Felizita Unterplatzer Moroder


Felizita Unterplatzer Moroder, tlameda nce Flizita (*7 lugio 1850 a Mareo;† 10 auril 1909 a Persenon) fova na marcadënta de antichiteies, loma de truepes artisć y segonda fëna de Josef Moroder da Jumbiërch.

Felizita Unterplatzer te na foto de Knoll Bulsan.
Articul per Ladin Gherdëina

Biografia mudé

Ëila fova la fia de na nëubla Josefa von Weissenhorn de Maran y de Iuchin Unterplatzer dit l Tuifelemoler[1]. Felizita ie nasciuda a La Plief de Mareo tla cësa Meghita y ie cresciuda su cun si pere a Bulsan y la à laurà pra families de Bulsan y de Trënt. Felizita à maridà l artist Josef Moroder tl 1875 tla dlieja de San Merch a Trënt, do che ël ova perdù la prima fëna Annamaria tl 1874 y che l fova restà cun cater fions. Felizita à abù undesc danter mutans y mutons. Wilhelm fova n studiëus de storia y jurnalist, Emma, Friedrich, Alfons, Josef, Hermann Vinzenz mort da pitl, Gisela, Aurelia, Hermann scultëur, Anton mort da pitl y Otto scultëur fova duc scultëures o artisć ora de Emma marideda cun Cirillo Dell’Antonio y Gisela marideda cun Hermann Vallazza. Felizita se à dassën cruzià de tré su chësta gran familia do che si uem Sepl sen fova jit tl 1876 per ot ani a Minca a studië tla cademia y cun Franz Defregger. Felizita jiva ncantëur ti ciastiei a vënder antichiteies y cun chël mantenivela nce la familia- Felizita ie morta a Persenon tla cësa dla "Graue Schwestern" cun 58 ani.

Notes mudé

  1. Edgar Moroder: Bera Iuchin Unterplatzer (1806-1886), l "Tuifelemoler". Union di Ladins de Gherdëina, Urtijëi 2015.

Bibliografia mudé

 
La familia de Felizita Unterplatzer y Josef Moroder Jumbiërch tl 1893. Da manciancia dovia:Josef Moroder, Emma Moroder Dell'Antonio, Alfons Moroder, Maria Moroder Insam, Johann Baptist Moroder, Emilie Moroder Prinoth, Friedrich Moroder, Wilhelm Moroder. Da manciancia danca: Aurelia Moroder Langer, Gisella Moroder Vallazza, Josef Moroder, Hermann Moroder y Felizita Unterplatzer. Foto de Franz Dantone de Gries.
  • Kochbuch der Anna Maria Sanoner und der Felicita Unterplatzer, Edizion Museum Gherdëina Urtijëi 1995.
  • Erica Senoner, Matilde Pezzei, Marta Mussner: Ëiles de Gherdëina. Stories de vita de ëiles de Gherdëina, zacan y al didancuei. Chemuns de Gherdëina 2001, pl. 54.

Cunliamënc mudé

  • Die Moroder, ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ein Beitrag zur tirolischen Familienforschung, Komitee für die Drucklegung des Moroder-Stammbuches, Urtijëi 1980. Liber online, pl. 192-204.