Dlieja de Santa Cristina

La dlieja de Santa Cristina ie na dlieja dedicheda a S. Antone abat y a S. Cristina de Bolsena y ie la dlieja de pluania de Santa Cristina te Gherdëina.

Dlieja dovia.
La dlieja ududa danca.
La dlieja ududa danca.
Gran autere cun la tofla de Johann Burgauner dl 1848. Madona cun S. Antone abat y S. Cristina depënta da Johann Burgauner, 1848.

Posizion mudé

La dlieja ie nasciuda sun chël che fova ntlëuta l Troi Paian la streda plu mpurtanta te Gherdëina. Pra la gran rëjes ruvun passan sun n puent de sas fabricà sëura la ferata tl 1916 y tres la curtina che ie duta ntëur dlieja. La fassada dancà ie dl viëres de ozidënt, a sud y a nord dla dlieja ie la doi pitla rëjes y dala pert de urient de curtina ie na pitla capela di morc y na arcada cun la scrita Resurrecturis che porta sun plaza de dlieja.

Storia mudé

Bele tl 1100 dëssel vester stata na pitla capela dedicheda a S. Cristina de Bolsena. Tl 1342 vëniel numineda te na lëtra de nduljënza dl Papa na dlieja romanica, de chëla che resta me plu na pert dl ciampanil. L presbitere ie dl tëmp gotic y tl sëidejesim secul ie unida junteda pro na capela dai osc. La dlieja ie unida cunsagreda ai 16 de lugio 1646, dì dla Madona di Àbeti.

Da udëi mudé

  • L gran autere dl 1690 ie dla familia di Vinazer, cun statues de San Piere y San Paul de Mëine Vinazer y povester dl mut Ciascian. Aldò de Nicolò Rasmo ie l'autere de Christian Trebinger[1]
  • Na S. Filomena de bront de Jan Dumëine Mahlknecht ie da udëi tla capela dai osc.
  • La tofles dl batum de Crist y de San Martin ie de Josef Arnold l Vedl. I doi auteresc da les pertes y l gran autere dla dlieja ie de Iuchin Unterplatzer dit nce l "Tuifele Moler", pere de Felizita Unterplatzer, la segonda fëna de Sepl da Jumbiërch [2].
  • La stazions ie Josef Arnold l Vedl.
  • I revëuc depënc canche fova curat Engel Perathoner da Runcac, dl 1907-1910 ie de Jonas Ranter, dl jëun Rudolf Stolz judà da Johann Senoner (Giuani de Mez). Sula pitura dla Anunciazion ie la firma I. Ranter pxt 1910.
  • I auteresc da le pertes cun reliefs dla Sacra Familia y dla Madona ie de Giacobe Mussner-Scizer[3].

Auteresc mudé

Tla dlieja iel cinch auteresc.

Statues mudé

Revëuc depënc mudé

Tla naveda prinzipela
Tla pitla navedes
Legënda de S. Cristina de Bolsena

Tla naveda zentrela ie da udëi sies depënc dla vita de S. Cristina de Bolsena.

La dlieja ie n monumënt sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol[4]

Curtina mudé

Notes mudé

  1. Nicolò Rasmo: Gli scultori Vinazer: origini dell'attività scultorea in Val Gardena. Museum Gherdëina , Urtijëi 1989, OCLC 797318611. Pl. 18.
  2. Edgar Moroder: Bera Iuchin Unterplatzer (1806-1886), l "Tuifelemoler". Union di Ladins de Gherdëina, Urtijëi 2015. Pl. 34 y 36.
  3. Eugen Trapp: Kunstdenkmäler Ladiniens. Gadertal. Gröden. Fassatal. Buchenstein. Ampezzo. Istitut Cultural Ladin Micurà de Rü, San Martin de Tor 2003, ISBN 88 8171 044 7, pl. 227.
  4. Monumënt sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.

Bibliografia mudé

  • Tresl Gruber: La dlieja da Santa Crestina. Storia y architetura. Calënder de Gherdëina 1956, pl. 55-65.
  • Memoria dla Ciampana di Tumei de S. Crestina (cun poejia). Calënder de Gherdëina 1957, pl. 28.
  • Iris Runggaldier: La pluania de S. Crestina festejea doi iubilares. Calënder de Gherdëina 2000, pl. 80.
  • Luis Stuffer:L pruf. Martl Demetz y si lëures te dlieja de S. Crestina. Calënder de Gherdëina 2002, pl. 184.
  • I curatores d’anes tla Cura de S. Cristina. Calënder de Gherdëina 1968, pl. 74.
  • Ildefons Perathoner: La Pelda d’ Lourdes a S. Cristina. Calënder de Gherdëina 1974, pl. 112
  • Cumité de pluania: La dlieja de S. Cristina ie unida renuveda. Calënder de Gherdëina 1988, pl. 44.
  • Eugen Trapp: Kunstdenkmäler Ladiniens. Gadertal. Gröden. Fassatal. Buchenstein. Ampezzo. Istitut Cultural Ladin Micurà de Rü, San Martin de Tor 2003, ISBN 88 8171 044 7, pl.  221–228. 
  • Luis Stuffer: Doi sanc nueves te dlieja de S. Cristina. Calënder de Gherdëina 2004, pl. 88.
  • Maria Hölzl Stifter: Die Wandmalerei des Historismus in Südtirol : kirchliche Kunst zwischen Spätklassizismus und Nazarenern 1820 - 1914. Athesia Bulsan 2008, ISBN: 978 88 8266 106 9. Pl. 109-110.
  • Otto Runggaldier: Prevesc, patri y munighes de S. Cristina. Pluania S. Cristina 2016.

Cunliamënc mudé