"Cultura": Desfarënzia danter les verjiuns

Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
+ort +fix +cat +img +portwiki
Mizardellorsa (descuscion | contribuc)
Rissa 31:
====Dolomites====
Valgugn documenc isolés per ladin àn dal 1600 inant - nascius ései la maiour pert dal debujegn de comuniché con la popolazion te sie lingaz. Tla aministrazion regolara ne fòvel deguna lerch per l ladin.
 
1833 Micurà de Rü prova da enjigné ite n lingaz scrit unifiché per duc i Ladins dles Dolomites. L manoscrit ne vegn nia publiché.
1864 Josef Anton Vian (plovan a Urtijei, nasciù te Fascia) scriv na gramatica dl gherdeina.
 
Con Agno (Angelo) Trebo (1862-1888) fej la leteratura ladina l vare tla poesia lirica. Trebo scriv poesies en pert dassen da la ria luna. Dlongia poesies de descrizion dla natura àl scrit poesies, olache al ilustreia - con glai al cuer - i sentimenc sciche tla leteratura mondiala. Angelo Trebo à ence scrit l test per les does operetes "Le scioz de San Jenn" y "Le ciastel dles stries".
L poet, storich y filologh Tita Altonn (1845-1900). Tita Altonn à coiù adum liejendes y tradizions.
 
Hugo de Rossi (1875-1940) à scrit n vocabolar (fascian).
 
Al met man na ona de produzion leterara, en gran pert tradizionalista, che é n segn dla coscienza nueva che i Ladins à de se enstesc y de sie lingaz. Promotours y autours dla cultura é te chisc temps maestri y prevesc. Al bon svilup ti fej la Pruma Vera na fin.
Di la Seconda Vera métel endò man n renasciment dla coscienza ladina - sceben che trueps veid l ladin ciamò sciche lingaz de mender valour che dess vegnì adorè demé tl privat. An à na diversificaziun stilistica tres maiour.