"Elsa Runggaldier": Desfarënzia danter les verjiuns

Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Moroder (descuscion | contribuc)
Nessun oggetto della modifica
Moroder (descuscion | contribuc)
Nessun oggetto della modifica
Rissa 1:
{{Gherdëina}}
'''Elsa Runggaldier''' de Passua da [[Urtijëi]] ([[1907]] - [[2000]]) ie stata una dla maestres plu conesciudes de [[Gherdëina]], autora de tesć y de traduzions de deplu [[liber|libri]] per [[Ladin gherdëina|gherdëina]].
 
'''Elsa Runggaldier''', dita nce Elsa da Passua (* [[7 dezëmber]] [[1907]] a [[Urtijëi]]; † 2 juni [[2000]] a Urtijëi) fova na nsenianta, scritëura y tradutëura de [[Ladin gherdëina|ladin gherdëina]].
Danter si publicazions iel da lecurdé dantaldut l liber "Lecurdanzes de l'ava" y la traduzion dl roman "Der Lusenberger" de Maria Veronika Rubatscher. N auter gran lëur ie stat chël dla traduzion tl [[ladin]] dla "[[Lijëndes ladines|Lijëndes]] dla [[Dolomites]]" de Karl Felix Wolff<ref>[[Roland Verra]], te Fanes Lijënda y Poem, Intendënza ladina - Lia culturala Fanes, 2020, Bulsan.</ref>.
== Biografia ==
Elsa Runggaldier ie nasciuda tla cësa cuecena, dita nce ''Engelsburg'', a Urtijëi. Si loma fova Emilie Moroder fia dl dutor Conrad Moroder de Gianmatie y l pere [[Josef Runggaldier|Sepl Runggaldier]] da Passua, cunesciù marcadënt de sanc y auteresc y apasciunà dl ladin.
Elsa fova la majera de trëi mutans, Thekla, Adelheid y Trudi y un n mut Josef.
Elsa à fat la scola per maestres a Bulsan. Tl 1927 ovela scumencià a nsenië a [[Maran]], 1 ann do a [[Bulsan]] tla Marienschule, per cater ani a [[Redant]] y a [[Olaneres]]. Ntlëuta sot al [[fascism]] daussova la scoles te Südtirol mé vester talianes y l fova nia saurì nsenië cun na rujeneda fulestiera. La maestres messova nce suenz ji ora dl Südtirol y Elsa ie stata sies ani a nsenië te scoles elementeres daujin a Padova y a [[Varese]]. Tl 1940 iela inò ruveda te Gherdëina ulache la nseniova tla scola elementera sa [[Bula]] y a Urtijëi y dopro tla scola mesana a Urtijëi, n dut per 50 ani. Sciche voluntera ala laurà tla Katholische Jugend, tl cunsëi de pluania y tl patronat dla scoles.
 
== Publicazions y scric ==
Elsa a scrit truep tla Usc di Ladins y scialdi tl [[Calënder de Gherdëina]].
=== Libri ===
Ëila a ciancià tl gherdëina chisc libri
* ''Lecurdanzes de Lava'', diare ntan la prima viëra de Philomena Prinoth Moroder. Union di Ladins de Gherdëina, 1978.
* Maria Veronika Rubatscher: ''Vedla Stories de Gherdeina.'' [[Union di Ladins de Gherdëina]], 1981.
* Karl Felix Wolff: ''L reiam de Fanes y d’autra liejendes.'' Union di Ladins de Gherdëina, 1985<ref>[[Roland Verra]], te Fanes Lijënda y Poem, Intendënza ladina - Lia culturala Fanes, 2020, Bulsan.</ref>.
* Karl Felix Wolff: ''L ciavalier cun la mirandules y d’autra liejendes.'' Union di Ladins de Gherdëina, 1988.
* Maria Veronika Rubatscher: ''Der Lusenberger. Ein Künstlerleben''. Istitut Ladin Micurà de Rü 1992.
* Karl Felix Wolff: ''Liejëndes dla Dolomites''. Union di Ladins de Gherdëina.
 
== Calënder de Gherdëina ==
* ''L ierm dala plueia''. Calënder 1967, pl. 68
* ''La lores''. Calënder 1968, pl. 89
* ''Na lëtra zareda''. Calënder 1968, pl. 96
* ''Berbla''. Calënder 1970, pl. 35
* ''La lëtra plu mpurtanta''. Calënder 1970, pl. 74
* ''L flinch''. Calënder 1970, pl. 78
* ''le pa i corves uciei daulëimel''. Calënder 1972, pl. 64
* ''Chi che fej n viac, sà da cunté''. Calënder 1972, pl. 67
* ''I doi fredesc''. Calënder 1974, pl. 46
* ''Tëmp da mont - dan cënt ani''. Calënder 1974, pl. 81
* ''Na ueia de Nadel che ne desminceré mei''. Calënder 1974, pl. 94
* ''Mëssa Nevela a Urtijëi: P. Edmund Runggaldier SJ (14.7.74)''. Calënder 1975, pl. 74
 
* ''La parola de bendescion''. Calënder 1975, pl. 82
* ''Na vijita ala Capela da Passua'' Calënder 1975, pl. 124
* ''La capela da Poz''. Calënder 1976, pl. 68
* ''Chël dala roda''. Calënder 1977, pl. 50
* Elsa Runggaldier, Theodor Rifesser: ''50 ani Cor de Dlieja - Urtijëi''. Calënder 1977, pl. 86
* ''La Capela de Puciacia''. Calënder 1977, pl. 109
* ''I sconcel pa l drët o no?'' Calënder 1977, pl 115
* ''L uef dla pitla vedla''. Calënder 1979, pl. 34
* ''Capeles te Sëlva.'' Calënder 1979, pl. 65
* ''Na cësa conta si ustoria''. Calënder 1979, pl. 82
* ''L vedl seniëur tl scur''. Calënder 1979, pl. 144
* ''Muessen pa vester sëui?'' Calënder 1980, pl. 55
* ''Juebia dai Andli a Urtijëi dan la la gran viera'' Calënder 1980, pl 90
* ''La capela di Zallinger''. Calënder 1980, pl. 93
* ''Mont de Pana y si capela''. Calënder 1981, pl. 36
* ''Gardis y l ciastel dl Balést (liejënda)''. Calënder 1981, pl. 74
* ''La bendescion dla calonia nueva d’Urtijëi (dialog)''. Calënder 1981, pl. 137
* ''Coche Stefun y Iacun à fat la pesc''. Calënder 1982, pl 58
* ''La Capela dl Dialer''. Calënder 1982, pl. 106
* ''La Pelda ora l Scioler - Urtijëi''. Calënder 1982, pl. 108
* ''Sciesserles, ueves y zules''. Calënder 1983, pl. 154
* ''Ann Sant - La Santa Crëusc tla Val Badia''. Calënder 1984, pl. 31
* ''Coche Śepl à pudù vester leprò l prim iede n Juebia dai Andli''. Calënder 1984, pl. 152
* ''La Santa Crëusc de Lazfons''. Calënder 1985, pl. 42
* ''La capela sun Col de Lana''. Calënder 1986, pl. 75
* ''Canche chëi da Laion jiva mo cun crëusc ta La Madona''. Calënder 1986, pl. 103
* ''N pachetl de café''. Calënder 1986. pl. 104
* ''L Jungfrauenbund - Pia Lega''. Calënder 1987, pl. 88
* ''La capela sun Lagazuoi''. Calënder 1987, pl. 109
* ''N feter spavënt''. Calënder 1987, pl. 151
* ''Curëisma y Pasca zacan a Urtijëi''. Calënder 1988, pl. 106
* ''Do 50 ani''. Calënder 1988, pl. 138
* ''Ciampanes sona da vedlamënter incà.'' Calënder 1989, pl. 50
* ''N pelegrinasc ta la Madona''. Calënder 1989, pl. 162
* ''Mi prim viac''. Calënder 1989, pl. 188
* ''L landsturm''. Calënder 1990, pl. 110
* ''La curona de San Marcion (lijënda)''. Calënder 1990, pl. 178
* ''Pruzescions te Gherdëina''. Calënder 1991, pl. 68
* ''Festes de dlieja y usanzes de festa zacan a Urtijëi''. Calënder 1991, pl. 81
* ''Lecort de Santa Guania''. Calënder 1991, pl. 203
* ''La cuscienza murdova''. Calënder 1992, pl. 49
* ''Credënzes y superstizions tla Ladinia da zacan''. Calënder 1992, pl. 56
* ''La fancela - pitla storia d'al didancuei''. Calënder 1993, pl. 44
* ''Na cësa conta si storia''. Calënder 1996, pl. 80
* ''La streda da Stufan''. Calënder 1997, pl. 37
* ''Storia dla cësa “Betania” de Urtijëi''. Calënder 1998, pl. 116
* ''Pazi giapoven minechie''. Calënder 1999, pl. 95
* ''L pra cun l lën da mëiles. Calënder 1999, pl. 153
 
=== Uneranzes ===
* Chemun de Urtijëi, varëta de unëur 1991.
* Land Tirol.
* Ministere dla Istruzion de Roma.
 
== Bibliografia ==
* Chiocchetti Nadia: ''Nosta Jent. Persones y personalités dla Ladinia''. [[Union Generela di Ladins dles Dolomites]]. pl. 137-138 ISBN 88 901703 4 4.
* Helmut Senoner: ''Elsa Runggaldier da Passua''. Calënder de Gherdëina 2001, pl. 196-198.
* Rosanna Tedeschi: ''Mi maestra Elsa Runggaldier da Passua''. Calënder de Gherdëina 2007, pl. 165-167.
 
== Plates cunliedes ==
Line 12 ⟶ 100:
 
{{DEFAULTSORT:Runggaldier, Elsa}}
[[Categoria:Fëna]][[Categoria:Cultura ladina]]
[[Categoria:Scritëures de Gherdëina]]