"Ander de Conturines": Desfarënzia danter les verjiuns

Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Mizardellorsa (descuscion | contribuc)
Mizardellorsa (descuscion | contribuc)
Nessun oggetto della modifica
Rissa 2:
Al à atira sapù da ti dé n inom a la lors, al fova osc dl ursus spaeleus, la lors di andri, entratant denominé Ursus Ladinicus, davia che da studes plu aprofondis àn vedù che les ossadures é mendres dles autres lors di andri, da reporté al adatament dla lors al clima a la mont. Per sconé l ander (za. 200 m lonch) él vegnù saré ju con does feriedes, una atira tl meteman y l'autra en valgugn metri plu enite per impedì che persones vae ite zenza autorisazion. Tl temp che al é vegnù fat les escavazions scientifiches àn tamben metù su n pice agregat dal strom y lumes tl ander per luminé l intern. Ma al é empò zenzauter miec da se tò do ciamò na lum da gaiofa. La posizion dl ander é bendebot dezes da les semenes de Fanes. Chesta é ence la gauja che degugn ne l'à mai esploreda enfin al ann 1987, canche Willy Costamoling che rabiva a l'archirida de colec (fossils), à devent la tema dal scur y é ju ite.
[[File:Ursus ladinicus.jpg|thumb|ursus ladinicus]]
[[File:Museum Ladin Ursus ladinicus.JPG|thumb]]
'''L troi (la semena)''' - La semena per ruvé su conduj defata do Col de Locia (la porta da San Ciascian te lors dles ConturinesFanes) via sun l'autra spona dl ruf y s'entorcoleia spo su anter de gran taces de barantli y crepes enfin su tla pruma gran majiera. Chesta vegn sareda ju sunsom da n ponton che pèr che sere ju l troi da jì inant. Da jì viadedò su rùven endere dorata saurì tla seconda gran ciavuelera (Kar): bludra, con glereis enorms y zenza vegetazion, n mond dut nuef, solent, desman y con degunes fueres de jent. Demé l rondenì dla ousc y valch pera che drumbla ju romp vignitant l gran chiet. Te n parei sunsom a manciancia veiden bele da dalonc l parei con l gran portal misterious dl ander. Ence sce al pèr damprò él endere empò ciamò valgamia de troi da jì su. Tl ander enstes ne él plu degugn osc dl "ursus ladinicus" da vedei, ma dedò pòn eventualmenter vijité l Pice Museo Ladin a San Ciascian. Ma nia manco demarevueia é l ander enstes per sia grandeza y les formazions de sinter y de pera regorenta (toghe). Al é l ander plu alauta tles Alpes olàche an à giaté osc de chestes lors. Al é situé a ben 2.800 m de auteza. L ander, chest veiden da la conformazion geologica, s'à formé tl temp che les forzes dla tera lubriva su les Dolomites desche an veid da la souraposizion dla crepadura. Ai temps canche les lors di andri vivova te Fanes (dant da 80.000 enfin a 40.000 agn) fova l raion dles Conturines ciamò n ciadin (na fopa) verdient y plajoul con vegetazion da mont. Aldidancuei él depierpul demé plu lasteis. Enlaouta ne fòvel nience degunes vals sotes, fergnons y pales ertes desche encuei. Chest aspet à la contreda empermò giaté con les glaciazions dant da za. 20.000 agn, milesc de agn do la mort dl'ultima lors. La forza dla glacia y dl'ega a permò soulcé fora l crep. L ander é sté la tana per truepes generazions de lors. Al é vegnù giaté dorata trueps dents da lat de lors joenes, cie che confermeia che ales vivova te chest raion soura dut l ann, arlevova si "lorsins" y sourainvernova tl ander. Perchel messova l clima ester cotant plu ciaut y selt a chestes autezes. La lors dles Conturines ne se nudriva nia de cern, ma dantaldut de plantes, de bromores y de fruc.
==Fontanas==