"Cultura": Desfarënzia danter les verjiuns

Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Nessun oggetto della modifica
Nessun oggetto della modifica
Rissa 1:
Cun la parora Cultura''cultura'' iel minà duta la formes de esprescion dl’[[ert]], dla [[leteratura]], dl [[teater]], dla [[mujiga]] de n popul o de n raion.
 
= Cultura ladina =
Rissa 5:
La '''cultura ladina''' é scialdi plu rica de cie che i vejins de chesta comunité rata. Ma a chisc vejins che ne capesc nia l lingaz, ti fàlel i strumenc de basa por giudiché chesta cultura, desche al fala gonot ence l'interes y la comprenjion: olache al domineia l cliché, él puecia o deguna lerch per la diferenziazion.
 
==[[La tradizion orala ladina|La tradizion orala]]==
===L mond socret: liejendes===
Dla storia dla cultura ne fej nia demé pert i documenc scric, ma ence la [[tradizion orala]]. Chesta é gnuda coiuda adum, ti temps de na scoverta generala dla cultura popolara (liejendes, conties, cianties, dic), ence per l pice popul di Ladins.
 
Pro i Ladins ti Grijons[[Grijon]]s é [[Caspar Decurtins]] (1855-1916) sté l prum a cueie adum la arpejon culturala orala. L'ann 1887 àl fat n apel publich per che la popolazion daidessa chirì adum material. L reson al apel é sté imprescionant, l material coiú adum é stè assé per 14 libri. L volum dles conties y liejendes rumances coiudes adum enfin al 1973 é plu che l dopl de chel di autri trei teritores linguistics dla [[Svizra|Svizera]] deberieda.
 
I Ladins dles Dolomites à les liejendes plu conesciudes endut: sie patrimone é la pert plu emportanta dles liejendes dles Dolomites che Karl Felix Wolff à metù adum y publiché per l prum iade l'ann 1905 ("I creps sclauris"). Wolff à enfornì su y stramudé romanticamenter cie che ti fova gnù conté dant.
 
Dret afascinant y complès é le [[Le Rëgn de Fanes|mit de Fanes]]. Les raijes de chest mit va zeruch de plu milesc de agn. La trasformazion de jent te tiers é n element dret vedl che an giata ence tles liejendes di Indians. L totem tl mit de Fanes n'é nia n simbul de podesté, dla ciacia (variuel o auter), ma de modesté lieda a la tera, n tier spave: la muntagnola.
L mel n'é nia metafisich, ma fej pert dla tera desche l ben: [[Spina de Mul]], l strion che se trasformeia te nuetes de temporal te n schelet de n musc, n'à nia de diabolich, al n'adora degun pat con l'infern, ma al à sia forza dla natura. La vijion [[Cristianejim|cristiana]] dl mond con sia conzezion dl mel à lascè dret pueces fusties tl mit de Fanes.
N motif costant é l matriarcat. Tl [[mit]] de Fanes (y tles liejendes ladines en general, cotant manco o endut nia endere tles liejendes dl Tirol o di vejins talians) él dantadut o porì les eles che tol dezijions y arven i avenimenc. I ei endere porta la decadenza canche ai tol dezijions: L re de Fanes ven sie regn y vegn per ciastich trasformè te crep. L'inom dl re fauz ti dà l'inom al jouf a sud de Fanes ([[Ju de Falzares|Fauzarego]]).
I misters dl mit de Fanes é vegnus aloghés te Fanes permò plu tert, nasciù é l complès te n contest cotant maiour. L corp dles liejendes é nasciù te n temp olache l raion ladin (o protoladin) fova ciamò cotant maiour.
 
Rissa 24:
 
==[[Linguistica ladina]]==
Desche pionier dla linguistica ladina moderna pòn conscidré Joseph von Planta che à bele dl 1775 porté dant a la Royal Society a London sia "Storia dl lingaz rumanc". L test é vegnù stampé n ann do a Coira. Per i Ladins dles Dolomites à [[Micurà de Rü (linguist)|Micurà de Rü]] (Nikolaus Bacher) abù na gran emportanza: al à bele dl 1833 scrit na [[gramatica]] ladina, y bele enlaouta àl vedù l debujegn de n lingaz scrit unifiché per duc i Ladins dles Dolomites.
 
===Un n lingaz===
Isaia Ascoli. Bele dant da trueps agn à esperc vedú ite che l rumanc, ladin y furlan é dialec desvalifs de un n lingaz soul. Laour da pionier de chest vers à fat dantadut Graziadio Isaia Ascoli (1829-1907), da Gorize, y Theodor Gartner (1843-1925).Ascoli à tres si studes "Saggi ladini" (1873), fac dret avisa, per l prum iade ilustré y splighé a livel scientifich i trei raions ladins. Al à bele enlaouta metù a jì cie che an nomineia encuei "enrescida de ciamp". Te sie manual dl lingaz y dla leteratura retoromana àl crié na tratazion sintetica che n'é enfin a encuei nia ciamò gnuda sostituida per completeza y conescenza dl argoment.
Trueps esperc te truepes universités de dut l mond à da enlaouta encà confermè che l ladin é n [[lingaz]], ai à confermè ence la unité de rumanc, ladin y furlan: trei idiomnsidioms de un n lingaz soul.
Al n'é endere sté trueps y al n'é ciamò che vuel conscidré l ladin desche dialet talian. Per ruvé a n tel resultat, méssen manipolé analises linguistiches. Fat vegn chest dantadut per motifs politics.
Ti ultims agn él vegnù intensivé i laours linguistics sun l ladin. Da nominé é Lois Craffonara, per agn diretour dl Istitut Cultural Ladin "Micurà de Rü". Trueps linguisc' da foradecà à completé con el sies conescenzes dla realté de lingaz tla Ladinia.
Rissa 39:
1864 Josef Anton Vian (plovan a Urtijei, nasciù te Fascia) scriv na gramatica dl gherdeina.
 
Con [[Angelo Trebo|Agno (Angelo) Trebo]] (1862-1888) fej la [[leteratura ladina]] l vare tla poesia lirica. Trebo scriv poesies en pert dassen da la ria luna. Dlongia poesies de descrizion dla natura àl scrit poesies, olache al ilustreia - con glai al cuer - i sentimenc sciche tla leteratura mondiala. Angelo Trebo à ence scrit l test per les does operetes "Le scioz de San Jenn" y "Le ciastel dles stries".
L poet, storich y filologh [[Jan Batista Alton|Tita Altonn]] (1845-1900). Tita Altonn à coiù adum liejendes y tradizions.
 
[[Hugo de Rossi]] (1875-1940) à scrit n vocabolar ([[Ladin fascian|fascian]]).
 
Al met man na ona de produzion leterara, en gran pert tradizionalista, che é n segn dla coscienza nueva che i Ladins à de se enstesc y de sie lingaz. Promotours y autours dla cultura é te chisc temps maestri y prevesc. Al bon svilup ti fej la Pruma Vera na fin.