"Stefan Demetz-Sulé": Desfarënzia danter les verjiuns

Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Moroder (descuscion | contribuc)
Nessun oggetto della modifica
Nessun oggetto della modifica
Rissa 7:
Tl 1942 iel zapà ite tl conservatorium de Bulsan tla sezion mujiga sacra ma l ann do iel unì cherdà tla viera messan fé danterlauter nce n ann de perjunia a Cesenatico. Coche l ie ruvà zruch al mo fat n ann de conservatorium, l fova l‘ann 1946.
Si pensier y nteres fova chël de ulëi se dé ju cun i sculeies, perchël iel jit l‘ann do a fé i studies dla „LBA“ a [[Maran]] ulache l à ulù purvé a fé valëi si cunescënzes tl ciamp dla mujiga: l fova pra i fundadëures sce nia l fundadëur de n cor mescedà y de ëi. Te si luech de nasciuda al nsenià, ciantà pra l cor y sunà la posauna pra la mujiga nchin che l ova cunesciù y maridà tl 1955 Pacifica Maria Senoner de [[Santuel]]. Tl 1951 fovel zapà ite pra l cor de Sëlva.
Al luech de Sëlva al dat n gran cuntribut culturel: l ie stat presidënt y per bën 36 ani alalongia dirighënt dl cor de Sëlva. CeCie che dà tl uedl ie che l à fat per ades 60 ani l ugrister de Sëlva. La mujiga ovel tl sanch, l ova scumencià a scrì cianties y meludies cialan for inò che la jënt dl luech y dla valeda ebe l’ucajion de jì a n cunzert. L ne se ova nia arjumà de vester pra i fundadëures di [[“Jëuni de mujiga de Gherdëina”]], tla direzion dla “Gemeinschaft für Jugendmusikerziehung” y dl “Institut für Musikerziehung” dla rujeneda ladina y tudëscia. L ie nce stat dirighënt dl cor da Laion. L se ova fat inuem tl Lont perchël fovel unì cherdà tl cunsëi dl "Südtiroler Sängerbund" ulache l ie stat per 29 ani, de chisc propi 12
"Bundeschorleiter". Ntant se ovel cruzià de crì adum y fé stampé “Cianties per Gherdëina”<ref name=cal></ref>.