Articul por Ladin Val Badia

Le cristianejim é na religiun monoteistica universalistica, che nasc dal iudaism dl I seco y se basëia sön la revelaziun de Gesu Crist ti Vangeli sciöche Messia, le Fi de mort y ressorí. Al é la religiun plü slariada fora tl monn adöm cunca. 2,2 miliarc de fedei. Le cristianejim vëgn ince definí adöm cun le iudaism y l’Islam ne “religiun abramitica[1].

Perzentuala de cristiagn ti stac dl monn

Le cristianejim d’aldedaincö é partí sö te Dlijia catolica, Dlijia ortodossa y Protestantesim.

I pröms cristians é gnüs porseghitá sot al Imper roman. Dl 380 á l’imparadú Teodosio declaré le cristianejim la religiun ufiziala dl Imper roman cun l’Edit de Tessalonica. Dl 1054 él gnü a se le dé la spartiziun dl cristianejim -le Gran Scism- danter Dlijia catolica y Dlijia ortodossa. Dl XVI seco, do le scandal dles indulgënzes, él gnü a se le dé la fondaziun dl Protestantesim.

Liams mudé

Religiun

Notes mudé

  1. Religion, Religions, Religious, de Jonathan Z. Smith, in Mark C. Taylor (curaté da), Critical Terms for Religious Studies, University of Chicago Press, 1998, pl.430, ISBN 978-0-226-79156-2.