"Matematica": Desfarënzia danter les verjiuns

Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Mizardellorsa (descuscion | contribuc)
Nessun oggetto della modifica
Mizardellorsa (descuscion | contribuc)
Nessun oggetto della modifica
Rissa 1:
La '''matematica''' (dal grech μάθημα ( máthema ), che po gní traslaté cun “sciënza”, “conescënza” o
“imparé” <ref> Matematica, Mattematica , Vocabolario Etimologico della Lingua Italiana di Ottorino
Pianigiani. </ref> , μαθηματικός ( mathematikós ) chël ó dí "bun da imparé") é la disciplina che stüdia la
cuantité (i numeri), la lerch, les strotöres y i cunc<ref> Ziegler ,pl. 7, cap. What Is Mathematics? </ref>.
Tla matematica vëgnel tut ca i stromënc dla logica y svilupé les conescënzes te n cheder de
sistems ipotecs-dedutifs a pié ia da definiziuns y assioms en cunt dles carateristiches di ogec
definis sciöche por ejëmpl triangui, funziuns, veturs tres na prozedöra de astraziun
-demostraziuns- cun chëra che al vëgn arjunt resultac sigüs ince en cunt de carateristiches c di
ogenia daldöt intuitives che ciafa espresciuns ti teorems.
 
La matematica vëgn adorada te dötes les disciplines scientifiches y tecniches sciöche la fisica,
l’injiniaira, l’economia y l’informatica.
Le lingaz matematich modern cun i simboi conesciüs sura döt le monn s’á svilupé do le XVI
seco<ref> ) Earliest Uses of Various Mathematical Symbols , http://jeff560.tripod.com/.</ref >.
Denant gnô la matematica scrita cun parores<ref> Por ejëmpl ti scric de Diofant da
Alessandria . </ref>. L.Euler (1707 – 1783) á porté ite tröpes notaziuns che vëgn adorades
aldedaincö.
 
[[File:Leonhard Euler 2.jpg|thumb|Le matematic y fisich dla Svizra Leonhard Euler]]
Les disciplines fondamentales che alda pro la matematica é gnüdes svilupades aladô dl bojëgn da fá
cunc tl comerz, da capí i raporc danter i numeri, da mosoré la tera y da odëi danfora evëc
astronomics. Aladô de chisc bojëgns po la matematica gní partida sö tl stüde cön la cuantité
-aritmetica, sön la strotöra -algebra, sön la lerch -geometria y sön les müdaziuns -analisa matematica.
Porater toca lapró ince la teoria dles totalités, la matematica empirica de sciënzes desvalies
(matematica aplicada) y ti ultims agn le stüde de ci che ne é nia sigü.
Cuantité
{| style="border:1px solid #999; text-align:center;" cellspacing="20" align="center"
| <math>0; 1; 2; \ldots </math> || <math>0; 1; -1; \ldots </math> || <math>\frac{1}{2}; 0{,}7;\ldots
</math> || <math>\pi; e; \sqrt{2},\ldots </math> || <math>i; e^{i\pi/3};\ldots </math>
|-
| Numeri naturai || Numeri intiers || Numeri razionai || Numeri reai || Numeri complesc
|}​
== Titolo sezione ==
Algebra
{| style="border:1px solid #999; text-align:center;" cellspacing="20" align="center"