Francësch Tavella

Articul per Ladin Gherdëina

Franz Tavella (* 10 utober 1844 a La Val; † 12 dezëmber 1931 a Persenon) fova n scultëur badiot che à laurà te Gherdëina.

Franz Tavella
Berstot dl Tavella te na stampa de lën tl liber de Wilhelm Moroder dl 1902.
Auter inuem Francësch Tavella
Nasciù/da 10 utober 1844
Mort/a 12 dezëmber 1931
Educazion Academia de Viena, Ferdinand Demetz
Cunesciù/da per moster de scultëures mpurtanc de Gherdëina


La cësa fata da Franz Tavella a Urtijëi che ie jita venduda ala familia Levijantone Insam.

Vita mudé

Mut de Marianna Spisser y de Filipp Tavella iel unit te Gherdëina da jëun al laurà tl scumënciamënt sciche tischler tla berstot de Ferdinand Demetz da Furdenan a Urtijëi. Chësc l à mandà a Viena tla academia cun l professëur Koenig. L ti fova stat dat n stipendium tres l Deutschen und Österreichischen Alpenverein de 250 fl. cun la spëises de viac de 15 fl. per mparé l ziplé ert sacrela pra Josef Gasser a Viena. Tl 1895 iel stat premià per na statua de Sant'Ana y Maria che ie sën tla dlieja de La Pli de Fedom. Tl 1997 iel sta premià a Bulsan y tl 1900 pra la mostra mundiela a Paris per la Pietà che ie sën tla curtina di saudëies a Persenon. Tavella à nce laurà per Franz Joseph Simmler a Offenburg per si auteresc. Ël á nce fat truepa scola te si berstot y Ludwig Moroder, Johann Baptist Moroder, Rudolf Moroder y Hans Perathoner, Valentin Gallmetzer y Georg Ruppe de Warmberg fova si sculë. A Urtijëi ovel judà si moster Ferdinand Demetz a fé la stazions dla Via Crucis de sas tla dlieja de San Durich. Tavella à nce laurà per Franz Joseph Simmler a Offenburg per si auteresc. Ël á nce fat truepa scola te si berstot y Ludwig Moroder, Johann Baptist Moroder, Rudolf Moroder und Hans Perathoner, der Klausner Valentin Gallmetzer und Georg Ruppe aus Warmberg, Nesseltal in der Gottscheeies plu cunesciui. L ie da muië che te Gherdëina nen ie degun de si lëures da udëi. L prim ora de Gherdëina ie na Madona tla dlieja de San Piere, pona na Sant'Ana a Colma, n autere a Atzwang, na pietà a Persenon y truepes d'autri. Ora pra l luech Doss dl Preve a Urtijëi se al fat su na gran cësa, che ie for stata tlameda Tavella, nce do che l sen fova jit per for da Gherdëina. Tl 1905 ie l Tavella muet a Persenon, semea descunselà cun i ferlëigheri de Urtijëi: chël pon capì da ciche Sepl da Jumbiërch ova nutà su te si scric: "Es ist ein Unterschied z. B. einen sterbenden Cristus zu schnitzen, auf dessen Stirne man die göttliche Duldung u Menschenliebe lesen könnte, oder eine Maria aus dessen Augen Thränen zu Perlen scheinen u. aller Schmerz in mit wunderbarer Liebe Sanftmuth zu vereinen oder – ein Gesicht, welches sich dadurch ausweist, dass sich zwei Augen eine Nase, Mund mit denselben in gehöriger Anordnung neben einander befinden – traurig genug beides wird gleich bezahlt, der gute Schnitzer muss darben, der schlechte wird reich u. spottet den anderen – Kunst geht nach Brod od. besser bringt kein Brod."

Franz Tavella ie mort a Persenon doche l ova pità de vënder si scarpiei mpé de si lëures che l ulova se tenì.

A Urtijëi dal na streda numineda do Francësch Tavella danter la Streda Mureda y la Streda Stazion.

Lëures mudé

Tla Ladinia
  • La Pli de Fedom: Sant'Ana y Maria.
  • Mareo Dlieja de Sant'Ana.
  • La Val Pluania Cuer de Gejù.
  • Pidrô Capela de Lourdes: Madona y Santa Benedeta.
  • Badia Santa Crëusc: doi medaillons (firmei F. Tavella 1865).
  • La Ila Dlieja: Madona cun Bambin.
  • La Pli Pluania: Sant Ujep, Sant'Ana y Maria.
  • Cadin-Ampezzo Capela Madonna della Salute: Scultures tl autere de miërmul.
Te Südtirol
  • Dlieja di francescans a Bulsan: Autere de Sant Ujep.
  • Ciastel Prösels Statua dla Santa Madalena che fova tl Batzenhäusl a Bulsan .
  • Colma Madona.
  • Atzwang Dlieja de Sant Ujep : Grupa dla curona 1905, Sant Ujep cun Bambin.
  • Dlieja de San Piere: Madona dl Rosar 1885.
  • Lengstein (Ritten) Pfarrkirche: Figures di auteresc 1885.
  • Söll bei Tramin San Moriz: Madona senteda cun Bambin.
  • St. Felix Pfarrkirche: Autere y cansla, Pietà 1902.
  • Tiers San Ivuere: Statues de San Ivuere, Santa Elisabet y Santa Agnes 1906.
  • Persenon: Pietà.
  • Gsies Dlieja de Santa Madalena: Pietà.
Autri postc tla Talia[1]
  • Fondo, dlieja dla pluania San Martin.
  • Dlieja de San Felice Val di Non, Deposizione.
  • Ruverei, dlieja dl Carmine, Imacolata.
  • Sovere , Bergamo Pluania de San Martin vëscul: Crist salvator 1901
tla Germania
  • Weingartenkirche a Offenburg, 1887 (13 statues : 10 Apostuli, 1 San Antone y 1 Cuer de Gejù y Cuer dela Madona)
  • St. Afra a Mühlenbach (Schwarzwald), 1891 (San Ujep)
Autri posc
  • Brasil Chácara Nazareth: Sagrado Coração de Jesus – Igreja dos Frades. Deplu lëures.
  • Dlieja de Teltow: gran autere.

Bibliografia mudé

  • Tavella, Franz. In: Hans Vollmer (Hrsg.): Allgemeines Lexikon der Bildenden Künstler von der Antike bis zur Gegenwart. Begründet von Ulrich Thieme und Felix Becker. Band 32: Stephens–Theodotos. E. A. Seemann, Leipzig 1938, pl. 483 (tudësch)
  • Cirillo Dell’Antonio: Artisti ladini 1580–1939. Cristiano Trebinger, Melchiore Vinazer, Domenico Moling, Valentino Rovisi, Domenico Mahlknecht, G. Battista Pettena, Ferdinando Demetz, G. Battista Chiocchetti, Francesco Tavella, G. Moroder-Lusenberg, Giuseppe Iellico, Rodolfo Moroder. Trento. Ed. della Scuola D’Arte, 1951 (talian).
  • Angel Dapunt: I artisc dla Val Badia Lingaz y Cultura nr. 2, Istitut Ladin Micurá de Rü 1980, pl. 81-82.
  • Josef Weingartner, Magdalena Hörmann: Die Kunstdenkmäler Südtirols. Athesia GmbH Verlagsanstalt, Bozen 1991, ISBN 88-7014-642-1 (tudësch).
  • Eugen Trapp. Kunstdenkmäler Ladiniens. Gadertal. Gröden. Fassatal. Buchenstein. Ampezzo. Istitut Cultural Ladin Micurà de Rü, San Martin de Tor, 2003, ISBN 88-8171-044-7 (tudësch).
  • Elfriede Perathoner Bergmeister: Grödner Krippenschnitzkunst. Folio Verlag Wien/Bozen 2004, ISBN 3 85256 279 1. Pl. 60-61.
  • Ursula Patauner: Tavella, Franz. Artisti Italiani in Austria Università de Dispruck Biografia de Franz Tavella y lëures (tudësch).

Notes mudé

  1. Simone Weber: Artisti Trentini.Casa Editrice Monauni Trënt 1977, pl. 349.

Cunliamënc mudé

Lëures de Franz Tavella sun Commons Template:DEFAULTSORT