Evoluziun storica dl lingaz ladin

(Readressà da Ladin evoluziun storica)
Articul por Ladin Val Badia


Aladô dl’orgina dl ladin dal lingaz latin él deplü studiá che arata che le ladin é na sort de latin baié ciamó aldedaincö te deplü raiuns dles Alpes, avisa sciöche al é gnü definí d’atri lingac neolatins[1]. Anter le latin baié (“latin volgar”) y le ladin baié él dagnora sté na continuité, nia na zesöra sciöche danter le latin scrit (“latin classich”) y le ladin scrit. Les gaujes dla trasformaziun dl latin ti lingac neolatins è da chirí tla storia, dantadöt tla desdrüta dl Imper roman, insciö che le lingaz baié jô tres plü indalater co le lingaz scrit, co ê conesciü y gnô coltivé da tres manco porsones. Tl tëmp jô sonns y parores intieres a perde y d’atri gnô pormez.

Evoluziun storica dl lingaz ladin mudé

Protoladin mudé

Tl seco VIII ê i lingac neolatins bele valgamia formá. Cina encër le seco X pon baié de “protoladin” [2]

Ladin vedl mudé

Dal secul X cina al XIV se desfarënziëia le ladin tres deplü dai atri lingac neolatins cun un di sëgn plü sigüsc la palatalisaziun de “ca” y “ga” che devënta “cia” y “gia” y la desinënza “on” che devënta “un” tla Val Badia.

Secui XIV – XVIII mudé

Al se formëia les variantes de val dl ladin, le vedl mareo, le vedl badiot, le vedl gherdëina, le vedl fodom, le vedl fascian y le vedl ampezan. Le rotazism (evoluziun da “l” a “r” te n valgönes parores) se fej sintí tl mareo y tl ampezan. Tl gherdëna y tl fascian passa le “a” a “e” ince tla penultima silba, deperpo che al romagn tla Val Badia. Le “ou” che vëgn dant tl fodom devënta “u” tla Val Badia y “ëu” tl gherdëna. Tl badiot s’afermëia le “ü” che devënta tl mareo plü gonot “ö”, p.ej cürtcört. Tles atres valades ladines sparësc le “ü” y le “ö” daldöt (tut fora Moena). I vocai azentá sparësc gonot, tl badiot ince amez les parores, p.ej. prozesciunpurciun. Te düc i idioms ladins ti lascia n püch al piade le tëmp perfet scëmpl la lerch al al perfet formé cun n verb ausiliar.

Secui XIX - XX mudé

Al se svilupëia les variantes d’aldedaincö ince tla forma scrita, cun regoles y normes. Al se fej ince sintí l’influs di atri lingac vijins: te Fascia, Fodom y Ampëz le talian y i dialec taliagn, te Gherdëna y tla Val Badia, dantadöt te Mareo, le todësch y le dialet todësch-tirolesc. Chësc influs se lascia sintí tla lita dles parores y ince tla strotöra dla frasa y tles manires de dí.

Tabela de confrunt mudé

Test da na fabula de Esop por latin traslaté tles variantes dl ladin[3]

LATIN Vulpes ex more suo fame vexata corvum frustrum casi in rostro tenentem videt. “Id mihi bene saperet”, secum cogitavit et corvum vocavit: “Quam pulcher es! Se cantus tuus tam pulcher est quam adspectus tuus, non dubium est te pulcherrimum omnium avium esse.”
PROTOLADIN La volps era endebos ün viade afamada. Ente chel veit ela ün corf che teniva ün toch de chiasuol ento so bech. “Chel me sabes bon”, se pensae ela, et clamae le corf: “Tant biels che tü ies! Se to schiantar ies tant biels che tos chialar for a, despo ies de segür tü le plus biels auciels de dütg.”
LADIN VEDL La volp era endebò ün viade afamada. Ente chel veit era ün corf che teniva ün toch de cajuel ento so bech. “Chel me sabes bun”, s’àra pensé, e à clamé le corf: “Tant bel che t’és! Śe to ciantér è tant bel che to cialér for a, despo este de segür tü le plü bel aucel de düć.”
LADIN VAL BADIA La olp ê indô n iade afamada. Te chël vëighera n corf che tignî n toch de ciajó te so bech. “Chël me saves bun”, s’ára ponsé, y á cherdé le corf: “Tan bel che t’es! Sce to cianté é tan bel co to ciaré fora, spo este dessigü tö le plü bel vicel de düc.”
GHERDËINA La bolp fova inò n iede afameda. Te chëla vëijela n corf che tën n tòch de ciajuel te si bech. “Chël me savessa bon”, se ala mpensà y à cherdà l corf: “Ce bel che te ies! Sce te ciantes tan bel coche te cëles ora, pona ies dessegur tu l plu bel ucel de duc.”
FASCIAN La bolp era endò famèda. Te chela la veit n corf con n toch de formai tel bech. Chel, vé, me saessa bon”, la se peissa, e la ge disc al corf. “Che bel che t’es! Se tie ciantèr l’è scì bel che tia parbuda, dapo’ t’es de segur tu l più bel anter duc i ucie.”
FODOM La volp l’eva ndavò afamada. Nte chëla la veiga n còrf che l se tegniva n tòch de formai ntel bech. “Chël me savëssa ben bon”, la s’à pensé ntra de dëla, e l’à clamé l còrf: “Cotànt bel che t’és! Se tuo cianté l è bel coche ti te ciale fòra, nlouta t’es segur ti l plu bel de duc cànc i uciei.”
ANPEZAN Ra volpe r’èa danoo infamentada. Cenoné ra vede un cròo, che ‘l aèa inze ‘l bèco un toco de formèi. “Chel ši che el me saarae bon”, ra s’à pensà ra volpe, e r’à ciamà el cròo: “Cè un bel che te sos! Se te ciantes polito cemodo che che te se vede, de seguro te sos el pì bel de dute i uzièi.”
LADIN DOLOMITAN STANDARD La volp fova endò n iade afameda. Te chel veidela n corf che tegniva n toch de ciajuel te sie bech. “Chel me savessa bon”, se ála pensé, y à cherdé l corf: “Tant bel che te ies! Sce tie cianté è tant bel che tie cialé fora, spo ieste dessegur tu l plu bel vicel de duc.”
RUMANTSCH GRISCHUN La vulp era puspè ina giada fomentada. Qua ha ella vis sin in pign in corv che tegneva in toc chaschiel en ses pichel. Quai ma gustass, ha ella pensà, ed ha clamà al corv: “Tge bel che ti es! Sche tes chant è uschè bel sc otia parita, lur es ti il pli bel utschè da tuts.”
FURLAN CENTRÂL La bolp e jere indaûr plene di fan, In chel e viôt un corvat, che al veve un toc di formadi tal bec. “Chel sì che mi plasarès”, e pensà la bolp e e clamà il corvat: “Ce biel che tu sês! Se la tô vôs e je biele come che tu sês tu, alore tu sês pardabon il plui biel di ducy i uciei!”

Plates coleghedes mudé

Notes mudé

  1. Cultura Ladina, Lois Ellecosta, Intendënza Ladina, Balsan, 2007, pl. 83
  2. da n referat dl Prof. Paul Videsott te Cultura Ladina, Lois Ellecosta, Intendënza Ladina, Balsan, 2007, pl. 83
  3. da n referat dl Prof. Paul Videsott te Cultura Ladina, Lois Ellecosta, Intendënza Ladina, Balsan, 2007, pl. 84-85