"La nasciuda de n popul": Desfarënzia danter les verjiuns

Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Mizardellorsa (descuscion | contribuc)
Nessun oggetto della modifica
Mizardellorsa (descuscion | contribuc)
Nessun oggetto della modifica
Rissa 1:
L ie tradizion che n mëte man na storia de n popul cun la nrescides preistoriches y cun la prima fusties de nridlamënt. Tl cajo dla valedes ladines tla Dolomites ie deplu testemunianzes che và de reviers nchinamei al mesolitich, zirca 7000 ani dan Geju Crist, cun ciaciadëures y pastri che ruvova alauta, nchina sun la montes y i jëufes, ma che povester ne abitova nia stabilmënter te nosta valedes. La massaria de piera che n à giapà per ejëmpl pra l Sas dl Moro sota Frea nes documentea chësta fasa storica scialdi antica.
[[File:Retic culture and inscriptions.jpg|thumb]]
L ie tradizion che n mëte man na storia de n popul cun la nrescides preistoriches y cun la prima fusties de nridlamënt. Tl cajo dla valedes ladines tla Dolomites ie deplu testemunianzes che và de reviers nchinamei al mesolitich, zirca 7000 ani dan Geju Crist, cun ciaciadëures y pastri che ruvova alauta, nchina sun la montes y i jëufes, ma che povester ne abitova nia stabilmënter te nosta valedes. La massaria de piera che n à giapà per ejëmpl pra l Sas dl Moro sota Frea nes documentea chësta fasa storica scialdi antica.
 
L tëmp dl bront dal 1700 al 850 dan Geju Crist nes dà bel vel indicazion plu tlera de n nridlamënt stabil tla valedes,m per ejëmpl a Sotciastel te Badia o a Sent’ Uiana te Fascia y mo deplu resc’ concrec iel de nridlamënc sun Dos dai Pigui te Fascia y sun Col de Flam te Gherdëina tl tëmp dl fier dal 850 al 15 dan Geju Crist, chel che tlamon l tëmp di Retesc. Sun chësc popul antich iel de uni sort de teories, si rujeneda ne ie nia mo unida interpreteda defin. L vën rujenà de vel paroles retiches tl ladin, scvche : sala, brama, roa, troi etc., ma vester ne savons nianca sce i Retesc fova n popul uniter o plutosc na sort de confederazion de tribus, povester mé de carater religëus tla adorazion dla Dea Raetia.