"Cultura": Desfarënzia danter les verjiuns

Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Nessun oggetto della modifica
Mizardellorsa (descuscion | contribuc)
Rissa 5:
Dla storia dla cultura ne fej nia demé pert i documenc scric, ma ence la tradizion orala. Chesta é gnuda coiuda adum, ti temps de na scoverta generala dla cultura popolara (liejendes, conties, cianties, dic), ence per l pice popul di Ladins.
 
Pro i Ladins ti Grijons é [[Caspar Decurtins]] (1855-1916) sté l prum a cueie adum la arpejon culturala orala. L'ann 1887 àl fat n apel publich per che la popolazion daidessa chirì adum material. L reson al apel é sté imprescionant, l material coiú adum é stè assé per 14 libri. L volum dles conties y liejendes rumances coiudes adum enfin al 1973 é plu che l dopl de chel di autri trei teritores linguistics dla Svizera deberieda.
 
I Ladins dles Dolomites à les liejendes plu conesciudes endut: sie patrimone é la pert plu emportanta dles liejendes dles Dolomites che Karl Felix Wolff à metù adum y publiché per l prum iade l'ann 1905 ("I creps sclauris"). Wolff à enfornì su y stramudé romanticamenter cie che ti fova gnù conté dant.