La prozescion de Jevun

Articul por Ladin Val Badia

La prozescion de Jevun, les raijes se perd tl scur dla storia.

Entourn les prozescions se formeiel dagnora liejendes che vegn ententes de miracolousité. Enscì dess ester i agn "de Jevun" de bogn agn y almanco n familiar dess avei tout pert. Ben vigni el y joen dla valeda á tout pert almanco 1 n iade, sce nia deplù iadesc. Ma ciunes é pa perdret les motivazions per na tel prozescion, canche les motivazions iniziales é bele dadie desmentiedes y cheles plu nueves vegn dedes dal "aut ju". Se tràtel de porì tradizion?

Tl cristianeisem à l pelegriné bonamenter metù man con iadesc tla Tera Santa. Plu tert àn scomencé a jí per sanc en prozescion a les fosses di apostui Piere y Paul a Roma y di autri sanc che é vegnus permez con l temp. Dret deslarié s'à l jí con crousc con confalons y pilores de cult (statues) empermò tl temp medieval, canche epidemies (la mueria, la varioula ez.) y calamités naturales à semené meseria, ciarestia y dolour te de gran raions. En general pòn constaté na intensivazion dl jí con crousc y en pelegrinaje te situazions de crisa y de melsegurté economica, p.ej. entratant temps de vera, rejons donca dret mondanes.

L jì en prozescion o fé n pelegrinaje ne é nience demé na carateristica dl cristianeisem o dla gliejia catolica. La usanza y la tradizion de pelegriné da soui o en grup a veneré te n post Die, la oma de Die o sanc, per i prié do sia interzescion é cotant plu vedla. Bele i vedli egizians dant 4000 agn, i Grecs y i Romans jiva en prozescion per chirí su luesc de cult, portan con sé statues y pilores sacres. Ence tla Cina y tl Giapon conéscen le "jí en prozescion" y samben pro i maometans (al é n dovei de vigni maometan de jí n iade te sia vita a la Meca, la "Haj").

An rata che le jí en prozescion nasce dal debujegn dla persona da se destaché dal vigni dí per ruvé te d'autres dimenscions: les fadies de jí lonc (soura mont via), l'atmosfera dla prozescion, la esperienza de comunité y la orazion, é bonamenter bones de conduje la persona plu damprò a la resposta esistenziala.

Ciunes é mo stedes endere les gaujes che na prozescion, desche chela de Jevun, vegn tramaneda inant per generazions y se reveleia dutaorela dret populara? Les prumes motivazions dla prozescion de Jevun se perd tl cialù dla storia, al ne é degugn documenc scric. I archeologs rata che la pruma gliejia cristiana sun la crepa de Jevun soura Cluses é vegnuda costruida tl 5. secul do C. tla luegia oláche al fova denant n templ de cult pagan, sciche perauter truepes d'autres gliejies costruides tl temp dla cristianisazion. Da la seconda pert dl 6. secul nes él tramané l inom dl vescul Ingenuin (per ladin Nuin). Puech do l ann 1000 él vegnù sposté dal vescul Albuin la senta vescovila da Jevun a Persenon.

Che la Val Badia sie gnuda cristianiseda da Jevun ne é storicamenter nia segur. I prums miscionars cristians gniva dessegur da Acuileia, da chela senta depenòvel ence l vescovat de Jevun, nasciù tl 5. secul. Ence a Aguntum (dlongia la atuala zité de Lienz) fòvel n vescul per pert dl Noricum; la Val Badia - o pert de chesta - podessa perchel ence ester vegnuda cristianiseda da chilò enfora. Al ann 1503 va zeruch l prum document scrit che rejona dla prozescion de Jevun. Valch soura les gaujes y i motifs dl jí con crousc en Jevun scriv empermò dl 1835 l plovan de La Pli, ma al se trata demé de ipoteses.

Linguisticamenter àn daté l scomenciament dla prozescion scialdi plu avisa: ala ne pò nia ester plu vedla che l inom ladin de "Jevun" (Jeunn o Jeo tla Val Badia) che corespon al toponim todesch-medieval "Seben" (y nia al toponim latin o vedl-ladin "Sabióna"). Chest toponim po demé ester ruvé tla Val Badia entourn al 1250 y l 1400, sciche al resulteia da n stude linguistich dl dr. Lois Craffonara ("Die Wallfahrt der Gadertaler Ladiner nach Säben", 1989).

Perchel ne pòl nia se traté de na prozescion de rengraziament per la fé cristiana pro l vedl scagn vescovil, desche al rodova una na ipotesa. Sce chela fossa steda la rejon, ne él nia da se splighé che an se essa desmentié l vedl inom de Jevun, enfinamai i gherdeines che viv ciamò plu damprò. Mantegnì se à depierpul l vedl inom ladin dla zité de Cluses (dal latin vulgar * Clusas, Val Badia: Tlüses, Gherdeina: Tluses).

Les gaujes per la prozescion de Jevun, na prozescion per prié decà benediscion y grazies ("Bittwallfahrt"), va bonamenter zeruch a les gran catastrofes naturales che à tramenté la populazion dla Val Badia ti agn entourn l 1340 y che é amplamenter documentedes: les campagnes fova vegnudes derenedes da de gran schires de saioc dl 1338, tamben dl 1340 y dl 1341, semenan fan y mort y ghiran truepes vitimes. Dl 1344 él sté n gran tremoloz y dl 1348 à la gran mueria (la pest) condut adalerch mo|rt y desdruzion. La gliejia de Jevun é dedicheda a la Santa Crousc y fova bele tl 14. secul luech documenté de pelegrinaje tl Tirol.

Perauter é ence chi de Valdaura jus enfin al 1904 "en [Jevun" per prié che ai vegne stravardés da calamités naturales. Dal 1740, al temp dl razionalism, enfin al 1861, é la prozescion de Jevun feter dagnora gnuda proibida. Tres endò á la jent dla Val Badia prové de giaté la lizenza per podei endò la tegnì y finalmenter dl 1861 ti éla gnuda conzeduda. Da chel ann inant enfin al 1877 jiva chi dla Val Badia vigni ann en Jevun, ti agn dedò manco y dal 1896 inant - tout fora l temp anter les does veres - vigni trei agn enfin a aldidancuei. Entratant les prozescions él n iade o l auter ence suzedú valch iregolarité grieva y enscì él gnù metù su dl 1864 n ordinament che regoleia per menù duta la prozescion.

Pludadie vegnìvel fat fora da marcé da Pederoa canche la prozescion dova pié via, de regola de jugn, canche i joufs de Börz y de Munt d'Adagn é tarens (ledesc da neif). Dla organisazion se festidiova zacan i massés dles plovanies. Aldidancuei che al ne en é nia plu, l plovan de La La Pli. Chi da La Ila y chi da La Pli se tol ence dagnora pera n ciaval per lascé senté l plovan.

Entourn mez jugn piaràl endò via la prozescion de Jevun (pronunzié Jeunn o Jeo tla Val Badia), n pelegrinaje de 3 dis, a chel che al tol pert prozescions de dutes les 12 cures dla Val Badia. Tó pert tòlel demé ei, joegn y mutons, les eles ne va nia empera, enceben che per n pez à ence eles podù tó pert.

La claustra de Jevun soura la zité de Cluses. Sun les cleves a soredl végnel coltivé vineis.


Entourn les prozescions se formeiel dagnora liejendes che vegn ententes de miracolousité. Enscì dess ester i agn "de Jeunn" de bogn agn y almanco n familiar dess avei tout pert. Ben vigni el y joen dla valeda á tout pert almanco 1 n iade, sce nia deplù iadesc. Ma ciunes é pa perdret les motivazions per na tel prozescion, canche les motivazions iniziales é bele dadie desmentiedes y cheles plu nueves vegn dedes dal "aut ju". Se tràtel de porì tradizion?

Tl cristianeisem à l pelegriné bonamenter metù man con iadesc tla Tera Santa. Plu tert àn scomencé a jí per sanc en prozescion a les fosses di apostui Piere y Paul a Roma y di autri sanc che é vegnus permez con l temp. Dret deslarié s'à l jí con crousc con confalons y pilores de cult (statues) empermò tl temp medieval, canche epidemies (la mueria, la varioula ez.) y calamités naturales à semené meseria, ciarestia y dolour te de gran raions. En general pòn constaté na intensivazion dl jí con crousc y en pelegrinaje te situazions de crisa y de melsegurté economica, p.ej. entratant temps de vera, rejons donca dret mondanes.

L jì en prozescion o fé n pelegrinaje ne é nience demé na carateristica dl cristianeisem o dla gliejia catolica. La usanza y la tradizion de pelegriné da soui o en grup a veneré te n post Die, la oma de Die o sanc, per i prié do sia interzescion é cotant plu vedla. Bele i vedli egizians dant 4000 agn, i Grecs y i Romans jiva en prozescion per chirí su luesc de cult, portan con sé statues y pilores sacres. Ence tla Cina y tl Giapon conéscen le "jí en prozescion" y samben pro i maometans (al é n dovei de vigni maometan de jí n iade te sia vita a la Meca, la "Haj").

An rata che le jí en prozescion nasce dal debujegn dla persona da se destaché dal vigni dí per ruvé te d'autres dimenscions: les fadies de jí lonc (soura mont via), l'atmosfera dla prozescion, la esperienza de comunité y la orazion, é bonamenter bones de conduje la persona plu damprò a la resposta esistenziala.

Ciunes é mo stedes endere les gaujes che na prozescion, desche chela de Jevun, vegn tramaneda inant per generazions y se reveleia dutaorela dret populara? Les prumes motivazions dla prozescion de Jevun se perd tl cialù dla storia, al ne é degugn documenc scric. I archeologs rata che la pruma gliejia cristiana sun la crepa de Jevun soura Cluses é vegnuda costruida tl 5. secul do C. tla luegia oláche al fova denant n templ de cult pagan, sciche perauter truepes d'autres gliejies costruides tl temp dla cristianisazion. Da la seconda pert dl 6. secul nes él tramané l inom dl vescul Ingenuin (per ladin Nuin). Puech do l ann 1000 él vegnù sposté dal vescul Albuin la senta vescovila da Jevun a Persenon.

Che la Val Badia sie gnuda cristianiseda da Jevun ne é storicamenter nia segur. I prums miscionars cristians gniva dessegur da Acuileia, da chela senta depenòvel ence l vescovat de Jevun, nasciù tl 5. secul. Ence a Aguntum (dlongia la atuala zité de Lienz) fòvel n vescul per pert dl Noricum; la Val Badia - o pert de chesta - podessa perchel ence ester vegnuda cristianiseda da chilò enfora. Al ann 1503 va zeruch l prum document scrit che rejona dla prozescion de Jevun. Valch soura les gaujes y i motifs dl jí con crousc en Jevun scriv empermò dl 1835 l plovan de La Pli, ma al se trata demé de ipoteses.

Linguisticamenter àn daté l scomenciament dla prozescion scialdi plu avisa: ala ne pò nia ester plu vedla che l inom ladin de "Jevun" (Jeunn o Jeo tla Val Badia) che corespon al toponim todesch-medieval "Seben" (y nia al toponim latin o vedl-ladin "Sabióna"). Chest toponim po demé ester ruvé tla Val Badia entourn al 1250 y l 1400, sciche al resulteia da n stude linguistich dl dr. Lois Craffonara ("Die Wallfahrt der Gadertaler Ladiner nach Säben", 1989). Perchel ne pòl nia se traté de na prozescion de rengraziament per la fé cristiana pro l vedl scagn vescovil, desche al rodova una na ipotesa. Sce chela fossa steda la rejon, ne él nia da se splighé che an se essa desmentié l vedl inom de Jevun, enfinamai i gherdeines che viv ciamò plu damprò. Mantegnì se à depierpul l vedl inom ladin dla zité de Cluses (dal latin vulgar * Clusas, Val Badia: Tlüses, Gherdeina: Tluses).

Les gaujes per la prozescion de Jevun, na prozescion per prié decà benediscion y grazies ("Bittwallfahrt"), va bonamenter zeruch a les gran catastrofes naturales che à tramenté la populazion dla Val Badia ti agn entourn l 1340 y che é amplamenter documentedes: les campagnes fova vegnudes derenedes da de gran schires de saioc dl 1338, tamben dl 1340 y dl 1341, semenan fan y mort y ghiran truepes vitimes. Dl 1344 él sté n gran tremoloz y dl 1348 à la gran mueria (la pest) condut adalerch mort y desdruzion. La gliejia de Jevun é dedicheda a la Santa Crousc y fova bele tl 14. secul luech documenté de pelegrinaje tl Tirol.

Perauter é ence chi de Valdaura jus enfin al 1904 "en Jevun" per prié che ai vegne stravardés da calamités naturales. Dal 1740, al temp dl razionalism, enfin al 1861, é la prozescion de Jevun feter dagnora gnuda proibida. Tres endò á la jent dla Val Badia prové de giaté la lizenza per podei endò la tegnì y finalmenter dl 1861 ti éla gnuda conzeduda. Da chel ann inant enfin al 1877 jiva chi dla Val Badia vigni ann en Jevun, ti agn dedò manco y dal 1896 inant - tout fora l temp anter les does veres - vigni trei agn enfin a aldidancuei. Entratant les prozescions él n iade o l auter ence suzedú valch iregolarité grieva y enscì él gnù metù su dl 1864 n ordinament che regoleia per menù duta la prozescion.

Pludadie vegnìvel fat fora da marcé da Pederoa canche la prozescion dova pié via, de regola de jugn, canche i joufs de Börz y de Munt d'Adagn é tarens (ledesc da neif). Dla organisazion se festidiova zacan i massés dles plovanies. Aldidancuei che al ne en é nia plu, l plovan de La La Pli. Chi da La Ila y chi da La Pli se tol ence dagnora pera n ciaval per lascé senté l plovan.

Valch sun la storia de Jevun

La crepa de Jevun che an veid bele da dalonc, é aldidancuei coroné da n complés de fabricac dla claustra dles monies beneditines. Per merit de sia posizion stratetica y segura, fòvela bele abiteda tla preistoria desche al vegn documenté tres escavazions archeologiches: dal temp Neolitich dal 4.500 enfin al 2.800 dant C. (fusties dla cultura di "vasi a bocca quadrata") inant. Anter l auter él gnù giaté n manarin de pera y spidic de copes dl Temp dl Bron bonorif (1.800 - 1.500 dant C.).

Encer l ann 100 dant C. é l raion de Persenon gnù encorporé tl regn celtich dl Noricum. L ann 15. dant C. à i Romans (Drusus y Tiberius) concuisté les Alpes zentrales. La popolazion locala é de en gré via gnuda romaniseda. Per cie che reverda credenzes religiouses dl'antichité (tl temp roman) él gnù giaté tla Val d'Isarch a Mauls n relief che rafigureia l Die "Mitras". L cult di misters de Mitras - deslarié a chi temps soura dut l Imper roman - ova sies raijes tla religion persiana y tla filosofia de Platon. N auter cult documenté tl raion é chel a la dea egiziana de Isis.

L prum vescul cristian che an sà con valgamia segurté che al à residé sun Jevun, é sté "Materninus Sabionensis episcopus", nominé Marcellus. Sie inom resulteia da na lista de vescui che à tout pert ti agn dal 574-77 a na sinoda a Grau (Grado, nia dalonc da Acuileia sun la laguna tl Mer Adriatich). L secont vescul dess ester sté San Ingenuin (San Nuin) che fova n scismatich, ma che vegniva empò veneré do l ann 1.000 desche sant. Duc i vescui (entourn 15) enfin al ann 805 porta inoms romans. An rata che la popolazion romana dl post fova bele cristianiseda da Acuileia enfora tl 4. secul (la religion cristiana fova deventeda sot ai imperadours romans Constantin I y Theodosius I, religion de stat), davia che al ne vegn inió dant la senta de Jevun desche zenter de miscions.

Encer l ann 590 métel man de imigré soura l jouf dl Brenner i Baiuvars germanics che se lascia ju tla val dl Isarch y te Puster. La jent de lingaz latin tles vals prinzipales vegn plan, plan todeschiseda. L ann 798 vegn Jevun destaché dal patriarcat roman de Acuileia y metù permez a chel todesch de Salzburg, a desmostrazion dl orientament politich y cultural devers nord. La gliejia sun Jevun é vegnuda consacreda a San Ciascian, plu tert veneré desche patron dl vescovat de Persenon. Entourn l ann 1.000 sposteia l vescul Albuin la senta vescovila da Jevun a Persenon y ence la consacrazion a San Ciascian. Jevun resta na fortificazion vescovila. Te n document imperial de Konrad II dl 1027 végnel rejoné de na claustra (convent) a onour de Santa Maria sun Jevun.

Canche Jevun é deventé luech de pelegrinaje ne sàn nia avisa, dessegur audel pro i plu vedli luesc de atrazion, p.ej. fova l patron San Nuin (Ingenuin), la gliejia fova dedicheda a la Santa Crousc y la capela consacreda a Santa Maria. L ann 1652 él gnù costruí na gliejia nueva a onour de Santa Maria. Sun insistenza dl canonich Jenner da Cluses, él gnù adalerch l ann 1685 da Salzburg les prumes monies beneditines y al é gnù enaudé ofizialmenter la claustra che à mantegnù sia continuité de prejenza sun Jevun enfin a aldidancuei.

Cëla nce mudé

Liams mudé

Noalesnet Archived 2022-05-20 te la Wayback Machine

Monastero di Sabiona