|
Cultura
La cultura ladina é scialdi plüplu rica de cicie che i ijinsvejins de chesta comunité n'aratarata. MoMa a chisc ijins,vejins che ne capesc nia lel lingaz, i falelfàlel i strumenc de basa por iüdichégiudiché chesta cultura, desche al fala gonot inceence l'interes y la comprenjiuncomprenjion: olache al domineia lel cliché, él püciapuecia o degünadeguna lerch purper la diferenziaziundiferenziazion.
'''La tradiziuntradizion orala'''
'''''LeL monnmond socrëtsocret: liëndesliejendes'''''
Dla storia dla cultura ne fej nia mâdemé pert i documëncdocumenc scric, moma inceence la tradiziuntradizion orala. ChëstaChesta é gnüdagnuda coiüdacoiuda adömadum, ti tëmpstemps de na scoverta generala dla cultura popolara (liëndesliejendes, cuntìesconties, cianties, dic), inceence porper lel pice popul di Ladins.
Pro i Ladins ti GrijunsGrijons é Caspar Decurtins (1855-1916) stèsté lel prömprum a cöiecueie adömadum la arpejunarpejon culturala orala. L'ann 1887 àl fat n apel publich porper che la popolaziunpopolazion daidessdaidessa chirì adömadum material. LeL resonnreson al apel é stèsté imprescionant, lel material coiücoiú adömadum é stè assàassé porper 14 libri. LeL volum dles cuntìesconties y liëndesliejendes rumances coiüdescoiudes adömadum cinaenfin al 1973 é plüplu coche lel dopl de chëlchel di atriautri trëitrei teritorsteritores linguistics dla Svizera deboriadadeberieda.
I Ladins dles Dolomites à les liëndesliejendes plüplu conesciüdesconesciudes indötendut: sosie patrimone é la pert plüplu importantaemportanta dles liëndesliejendes dles Dolomites che Karl Felix Wolff à metümetù adömadum y publiché porper lel prömprum iade l'ann 1905 ("I crëpscreps slaurissclauris"). Wolff à infornìenfornì sösu y stramudé romanticamënterromanticamenter cichecie che iti êfova gnügnù cuntèconté dant.
DërDret afascinant y complès é le mîtmit de Fanes. Les raîscraijes de chëscchest mîtmit va zeruch de plüplu milesc de agn. La trasformaziuntrasformazion de jëntjent te tìerstiers é n elemëntelement dërdret vedl che an ciafagiata inceence tles liëndesliejendes di Indians. LeL totem tl mîtmit de Fanes n'é nia n simbul de podesté, dla ciacia (variölvariuel o aterauter), moma de modesté liadalieda alaa la tera, n tìertier spauspave: la muntagnola.
LeL malmel n'é nia metafisich, moma fej pert dla tera desche lel bëgnben: Spina de mulMul, lel striunstrion che se trasformëiatrasformeia te nötsnuetes de temporal te n schelet de n müscmusc, n'à nia de diabolich, al n'adora degun pat cuncon l'infern, moma al à süasia forza dla natöranatura. La vijiunvijion cristiana dl monnmond cuncon süasia conzeziunconzezion dl malmel à lascè dërdret pücpueces fostüsfusties tl mîtmit de Fanes.
N motif costant é lel matriarcat. Tl mîtmit de Fanes (y tles liëndesliejendes ladines en general, cotancotant manco o indötendut nia indereendere tles liëndesliejendes dl Tirol o di vijinsvejins taliagntalians) él dantadötdantadut o porì les ëreseles che tol dezijiunsdezijions y arvënnarven i avenimëncavenimenc. I ëiei indereendere porta la decadënzadecadenza canche ai tol dezijiunsdezijions: LeL re de Fanes vënnven sosie rëgnregn y vëgnvegn porper castigheciastich trasformè te crëpcrep. L'inom dl re falzfauz iti dà l'inom al jujouf a südsud de Fanes (FalzaregoFauzarego).
I mistêrsmisters dl mîtmit de Fanes é gnüsvegnus colochêsaloghés te Fanes pormòpermò plüplu tert, nasciünasciù é lel complès te n contest cotancotant maiùmaiour. LeL corp dles liëndesliejendes é nasciünasciù te n tëmptemp olache lel raiunraion ladin (o protoladin) êfova ciamò cotancotant maiùmaiour.
Ganes y salvans
Dla tradiziuntradizion fej pert les cuntìesconties de ganes y salvans, de bones porsonespersones de bosch, a chicheles che la jëntjent iti lascia gonot sintì mancianza de respet. An à gonot orüvolù odëivedei te chësteschestes figöresfigures i avons (antenac), les popolaziunspopolazions sburladessburledes demez da nosta zivilisaziunzivilisazion. AraAla se trata indereendere de figöresfigures dla mitologìa romana (Silvanus y Aquanes) - figöresfigures ch'an incuntaenconta te plüplu variantes tl raiunraion alpin intìerentier.
TröpesTruepes stories vëgnelvégnel cuntèconté inceence dl orco, de strìesstries y striunsstrions, de pac cuncon lel malan y d'aterauter. InceEnce i fac storics àn infornìenfornì sösu imparaempera. Ti stritoc de confin danteranter Mareo y AmpëzAmpez vëgnelvégnel insciöenscí cuntèconté che i omioms ampezagnampezans à fat n pat cuncon lel malan porper avëiavei forzes suranaturalessouranaturales y ester bogn da portèporté lel gran podrunpedron da termotermen. Canche na fancela à scraié dal spavëntspavent "Iesses Maria", à i omioms pordüperdù te n colp süessies forzes y é gnüsvegnus sopolissepolis sot lel podrunpedron.
N documentadùdocumentadour dla tradiziuntradizion orala é stè Tita (Jan Batista) Altonn da Calfosch (1845-1900), gnügnú conesciüconesciú inceence desche poet y essayist.
[top] Linguistica ladina
Desche pionìerpionier dla linguistica ladina moderna pòn conscidré Joseph von Planta che à bele dl 1775 portèporté dant alaa la Royal Society a London süasia "Storia dl lingaz rumanc". LeL test é gnüvegnù stampèstampé n ann dôdo a Coira. PorPer i Ladins dles Dolomites à Micurà de Rü (Nikolaus Bacher) albüabù na gran importanzaemportanza: al à bele dl 1833 scrit na gramatica ladina, y bele laôtaenlaouta àl odüvedù lel bojëgndebujegn de n lingaz scrit unifiché porper dücduc i Ladins dles Dolomites.
Un n lingaz
Isaia AscoliBeleAscoli. Bele dandant da tröctrueps agn à esperc odüvedú ite che lel rumanc, ladin y furlan é dialec desvalisdesvalifs de un n lingaz susoul. LaûrLaour da pionìerpionier de chëscchest vers à fat dantadötdantadut Graziadio Isaia Ascoli (1829-1907), da Gorize, y Theodor Gartner (1843-1925).Ascoli à cuntres süsi stüdistudes "Saggi ladini" (1873), fac dërdret avisa, porper lel prömprum iade ilustré y splighé a livel scientifich i trëitrei raiunsraions ladins. Al à bele laôtaenlaouta metümetù a jì cichecie che an nominëianomineia incöencuei "inrescidaenrescida de ciamp". Te sosie manual dl lingaz y dla leteratöraleteratura retoromana àl cheriécrié na trataziuntratazion sintetica che n'é finaenfin a incöencuei nia ciamò gnüdagnuda sostituida porper completëzacompleteza y conoscënzaconescenza dl argomëntargoment.
TröcTrueps esperc te tröpestruepes universitêsuniversités de dötdut lel monnmond à da laôtaenlaouta incàencà confermè che lel ladin é n lingaz, ai à confermè inceence la unité de rumanc, ladin y furlan: trëitrei dialecidiomns de un n lingaz susoul.
Al n'é indereendere stèsté tröctrueps y al n'é ciamò che ôvuel conscidré lel ladin desche dialet talian. PorPer rovéruvé a n tetel resultat, mëssonméssen manipolé analises linguistiches. Fat vëgnvegn chëscchest dantadötdantadut porper motifs politics.
Ti ultims agn él gnüvegnù intensivé i laûrslaours linguistics sönsun lel ladin. Da nominé é Lois Craffonara, porper agn direturdiretour dl Istitut Cultural Ladin "Micurà de Rü". TröcTrueps linguisc' da foradecà à completè cuncon ëlel süessies conoscënzesconescenzes dla realté de lingaz tla Ladinia.
Dolomites
ValgügnValgugn documëncdocumenc isolêsisolés porper ladin àn dal 1600 inant - nasciüsnascius ésiései la maiùmaiour pert dal bojëgndebujegn dade comuniché cuncon la popolaziunpopolazion te sosie lingaz. Tla aministraziunaministrazion regolara n'élne degönafòvel deguna lerch porper lel ladin.
1833 Micurà de Rü prôprova da arjignéenjigné ite n lingaz scrit unifiché porper dücduc i Ladins dles Dolomites. LeL manoscrit ne vëgnvegn nia publiché.
1864 Josef Anton Vian (ploanplovan a UrtijëiUrtijei, nasciünasciù te Fascia) scriscriv na gramatica dl gherdëinagherdeina.
CunCon Agno (Angelo) Trebo (1862-1888) fej la leteratöraleteratura ladina lel vare tla poesìapoesia lirica. Trebo scriscriv poesìespoesies en pert dassënndassen dalada la ria lönaluna. DlungiaDlongia poesìespoesies de descriziundescrizion dla natöranatura àl scrit poesìespoesies, olache al ilustrëiailustreia - cuncon dlaiglai al cörcuer - i sentimëncsentimenc sciöchesciche tla leteratöraleteratura mondiala. Angelo Trebo à inceence scrit lel test porper les döesdoes operetes "Le scioz de San Jenn" y "Le ciastel dles stries".
Le poet, storich y filologh Tita Altonn (1845-1900). Tita Altonn à coiücoiù adömadum liëndesliejendes y tradiziunstradizions.
Hugo de Rossi (1875-1940) à scrit n vocabolar (fascian).
Al mëtmet man na ona de produziunproduzion leterara, en gran pert tradizionalista, che é n sëgnsegn dla cosciënzacoscienza nöianueva che i Ladins à de se instëscenstesc y de sosie lingaz. PromotursPromotours y autursautours dla cultura é te chisc tëmpstemps maestri y proiprevesc. Al bunbon svilup iti fej la PrömaPruma Vera na fin.
DôDi la SecundaSeconda Vera mëtmétel indôendò man n renascimëntrenasciment dla cosciënzacoscienza ladina - scebëgnsceben che tröctrueps vëigaveid lel ladin ciamò sciöchesciche lingaz de mëndermender valurvalour che dess gnìvegnì adorè mâdemé tl privat. An à na diversificaziun stilistica tres maiùmaiour.
IncöEncuei à la leteratöraleteratura ladina na gran richëzaricheza de contignücontegnù, na gran varieté stilistica y tematica: La leteratöraleteratura ladina ne se desfarenziëiadesfarenzieia tl contignücontegnù nia dalada leteratörala leteratura di vijinsvejins.
I vijins ne sa püch y nia dla leteratöra ladina, gonot ne sài gnanca ch'al esist na leteratöra ladina, y deache ai ne capësc nia le lingaz, ne pòi gnanca dè iudizi. La maiù pert ne vëgn la leteratöra ladina gnanca tuta en conscidraziun, ti media todësc y taliagn ne vëgnel feter mai baié de leteratöra ladina.
Grijuns
La tradiziuntradizion scrita dl rumanc mëtmet man tl 16ejim16eisem secul; la sbürlasburla prinzipala vëgnvegn dalada la Reforma (y dalada la CuntrareformaContrareforma) y dalada la intenziun porchëlperchel da iti fàfé avëiavei alaa la jënt na letöraletura de ütlutl moral te sosie lingaz.
L'om politich dla Engiadina AltaAuta Gian Travers à scrit lel prömprum documëntdocument rumanc ch'che an conëscconesc: l'ann 1527 àl adorè lel lingaz dla umaoma porper n scrit de defenöradefenura politica gnüdavegnuda publicadapublicheda te forma de manoscrit. Les prömesprumes publicaziunspublicazions stampadesstampedes porper rumanc é gnüdesvegnudes fora dl 1552: N catechism y n abezêabezé porper l'Engiadina AltaAuta. L'autur é Jachiam Bifrun, notar a Samedan. Püc agn plü tert (1560) àl fat la traduziun dl Nü Testamënt (idiom puter). Le lingaz é stromënt por la religiun.
N gran suzès à albü dantadöt döes publicaziuns: "Il vêr sulaz da pievel giuven" (La dërta aurela cörta por jënt jona, 1611), che é gnü publiché ciamò 12 iadi por rumanc, 11 iadi por todësch y 7 iadi por talian. Gran resonn à ince albü "Consolaziun dell'olma devoziusa" (Consolaziun dl'alma dota, 1690), n liber de oraziun catolich cun cianties che vëgn en pert ciantades ince incö ciamò. Le liber é gnü publiché 11 iadi cina tl 1945.
Cun l'adoranza religiosa romagn i idioms rumanc amarscês dala desvalianza de confesciun, rové a n lingaz scrit unifiché n'é dî alalungia nia poscibl.
| 