Andrea Nicka
Andrea Nicka ie n autur rumanc (nasciü 1646, † 1704 a Preaz)
Test
mudéO celestial Bab, jou greig bucca, ca ti els prendias navend d' ilg Mund, mo ca ti parchiras els da tut mal: ca ti els prendas si suenter ilg tieu bien plascher sut l' umbriva da las tias alas, ad ils velgias parchirar da tutta miseria a strofs, cun ils quals ti smanatschas da castigiar ilg Mund paramur d' ilg puccau ca regia. Ner scha ti els castigias, cun tortas da carstiauns, ad anquieras a casa cun strofs d' ils Filgs d' ils carstiauns, scha velgias pô bucca trer navend dad els la tia misericorgia a buntad da Bab, par ch' ilg fieuc da lur tribulatiuns fetschig lur cardienscha tont pli ferma, lur vitta tont pli soingchia, ad ilg lur ifer tont pli caults, ad ils aulzig si tiers tei, a tiers la tia perpetna beadienscha. Soing Bab, ti sas, ca quest temps ei tut lavagaus, a ch' ils lasters [p. 346] regian da partut. Ti sas, quont fleivla la Natira da quests paupers uffonts ei, ad anclinada tiers ilg mal. Dai ad els tut quei ch' els han da basengs da star ancunter ad ün tal tissi, ca la nauschadad d' ilg Mund prendig buc ent lur cors, ner ch' ilg Satan ils surmeinig, ner ca mala cumpangia lavgig lur bunnas damanonzas. Dai ad els ilg antalleg, dad ancanuscher tei, ün cor da taner char, ün arsantim da ta tschaffar anturn par vangir uni tuttavia cun tei. Ch' ils tês buns Aungels ils parchiran gi a noig, ca la tia providentia ils cumpongig, tieu plaid ils autruvidig, tias amparmaschuns ils cunfortig, ilg tieu soing Spirt ils renoveschig, a turnentig ad els la sumelgia da Deus. Dai ad els ne richezia ne pupira, mo dai ad els lur vivonda ordinariameng. Dai ad els avont tuttas caussas ilg paun, ca ven giu da Tschiel, a dat la vitta alg Mund, a lai els schigiar ilg dun celestial, a las vartids d' ilg Mund, c' ha da vangir. Anvide els cun tia charezia a vastchesche els cun da tutta sort Christiaunas vartids, mo principalmeng ils fai soings tras ilg tieu spirt, a fai els novas creatiras, damaica senza la soingchiadad naginna pô vêr tei. Fai els ferms [p. 347] a semper enten la tia ligia, a ca quella restig fin la lur Prosteritad sco ünna custeivla hierta. Parca ti vengias glorifichiaus da schlatt' en schlatta, antroqua la fin d' ilg Mund. Parca ne 'lg Mund ne lg uffiern possian els 30 raffar or d ilg tieu maun, a ca naginna caussa possig ils sparchir da la tia charezia, la quala ti has mussau en Christo Iesu ilg tieu Filg.
Wikisource
mudéWikidata
mudéFontanas
mudé- Truog, Evangelische Pfarrer, 1934, 247.