré 1962 te Sëlva) fova n scultëur de Gherdëina.

Relief dl martirio de San Giuani Batista de Albino Pitscheider tla dlieja de San Durich a Urtijëi.
Articul per Ladin Gherdëina

Vita mudé

Ël ie stat l mut de Menza (Clemenza) Nogler (1844-1921) da Vidalong y de Anton Pitscheider (1843-1912), che fova unit da Sëuc te Gherdëina y che ova cumprà l luech "Pitl Stlejuc" sot al ëur dl bosch de Resciesa[1]. Si fredesc fova Leopold (moler, pere de Viktor y Emmanuel, moleri, fundadëur dla Lia Mostra d’Ert), Anton (scultëur), Conrad (moler pere de Viktor dl Grohmann - moler). La trëi surans fova Rosalia marideda Craffonara y Carlina marideda Picha y Filomena marideda Anderlan, loma de Amalia Anderlan Obletter.

L à maridà Carlina Obletter.

Pitscheider ie stat per trëi ani lerner pra Franz Santifaller a Urtijëi y 4 ani fant pra Johann Baptist Moroder. Plu inant al laurà pra Leopold Hofer a St. Pölten y Hermann Josef Stark a Nürnberg. Ti ani 1902–1903 al laurà tla berstots dla firma "Gebrüder Moroder" a Offenburg/Baden.Tl 1910 iel stat numinà maester de dessëni y mudelé tla scola d'ert de Sëlva ulache l à nsenià fin al an 1949. Al scumenciamënt dla prima viëra mundiela iel stat mandà a fé proteses a Viena. Dopro al damandà de vester tl "k.u.k. Kriegspressequartiers", ajache l fova adatà „zur Anfertigung der Kriegsartikel in Holz“ (de fé articuli de viëra tl lën). Ai 20 de lugio 1917 iel stat nvià a n colloquium ma l nen ie nia stat azetà te chëla stiera. L à mpò fat n valguna figures cun motives de viëra che ie sën da udëi tl "Heeresgeschichtliche Museum" a Viena. Albino Pitscheider ie cunesciù per la pitla y pitliscima figures zipledes tl lën, truepes da udëi tl Museum Gherdëina.

Pitscheider ie stat cun Robert Moroder, Alex Moroder, Luis Piazza, Hermann Moroder, Gilo Prugger y Heinrich Moroder sen. fundadëur tl 1958 dl Museum Gherdëina a Urtijëi[2].

Albino Pitscheider ova giatà n crist te Val che fova mel ciafià y che, derturà su, ie da udëi tl Museum Gherdëina. Tla cësa de cultura „Oswald von Wolkenstein“ de Sëlva ie la sala dla mostres tlameda Galaria Bera Albino. L à giapà la bedaia d'arjënt te na mostra a L'Aquila l'an 1928, na bedaia d'or a Treviso y l Gran Priesc te na espusizion internaziunela a Paris l'an 1926[3].

Albino Pitscheider jiva ncé a ciacia y l cuntova nscì „Can che vede tl bosch cula rola a i cialè, me feji propi marueia che fove me bon da jëun d'i mazè; ma aldidancuei me sà-i tan biei che ne foss plu bon d'l fe. A cunscidrè can che ch'l bel rechl pò te capitè a'n valgun var dan te che te posses très la scipes 'l studië, 'l usservè te si fe, po vëijes ce eleganza tl sauté, ce belëza te si fermé, ce sveltëza te si mucè. En vere rë dl bosch posses 'l tlamè te si libertà, te si rëni ilo ulù y dal Criator ilo per nëus metù. Can che 'n tel bel tier iè culetà, en cont de belëza estetica ne reste-l nianca la metà, ence sce te l'es a cësa sun fané profumà cun rosmarin bel ros pratà!"[4].

Lëures mudé

  • Reliefs tla dlieja de San Durich a Urtijëi.
  • Figures de prijunieres de lën de linda tl Heeresgeschichtliches Museum, Viena [5].
  • Te Val pelda cun scultura de Albino Pitscheider: n manz sëura na persona cun scrit ”Pastore mia vita, da un toro finita”, lecurdanza de Batista Senoner mazà da n manz 1 ann 1927. La scultura ie stata rubeda[6][7].
  • Sun autère dla capela de Mont de Pana iel da udëi n relief de Sant Antone da Padua fat da Albino Pitscheider.
  • L’Aquila, Chiesa di Cristo Re (Madona cun Crist), Palazzo Montecitorio, Roma[8].
  • La mutans de Albino Pitscheider Rosa, Paula y Annele à lascià al Museum Gherdëina 120 scultures dl pere.
  • Castello Reale Racconigi, arpizadëur ziplà tl lën[9]

Mostres mudé

  • Gauausstellungen Tirol-Vorarlberg a Dispruch 1940-1944. Albino Pitscheider a metù ora dal 1940 al 1943 pra chësta mostra adum cun Raimund Mureda (Moroder), Siegfried Moroder, Vinzenz Peristi, Otto Moroder, Hermann Moroder y Engelbert Perathoner.
  • N lecurdanza do 10 ani da si mort mostra de Albino Pitscheider tl Museum Gherdëina.
  • N lecurdanza de Albino Pitscheider à l Museum Gherdëina tl 1987 fat na mostra do 25 ani da si mort.

Notes mudé

  1. Amalia Anderlan Obletter. Calënder de Gherdëina 2015, pl. 78.
  2. Karlheinz Mureda: Bera Robert Moroder, na vita per l Muséum de Gherdëina. Calënder de Gherdëina 2007, pl 49 (foto segondo da man ciancia).
  3. Leo Crepaz: Lecurdon Bera Albino Pitscheider de Menza. Calënder de Gherdëina, pl. 30.
  4. Leo Crepaz: Lecurdon Bera Albino Pitscheider de Menza. Calënder de Gherdëina 1964, pl. 30.
  5. Archived (Date missing) te boznerkunstauktionen.com (Error: unknown archive URL), abgerufen am 8. Februar 2013
  6. Sepl Nocker: A ji a spaz te Val. Calënder de Gherdëina 1975, pl. 112.
  7. Anton Senoner: Pelda n lecort de bera Battista Senoner. Calënder de Gherdëina 2004, pl. 225-227 (fotos)
  8. Catalogo Beni Culturali - Madona cun Bambin.
  9. Catalogo Beni Culturali Castello Racconigi.

Bibliografia mudé

  • Pitscheider, Alwin. In: Hans Wolfgang Singer (Hrsg.): Allgemeines Künstler-Lexicon. Leben und Werke der berühmtesten bildenden Künstler. Vorbereitet von Hermann Alexander Müller. Literarische Anstalt, Rütten & Loening, Frankfurt a. M. 1922 (tudësch). 
  • Pitscheider, Alwin. In: Hans Vollmer (Hrsg.): Allgemeines Lexikon der Bildenden Künstler von der Antike bis zur Gegenwart.  27: Piermaria–Ramsdell. E. A. Seemann, Leipzig 1933, pl. 116 (tudësch). 
  • Sulé (Tresl Gruber): N salut al seniëur professëur Albino Pitscheider dla Scola d’Ert de Sëlva. Calënder de Gherdëina 1948, pl. 65.
  • Leo Crepaz: Lecurdon Bera Albino Pitscheider de Menza. Calënder de Gherdëina 1964, pl. 29-31 (fotos de lëures y pultré).
  • Lecurdan prof. bera Albino Pitscheider de Menza. Calënder de Gherdëina 1983, pl. 76-77 (ultima foto).
  • Rudolf Moroder-Rudolfine: Albino Pitscheider (1877–1962) scultëur y maester. Museum Gröden, Urtijëi 1987. (tudësch, talian, ladin)
  • Chiocchetti Nadia: Nosta Jent. Persones y personalités dla Ladinia. Union Generela di Ladins dles Dolomites. pl. 117-118. ISBN 88-901703-4-4.
  • Ilse Krumpöck: Die Bildwerke im Heeresgeschichtlichen Museum. Wien 2004, pl. 135 (tudësch).
  • Dictionary of Artists. Band 11: Pinchon–Rouck. Gründ, Paris 2006, , ISBN 2-7000-3081-8, pl. 67 (nglëisc).
  • Robert Moroder: Pruf. Albino Pitscheider 1877–1962. N lecort di 50 ani dalla mort dl artist. Calënder de Gherdëina 2012, pl. 195–197.
  • Helmuth Oehler: Skulptur im Nazionalsozialismus in Tirol. Ein Überblick. Da Wolfgang Meighörner (Hrsg.): Zwischen Ideologie, Anpassung und Verfolgung. Kunst und Nationalsozialismus in Tirol. Catalog dla mostra tl Landesmuseum Ferdinandeum a Dispruch 2019 pl. 164-179 (tudësch).

Cëla nce mudé

Weblinks mudé