Articul per Ladin Gherdëina

L'Europa zentrela ie n raion te l'Europa danter l'Europa dl vest (o Europa uzidentela) y l'Europa dl est (o Europa urientela) che à na si storia y identità culturela y soziela. La viera di 30 ani danter i catolics y i protestanc à abù n gran influs sun la storia de l'Europa zentrela. L cunzet de l'Europa zentrela ie nasciù dantaldut tl 19ejim secul.

I stac che toca pra l'Europa zentrela aldò dl World Factbook (2009), de la Encyclopædia Britannica y de la Brockhaus Enzyklopädie (1998).
I cunfins tradiziunei de l'Europa zentrela

Definizion mudé

Aldò de la definizinos plu adurvedes toca pra l'Europa zentrela n gran pert i raions che fajova pert dl San Mper Roman y i rënies plu a est sciche la Polonia y l'Ungaria. Pertes de la Polonia y de l'Ungaria fajova plu tert pert de la moanrchia di Habsburg, che à purtà ënghe te chëi raions na identità de l'Europa zentrela.

Ciuni che ie avisa i cunfins de l'Europa zentrela ie dessegur n pont de discuscion. N po rujené de cie stac che toca pra l'Europa zentrela, ma ënghe de cie raions. Na definizion scialdi azeteda ie che pra l'Europa zentrela toca la Germania, l'Austria, la Svizra, la Republica Ceca, la Polonia, la Slovachia, l'Ungaria y la Slovenia. Autra definizions jonta mo leprò l raion de l Elsass (te la Franzia che toca pra l'Europa uzidentela), l Trentin-Südtirol (te la Talia che toca pra l'Europa meridiunela), i stac dl Baltich y la pertes de la Romania, Ucraina y Croazia che tucova n iede pra l'Austria-Ungaria.