Dlieja de Sant'Ana (Urtijëi)

La dlieja de Sant'Ana ie la dlieja dla majera curtina de Urtijëi.

La dlieja de Sant'Ana te curtina de Urtijëi.
Articul per Ladin Gherdëina
La dlieja ududa dedite.

L stil dla dlieja ie gotich y l aredamënt ie baroch.

Storia mudé

L prim iëde vën la dlieja numineda tl 1425. Marx Sittich tl 1600 dij che te Gherdëina, do la dlieja de Urtijëi dëssel vester stat n ciastel (”in Thall Greden hinter san Ulrich Kirchen auf ainen Perg”), numinan l ciastel de Stetteneck[1]. La dlieja de Urtijëi fova tl 1600 dlongia la dlieja de Sant'Ana y fova la dlieja dla curazia de Urtijëi finche l ie stata fabricheda la nueva dlieja de San Durich. Chësta dlieja cun si ciampanil ie, do n valgun iëdesc che n ova pruà à la derturé, stata trata ju tl 1799. L ciampanil dla dlieja de Sant'Ana cun doi ciampanes ie stat fabricà coche l ie sën permò tl 1799. Tl 1982 ie la dlieja stata dertureda. Tlo pon liejer plu avisa de chël che à scrit l ugrister Moz Ploner dla oostruzion dia dlieja de Sant'Ana y dla dlieja nueva de San Durich a Urtijëi[2].

La dlieja dedite mudé

L'autere baroch ie de Matia Vinazer (1717-1784). A man drëta y man ciancia iel doi afrësc cun San Giuani Evangelista y San Giuani Batista y doi sanc ziplei: San Gioachin y San Ujep.

L cheder dl autere ie de Josef Anton Mahlknecht dl 1859, n nepot de Jan Dumëine Mahlknecht da Rainel.

La catordesc stazions depëntes a uele ie dl desjedotesim secul. La sala dla dlieja ie longia 10,5 m. y lergia 5,9 m.

La dlieja ie sota defendura dla provinzia Südtirol[3]

Notes mudé

  1. Stefan Planker, Herwig Prinoth: Tl 2000 iel unì a lum 1 ciastel dl Balest. Calënder de Gherdëina 2002, pl. 136.
  2. Cristl Moroder (traduzion): Traduzion dal tudësch tl Gherdëina de chël che à scrit ’l seniëur ugrister Moz Ploner dla oostruzion dia dlieja de S. Durich a Urtijëi. Calënder de Gherdëina 1948, pl. 32-43.
  3. La dlieja de Sant'Ana monumënt sota defendura dla Provinzia Südtirol

Bibliografia mudé

  • Tresl Gruber: La vedla dlieja de S. Durich y la dlieja de Sant'Anna. Calënder de Gherdëina 1964, pl. 47-49.
  • Margareth Runggaldier Mahlknecht, Karl Mahlknecht: St. Ulrich in Gröden – Kirchen und Kirchengeschichte. Eine Text- und Bilddokumentation. Athesia Persenon 1992.
  • Eugen Trapp: Kunstdenkmäler Ladiniens. Gadertal. Gröden. Fassatal. Buchenstein. Ampezzo. Istitut Cultural Ladin Micurà de Rü, San Martino in Badia/San Martin de Tor (BZ) 2003, ISBN 88-8171-044-7, pl. 186–194.