"Cultura": Desfarënzia danter les verjiuns

Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Nessun oggetto della modifica
Nessun oggetto della modifica
Rissa 1:
Cultura
 
La cultura ladina é scialdi plu rica de cie che i vejins de chesta comunité rata. Ma a chisc vejins che ne capesc nia l lingaz, iti fàlel i strumenc de basa por giudiché chesta cultura, desche al fala gonot ence l'interes y la comprenjion: olache al domineia l cliché, él puecia o deguna lerch per la diferenziazion.
 
 
Rissa 23:
Dla tradizion fej pert les conties de ganes y salvans, de bones persones de bosch, a cheles che la jent ti lascia gonot sintì mancianza de respet. An à gonot volù vedei te chestes figures i avons (antenac), les popolazions sburledes demez da nosta zivilisazion. Ala se trata endere de figures dla mitologìa romana (Silvanus y Aquanes) - figures ch'an enconta te plu variantes tl raion alpin entier.
Truepes stories végnel conté ence dl orco, de stries y strions, de pac con l malan y d'auter. Ence i fac storics àn enfornì su empera. Ti stritoc de confin anter Mareo y Ampez végnel enscí conté che i oms ampezans à fat n pat con l malan per avei forzes souranaturales y ester bogn da porté l gran pedron da termen. Canche na fancela à scraié dal spavent "Iesses Maria", à i oms perdù te n colp sies forzes y é vegnus sepolis sot l pedron.
N documentadour dla tradizion orala é stè Tita (Jan Batista) Altonn da Calfosch (1845-1900), gnúvegnú conesciú ence desche poet y essayist.
 
[top] Linguistica ladina
Rissa 33:
Trueps esperc te truepes universités de dut l mond à da enlaouta encà confermè che l ladin é n lingaz, ai à confermè ence la unité de rumanc, ladin y furlan: trei idiomns de un n lingaz soul.
Al n'é endere sté trueps y al n'é ciamò che vuel conscidré l ladin desche dialet talian. Per ruvé a n tel resultat, méssen manipolé analises linguistiches. Fat vegn chest dantadut per motifs politics.
Ti ultims agn él vegnù intensivé i laours linguistics sun l ladin. Da nominé é Lois Craffonara, per agn diretour dl Istitut Cultural Ladin "Micurà de Rü". Trueps linguisc' da foradecà à completècompleté con el sies conescenzes dla realté de lingaz tla Ladinia.
 
 
Rissa 43:
1864 Josef Anton Vian (plovan a Urtijei, nasciù te Fascia) scriv na gramatica dl gherdeina.
Con Agno (Angelo) Trebo (1862-1888) fej la leteratura ladina l vare tla poesia lirica. Trebo scriv poesies en pert dassen da la ria luna. Dlongia poesies de descrizion dla natura àl scrit poesies, olache al ilustreia - con glai al cuer - i sentimenc sciche tla leteratura mondiala. Angelo Trebo à ence scrit l test per les does operetes "Le scioz de San Jenn" y "Le ciastel dles stries".
LeL poet, storich y filologh Tita Altonn (1845-1900). Tita Altonn à coiù adum liejendes y tradizions.
Hugo de Rossi (1875-1940) à scrit n vocabolar (fascian).
Al met man na ona de produzion leterara, en gran pert tradizionalista, che é n segn dla coscienza nueva che i Ladins à de se enstesc y de sie lingaz. Promotours y autours dla cultura é te chisc temps maestri y prevesc. Al bon svilup ti fej la Pruma Vera na fin.
Rissa 52:
Grijuns
La tradizion scrita dl rumanc met man tl 16eisem secul; la sburla prinzipala vegn da la Reforma (y da la Contrareforma) y da la intenziun perchel da ti fé avei a la jënt na letura de utl moral te sie lingaz.
L'om politich dla Engiadina Auta Gian Travers à scrit l prum document rumanc che an conesc: l'ann 1527 àl adorè l lingaz dla oma per n scrit de defenura politica vegnuda publicheda te forma de manoscrit. Les prumes publicazions stampedes per rumanc é vegnudes fora dl 1552: N catechism y n abezé per l'Engiadina Auta. L'autur é Jachiam Bifrun, notar a Samedan. PücPuec agn plüplu tert (1560) àl fat la traduziuntraduzion dl Nuef TestamëntTestament (idiom puter). LeL lingaz é stromëntstrument porper la religiunreligion.
N gran suzèssuzes à albüabù dantadötdantadut döesdoes publicaziunspublicazions: "Il vêr sulaz da pievel giuven" (La dërtadreta aurelaaorela cörtacurta porper jëntjent jonajoena, 1611), che é gnüvegnù publiché ciamò 12 iadiiadesc porper rumanc, 11 iadiiadesc porper todëschtodesch y 7 iadiiadesc por talian. Gran resonnreson à inceence albüabù la "Consolaziun dell'olma devoziusa" (ConsolaziunConsolazion dl'alma dota, 1690), n liber de oraziunorazion catolich cuncon cianties che vëgnvegn en pert ciantadesciantedes inceence incöencuei ciamò. LeL liber é gnüvegnù publiché 11 iadiiadesc enchin cinaa tl 1945.
CunTres l'adoranza religiosareligiousa romagn i idioms rumanc amarscêsamarscés dalada desvalianzala desvalivanza de confesciunconfescion, rovéruvé a n lingaz scrit unifiché n'é die a la alalungialongia nia posciblposcibel.
 
Friul
Friûl
Tl FriûlFriul êfova lel lingaz gnüvegnù adorè publicamënterpublicamenter cinaenchin a che an âova instëscenstesc tles mans l'aministraziunaministrazion cuncon lel Patriarcat de Acuileia (1420). An conëscconesc documëncdocumenc p.e. dla scorascola notarila de Cividât dl 14ejim14eisem secul. Do l'anesciunanescion a Aunejia ne vëgnvegn lel furlan nia plüplu adorèadoré tla aministraziunaministrazion.
La storia dla leteratöraleteratura furlana mëtmet man tl RenascimëntRenasciment cuncon de plüplu figöresfigures de importanzaemportanza. Pier Paolo PasoliniAlPasolini. Al n'é nia na leteratöraleteratura religiosareligiousa, gnancanience leteratöraleteratura popolara, de foltlorfolclor, moma leteratöraleteratura profana dla mondanité. Da chëscchest tëmptemp àn inceence les prömesprumes traduziunstraduzions da d'atresautres leteratöresleteratures. Ti secui gnüsvegnus do à la leteratöraleteratura furlana albüabú tröctrueps poec ezelëncezelenc, desche Ermes di ColloredoColorêt, PietroPieri ZoruttiZorut (che à cuntres si calëndricalendri portèporté pro a renforzè la koiné furlana), Caterina PercotoPercude.
N sbunf nuef ciafagiata la leteratöraleteratura furlana tratanentratant la SecundaSeconda Vera cuntres Pier Paolo Pasolini. LeL talian Pasolini imparaempara lel furlan, lingaz de süasia uma, y scriscriv poesìespoesies y n tòchtoch de teater (I Turcs tal Friûl) porper furlan.
CunTres la fondaziun dla Academiuta de lenga furlana dl 1945 à Pasolini metümetù na pera de ciantuncianton nöianueva, na generaziungenerazion de poec intìeraentiera é gnüdavegnuda ispiradaispireda da ëlel.
Pasolini, atif inceence politicamënterpoliticamenter, éfova n sostignidùsostegnidour apascionè dla gauja ladina - dl furlan dìjel: "Lingua ladina dunque, non dialetto alpino".
IncöEncuei é la leteratöraleteratura furlana dërdret rica de direziunsdirezions stilistiches y formes desvalìesdesvalives, dalada poesìala poesia cinaenfin ai comics. Na istituziunistituzion de tradiziuntradizion é ormai lel concurs leterar y musical "Premi Friûl".
 
Rissa 68:
'''Folk & cultura'''
 
Al osservadùosservadour da defora che ti ciaraciala a na mendranza iti plejpléjel gonot lel foltlorichfolclorich, l'esotich. Guanc da zacan y usanzes interessëiainteresseia gonot deplüdeplú coche lingaz, sozieté, leteratöraleteratura, ert. CunCon i Ladins n'é la cossa nia atramënterautramenter, dantadötdantadut lel guant da zacan de GherdëinaGherdeina vëgnvegn gonot fat ju.
CunTres lel foltlorfolclor vëgnvegn na mendranza metüdametuda dant desche teater da corusccolours, datrai inceence desche n püchpuech indôendò ti tëmpstemps. PorPer la politica dles maioranzes é lel foltlorfolclor da fa saurì, n'él pu nia lié alaa la ghiranza de dërcdrec porper lingaz y cultura dla mendranza.
 
 
informaziunsInformazions sönsun la Ladinia:
 
www.vejin.com