Articul por Ladin Val Badia

Le lu (Canis lupus) (gherdëina: lëuf, badiot: lu, fascian: louf) é n mamifer mangiacern che alda pro le domëne di eucarioc y pro le rëgn di tiers tla familia di canidae[1].

Canis lupus

Plates colegades mudé

Notes mudé

  1. Klaus Hellrigl: Die Tierwelt Südtirols. Naturmuseum Südtirol, Bozen 1996

Vocabolar dl ladin leterar mudé

 

louf Ⓔ LUPUS (EWD 4, 247); sign. ‘bruciore tra le natiche’ calco sul dt. Wolf (Gsell 1993:84) 6 1763 lù ‘lupus’ (Bartolomei1763-1976:86)
gad. lu mar. lu Badia lu grd. lëuf fas. louf moe. lou fod. louf col. lof amp. loo LD louf
loufs
(gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) a) sciöche le lu che mangia la cern / dles püres bisces bëgn bëgn rabius, / insciö i saltel do furius / por les trá jön funz dl infer! sciöco l’lu che mangia la ćer / dles püres bisces bëgn bëgn rabius, / insciö i sâltel daò forius / per les trá jo in funz del infêr! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia); b) Mo miraco, che l’ëis vagada / A gní prou söla ria acia / De mile y mile lus por strada Mo miraco, ch’l’ais vagada / A gni Prò soulla ria accea / D’mille e mille lùs pur strada DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); c) O benedëta nosta s. religiun, ëra sora é capaze d’i tó la crudelté ai lus y ales laurs! O benedetta nosta s. Religiung, ella sora è capaze di tŏ la crudeltè ai lŭs e alles laurz! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia); d) Le lu inciorní á lascé tomé le bocun ‘L lù inceornì à lascè tomè ‘l boccung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia).