Janmatî Declara
Articul por Ladin Val Badia | ![]() |
Janmatî Declara (1815 - 1884) o Johann Matthäus Declara o Degan Declara ie n caplan i degan ladin.




Süa Storia d’ S. Genofefa ie l’Prum liber lading.
Vita
mudéJanmatî Declara é nasciü ai 21 de setëmber dl 1815, sciöche setim y ultimo möt de Jan Batista y Anna Maria Tasserin a Costadedoi a San Ciascian. Do la scora a Balsan y le stüde de filosofia a Trënt dal 1836-1837 él jü tl seminar da Porsenú, olache al é gnü prou ai 2 d’agost dl 1840. Al é sté caplan a Fodom(Buchenstein) dal 1841 al 1846, a Col S. Lizia, dal 1846 al 1849 a La Plié y dedô caplan a Badia. Ai 13 de forá dl 1852 él deventé curat a La Val y dl 1860 él gnü nominé ispetur dles scores dl decanat de Mareo. Al 10 de setëmber dl 1868 él deventé curat y degan da La Plí, olache al é mort ai 8 de jügn dl 1884.
Süa traduziun dal todësch tl ladin dla Storia de S’ Genofefa, na opera de leteratöra dl todësch Christoph von Schmid bindebó conesciüda te chël tëmp, é gnüda publicada dl 1878 cun le sottitul Prum liber lading.
Test
mudéEn gaujiun dla mëssa novela dl M.R.S. Ojöp Frëinademez da Oies, zelebrada a Badia, ai 5 d' Agost 1875. Ciantia
Söles parores dl' Apocalissa c. 2. V. 17. "Vincenti dabo manna absconditum."
Reverendo Primiziant,
Fi ne sëise plü da Oies,
Mo dla Chiesa militanta:
Desprijëis ligrëzes groies,
Por n ciafé sëgn cënt deplü,
Col brilant onur lassö.
Che n' invidiëia le sazerdot?
Bel incö s' él gnü tla man,
A n sëgn, a n pice mote
Chël Bel Dî, a scorné le malan,
Mo cun festa al cil intier,
Y en aiüt a chi, che le chir.
De n bel angel la ligrëza,
Che Se lomina incö söl müs,
O ciarede, ch' ais fermëza,
Fin ch' Üsc dis sará madüs:
Zerto n prou, che vir inozënt,
Dlunch y tres sará contënt.
Mo miraco, che l' ëis vagada
A gní prou söla ria acia
De mile y mile lus por strada:
Guai, tormënc, la mort manacia
Le ri monn verc y ingiané,
Y i sarëis n tai tl edl, ch' i fej me.
Frësca é l' ega y bel sarëna,
Che da crëp vá y placia en banch:
Tan plü bela y de virtú plëna
Dl prou la vita intënta te sanch:
É le discepul fortuné,
So maester sc' ël pó somié.
Vives cënt siur primiziant
Recevede sura le cënt;
Mo i angeli a mile n ciantes
Chël de d' Osc gran paiamënt,
Por i beac en paraisc,
Ch' ëis salvé cun Üsc amisc.
Che ciamó na eterna noza
Deboriada orunse fá;
Söles stëres en caroza
Junde al past, che l' Agnel nes dá:
A mangé - ai Amisc él sigü -
Chël divin mana ascognü.
Wikisource
mudé- Berba Tita Cazöla - Berba Tita Cazzoula
- En gaujiun dla mëssa novela dl M.R.S. Ojöp Frëinademez da Oies - En gaujiun dla mëssa novela dl M.R.S. Ojöp Frëinademez
- Filomena Costamajú -Filomena Costamajú
- Frenes Martin -Frenes Martin
- Iosefa Tavella - Iosefa Tavella
- La flu de nosta vita
- La Roda
- Matia Miribung -Matì Miribung
- Teresa Frenes
- En gaujiun dla mëssa iubilata dl molto reverendo signur don Iaco Grossrubatscher
- En gaujiun dles döes Mësses Noeles di M.R.S. Zeno Maring.
_________________________________
- En gaujiun dles döes Mësses Noeles di M.R.S. Zeno Maring y Alvijio Sopplá
- En gaujiun dla mëssa iubilata
- En gaujiun dles solenitês por i trëi M.R.S. Primizianć ladins
- Stomac
- Giuseppe Nagler in Moring
- Moling Marianna in Spessa
- Frenes Marco