"Cultura": Desfarënzia danter les verjiuns

Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Mizardellorsa (descuscion | contribuc)
Nessun oggetto della modifica
Rissa 9:
I Ladins dles Dolomites à les liejendes plu conesciudes endut: sie patrimone é la pert plu emportanta dles liejendes dles Dolomites che Karl Felix Wolff à metù adum y publiché per l prum iade l'ann 1905 ("I creps sclauris"). Wolff à enfornì su y stramudé romanticamenter cie che ti fova gnù conté dant.
 
Dret afascinant y complès é le [[Le Rëgn de Fanes|mit de Fanes]]. Les raijes de chest mit va zeruch de plu milesc de agn. La trasformazion de jent te tiers é n element dret vedl che an giata ence tles liejendes di Indians. L totem tl mit de Fanes n'é nia n simbul de podesté, dla ciacia (variuel o auter), ma de modesté lieda a la tera, n tier spave: la muntagnola.
L mel n'é nia metafisich, ma fej pert dla tera desche l ben: Spina de Mul, l strion che se trasformeia te nuetes de temporal te n schelet de n musc, n'à nia de diabolich, al n'adora degun pat con l'infern, ma al à sia forza dla natura. La vijion cristiana dl mond con sia conzezion dl mel à lascè dret pueces fusties tl mit de Fanes.
N motif costant é l matriarcat. Tl mit de Fanes (y tles liejendes ladines en general, cotant manco o endut nia endere tles liejendes dl Tirol o di vejins talians) él dantadut o porì les eles che tol dezijions y arven i avenimenc. I ei endere porta la decadenza canche ai tol dezijions: L re de Fanes ven sie regn y vegn per ciastich trasformè te crep. L'inom dl re fauz ti dà l'inom al jouf a sud de Fanes ([[Ju de Falzares|Fauzarego]]).
I misters dl mit de Fanes é vegnus aloghés te Fanes permò plu tert, nasciù é l complès te n contest cotant maiour. L corp dles liejendes é nasciù te n temp olache l raion ladin (o protoladin) fova ciamò cotant maiour.
 
Rissa 17:
Dla tradizion fej pert les conties de ganes y salvans, de bones persones de bosch, a cheles che la jent ti lascia gonot sintì mancianza de respet. An à gonot volù vedei te chestes figures i avons (antenac), les popolazions sburledes demez da nosta zivilisazion. Ala se trata endere de figures dla mitologìa romana (Silvanus y Aquanes) - figures ch'an enconta te plu variantes tl raion alpin entier.
Truepes stories végnel conté ence dl orco, de stries y strions, de pac con l malan y d'auter. Ence i fac storics àn enfornì su empera. Ti stritoc de confin anter Mareo y Ampez végnel enscí conté che i oms ampezans à fat n pat con l malan per avei forzes souranaturales y ester bogn da porté l gran pedron da termen. Canche na fancela à scraié dal spavent "Iesses Maria", à i oms perdù te n colp sies forzes y é vegnus sepolis sot l pedron.
N documentadour dla tradizion orala é stè [[Jan Batista Alton|Tita (Jan Batista) Altonn]] da Calfosch (1845-1900), vegnú conesciú ence desche poet y essayist.
 
==Linguistica ladina==
Desche pionier dla linguistica ladina moderna pòn conscidré Joseph von Planta che à bele dl 1775 porté dant a la Royal Society a London sia "Storia dl lingaz rumanc". L test é vegnù stampé n ann do a Coira. Per i Ladins dles Dolomites à [[Micurà de Rü (linguist)|Micurà de Rü]] (Nikolaus Bacher) abù na gran emportanza: al à bele dl 1833 scrit na gramatica ladina, y bele enlaouta àl vedù l debujegn de n lingaz scrit unifiché per duc i Ladins dles Dolomites.
 
===Un n lingaz===