"Cultura": Desfarënzia danter les verjiuns

Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Nessun oggetto della modifica
Nessun oggetto della modifica
Rissa 25:
N documentadour dla tradizion orala é stè Tita (Jan Batista) Altonn da Calfosch (1845-1900), vegnú conesciú ence desche poet y essayist.
 
[top] '''Linguistica ladina'''
 
Desche pionier dla linguistica ladina moderna pòn conscidré Joseph von Planta che à bele dl 1775 porté dant a la Royal Society a London sia "Storia dl lingaz rumanc". L test é vegnù stampé n ann do a Coira. Per i Ladins dles Dolomites à Micurà de Rü (Nikolaus Bacher) abù na gran emportanza: al à bele dl 1833 scrit na gramatica ladina, y bele enlaouta àl vedù l debujegn de n lingaz scrit unifiché per duc i Ladins dles Dolomites.
 
'''Un n lingaz'''
 
Isaia Ascoli. Bele dant da trueps agn à esperc vedú ite che l rumanc, ladin y furlan é dialec desvalifs de un n lingaz soul. Laour da pionier de chest vers à fat dantadut Graziadio Isaia Ascoli (1829-1907), da Gorize, y Theodor Gartner (1843-1925).Ascoli à tres si studes "Saggi ladini" (1873), fac dret avisa, per l prum iade ilustré y splighé a livel scientifich i trei raions ladins. Al à bele enlaouta metù a jì cie che an nomineia encuei "enrescida de ciamp". Te sie manual dl lingaz y dla leteratura retoromana àl crié na tratazion sintetica che n'é enfin a encuei nia ciamò gnuda sostituida per completeza y conescenza dl argoment.
Trueps esperc te truepes universités de dut l mond à da enlaouta encà confermè che l ladin é n lingaz, ai à confermè ence la unité de rumanc, ladin y furlan: trei idiomns de un n lingaz soul.
Line 35 ⟶ 36:
Ti ultims agn él vegnù intensivé i laours linguistics sun l ladin. Da nominé é Lois Craffonara, per agn diretour dl Istitut Cultural Ladin "Micurà de Rü". Trueps linguisc' da foradecà à completé con el sies conescenzes dla realté de lingaz tla Ladinia.
 
'''Tradizion scrita'''
'''
Tradizion scrita'''
 
'''Dolomites'''