Dolasila é la protagonista dla liënda dl Rëgn de Fanes, la cuntia epica zentrala tla tradiziun orala di Ladins dles Dolomites. Ara é la beliscima möta dla Regina y dl Re de Fanes y la jomelina de Lujanta, che crësc tl rëgn dles muntagnoles, aliades dla Regina y che pita proteziun al Rëgn de Fanes.

Foto: Dolasila tl film Le Rëgn de Fanes de Susy Rottonara, Roland Verra y Hans Peter Karbon (2005)

La liënda mudé

Les ermes strinades mudé

Tla liënda vëgnel cunté che le Re de Fanes, por arjunje podëi y richëzes tres maius, va cun Dolasila y n tlap de soldas a chirí le scioz dl Lech d’arjënt. I soldas ciafa le scioz y ti al dá a Dolasila, mo ara se mëna picé di zbergli che ti damana da ti al lascé. Insciö ti dij i zbergli da sciuré le polver d’arjënt tl lech por fá flurí le scioz. Adinfora dessel garaté saites d’arjënt che ne fala mai, cun chëres che Dolasila gnará na gran combatënta. Porater ciafa Dolasila dai zbergli na pilicia blancia de belora. Ara dess lascé fá adinfora na coraza da jí te vera. I zbergli fej na profezia, aladô de chëra che Dolasila ne dess nia jí a combate sce la pilicia ess da deventé scüra. La prinzëssa Dolasila condüj les armades de Fanes te tröpes devëntes y vëgn incoronada cun la Rajëta, le maiú tesur di crëps slauris, sön Plan de Corones. Te n some ti comparësc le Prinz di Cajutes, che ara â copé te vera y che ti dij da la dé sö da combate cun ermes strinades.

Dolasila y Ey de Net mudé

Le striun Spina de Mul condüj adöm i nemisc di Fanes por contrasté les concuistes tres maius arjuntes giulan ales ermes strinades de Dolasila y por ciafé zoruch la Rajëta, che dandaia ê te sües mans. Le jonn Ey de Net, Prinz di Durans, ti ê sté dal bate y ti â scinché la Rajëta, che le striun â pordü tl combatimënt, ala picera Dolasila, che gnô zoruch dal barat di jomelins fat fora dal Re de Fanes cun le Variöl dla flama, so alié socrët. Tla batalia de Fiames combat ince Ey de Net cun Spina de Mul y i nemisc de Fanes. Aladô de n plan dl striun, dessel ti jí pormez a Dolasila y la condüj fora dala batalia, a na moda che ara ne tires nia sües saites strinades. Ey de Net ti é da ti jí pormez a Dolasila, mo Spina de Mul ferësc la prinzëssa cun na saita strinada. Ey de Net se dessëna cun le striun, che ti fej n strinët. Canche Ey de Net röia indô pro se instës mëtel man da chirí Dolasila, de chëra che al s’á inamoré y va dala striona Tsicuta por ti damané consëi. Ara ti dij da lascé fá dai zbergli dl Latemar n scü striné che degügn adinfora d’al sides bun da alzé sö. Tl medemo tëmp á ince le Re de Fanes inciarié i zbergli dl Latemar da lascé fá n scü che scones Dolasila da ermes strinades. Chi co ti sará da l’alzé sö dess deventé le ciavalier de Dolasila. Ey de Net se presënta ala curt de Fanes sciöche n scëmpl soldá, mo Dolasila le reconësc atira. Al ti é da alzé sö le scü y do avëi combatü cun Dolasila te tröpes batalies ti damanel al Re de Fanes da podëi la maridé.

L'ultima batalia mudé

Dolasila oress lascé da combate mo le Re de Fanes ne ó nia renunzié a podëi y richëzes tres maius. Insciö parel demez Ey de Net, a chël che Dolasila ti â impormetü da ne jí nia plü te vera zënza d’al. Dolasila raita desperada fora por i prá d’Armentara y vëgn incertlada ite da trëdesc mituns de morvëia, mená da Spina de Mul, che ti damana da ti scinché les saites strinades. La pilicia blancia dla coraza de Dolasila devënta scüra y la prinzëssa capësc che ara ti va adincuntra a n gran prigo. Dolasila ne mantëgn nia ci che ara ti â impormetü a Ey de Net y va a combate por salvé so popul. Tla batalia sön Prelongiá vëgnera atocada dales saites strinades trates dai nemisc y mör. Intratan s’á le Re de Fanes alié cun i nemisc por concuisté l’or dl’Aurona. Al á tradí so popul y Spina de Mul ti fej n strinët insciö che al devënta de pera. La Regina de Fanes ti damana aiüt ales muntagnoles y al röia adarlerch Lujanta, che comparësc söi mürs dl ciastel de Fanes insciö che i nemisc mina che ara se trates de Dolasila. Ara condüj la Regina y i Fanes suravic al sigü tl rëgn dles muntagnoles sot al Sas dla Porta. N iade al ann te na nöt de löna nöia comparësc söl Lech de Braies na barca cun la Regina y Lujanta che aspeta da aldí le sonn dles trombëtes d’arjënt che incünda le tëmp impormetü.