Le Gran Bracun é na personalité dla Val Badia danter storia y liënda. Franz Wilhelm von Prack zu Asch, le Gran Bracun, é sté n nobl ciavalier che á vit amez le XVI. seco tla Val Badia y che gnô dala familia de Brach (Prack) cun sënta tl Ciastel de Brach a La Plí de Mareo. Al ê n fi de Cristof de Brach y de Katharina Scheckin da Goldrain. Al é documenté che dl 1574 êl gnü Capitan d’Andraz y che dl 1581 êl gnü destut da chësta inciaria da pert dl Vësco da Porsenú. Conesciüdes é les stritaries danter le Gran Bracun y i nobli Colz aladô de cuestiuns de podëi y afars tl comerz dl lignan. I Colz â süa sënta prinzipala tl Ciastel Neu Rubatsch, spo Ciastel Colz a La Ila y le Bracun viô tl Ciastel da Ruac a La Ila[1].

Le Ciastel Colz a La Ila

Al deplü fac conesciüs fora dla vita dl Gran Bracun, sciöche la tënora che al ti â metü i Colz a Punt Alt te Fiames söl tru da jí a ciafé süa chestiana Sidonia von Winkelhofen al Ciastel de Botestagn. Aladô dla liënda ti foss sté le Bracun da salté cun le ciaval sura le fossé fora do che le punt ê tomé adöm y da ti sciampé a sü nemisc. N ater fat legendar y eroich é la cuntia dl Gran Bracun che â copé le dragun de Sas dla Crusc, che ti arobâ bestiam ai paurs dla Val Badia. Le Gran Bracun â ferí Caspar Martin Colz ai 11 de setëmber dl 1582 y al é gnü copé dai Colz ai 7 de dezëmber dl 1582 a Puntdabos danter le Comun da Corvara y le Comun de Badia.


Wikisource mudé


Chël jonn che mai pól ester? Plëgn
De pinsiers s' un vál dal bel ciastel
Cun le ce bel bas; conësce al sëgn
Le podëise ch' ël á sön so ciapel.

Francësch de Brach s' un vëgn da süa
Chestiana bela y prossa plü
Che vign' atra möta; dî te stüa
Cun ëra s' ál devertí bel su.
.Janmatie Declara

Chël jonn che mai pól ester? Plëgn
De pinsiers s' un vál dal bel ciastel
Cun le ce bel bas; conësce al sëgn
Le podëise ch' ël á sön so ciapel.

Francësch de Brach s' un vëgn da süa
Chestiana bela y prossa plü
Che vign' atra möta; dî te stüa
Cun ëra s' ál devertí bel su.

Dai crëp odôn gnon l' alba jö
Bel plan cun ri segnal, ch' an dess
Do tut comié passé spo le rü
Bel snel denant che valgügn odess.

La sciora le lascia jí, no ion
Mo dër ingert por avëi la nöt
Denant somié che bur ingian
Aspeta Franzl dal bel aspet.

Le Bracun de coraje plëgn dá n baje
A süa chestiana zënza mët'
Averda a so bradlé; dui sasc
Spo i dál de gran prisc te n pice archët

Plates colegades mudé

Notes mudé

  1. Le Gran Bracun, L.Trebo, pl.55, Uniun Maestri Ladins, 2014.