"Elsa Runggaldier": Desfarënzia danter les verjiuns

Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Moroder (descuscion | contribuc)
Moroder (descuscion | contribuc)
Nessun oggetto della modifica
Rissa 5:
Elsa Runggaldier ie nasciuda tla cësa cuecena, dita nce ''Engelsburg'', a Urtijëi. Si loma fova Emilie Moroder fia dl dutor Conrad Moroder de Gianmatie y l pere [[Josef Runggaldier|Sepl Runggaldier]] da Passua, cunesciù marcadënt de sanc y auteresc y apasciunà dl ladin.
Elsa fova la majera de trëi mutans, Thekla, Adelheid y Trudi y un n mut Josef.
Elsa à fat la scola per maestres a Bulsan. Tl 1927 ovela scumencià a nsenië a [[Maran]], 1 ann do a [[Bulsan]] tla Marienschule, per cater ani a [[Redant]] y a [[Olaneres]]. Ntlëuta sot al [[fascism]] daussova la scoles te Südtirol mé vester talianes y l fova nia saurì nsenië cun na rujeneda fulestiera. La maestres messova nce suenz ji ora dl Südtirol y Elsa ie stata siesnuev ani a nsenië te scoles elementeres daujintla aprovinzia Padova y ade [[Varese]]. Tl 19401938 iela inò ruveda te Gherdëina ulache la nseniova tla scola elementera sa [[Bula]] y a Urtijëi y dopro tla scola mesana a Urtijëi, n dut per 50 ani. Sciche voluntera ala laurà tla Katholische Jugend, tl cunsëi de pluania y tl patronat dla scoles.
 
== Publicazions y scric ==
Elsa a scrit truep tla Usc di Ladins y scialdi tl [[Calënder de Gherdëina]]. Ëila ova scumenciá scialdi cun l'aiut de [[Amalia Anderlan Obletter|Malia da Cudan]], coche Elsa nstëssa ova cuntà ai 19 de fauré dl 2000 te na ntervista tl radio.
=== Libri ===
Ëila a ciancià tl gherdëina chisc libri
Rissa 16:
* Karl Felix Wolff: ''L ciavalier cun la mirandules y d’autra liejendes.'' Union di Ladins de Gherdëina, 1988.
* Maria Veronika Rubatscher: ''Der Lusenberger. Ein Künstlerleben''. Istitut Ladin Micurà de Rü 1992.
* Karl Felix Wolff: ''Liejëndes dla Dolomites''. Union di Ladins de Gherdëina. ëila ova scumenciá scialdi cun l'aiut de [[Amalia Anderlan Obletter|Malia da Cudan]], coche Elsa nstëssa ova cuntà.
 
== Calënder de Gherdëina ==
Rissa 90:
* Helmut Senoner: ''Elsa Runggaldier da Passua''. Calënder de Gherdëina 2001, pl. 196-198.
* Rosanna Tedeschi: ''Mi maestra Elsa Runggaldier da Passua''. Calënder de Gherdëina 2007, pl. 165-167.
* [[Rut Bernardi]], [[Paul Videsott]]: ''Geschichte der ladinischen Literatur. Ein bio-bibliographisches Autorenkompendium von den Anfängen des ladinischen Schrifttums bis zum Literaturschaffen des frühen 21. Jahrhunderts.'' Scripta Ladina Brixinensia 3. Bulsan 2013. ISBN 978 88 6046 060 8 (tudësch).
 
== Plates cunliedes ==
* [[Persunaliteies ladines]]