"Anpezo": Desfarënzia danter les verjiuns

Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
p Veneto -> Venet
Noeles (descuscion | contribuc)
Rissa 25:
== Frazions ==
Agabòna, Alverà, Cadelvèrzo, Ciadìn, Ciàe, Ciamulèra, Cianderìes, Ciànpo, Col, Cortina, Crìgnes, Doneà, Fiàmes, Fraìna, Gnòche, Gràa, Guargné, Jilardòn, Lazedèl, Melères, Mortìja, Pezié, Pecòl, Pian da Lago, Pocòl, Rònco, Socòl, Socùs, Staulìn, Zuèl
 
L zenter urban de Ampez é loghé plu o manco al zenter tla lergia ciavuelera ampezana, encertleda da dutes les pertes dai creps dolomitcs plu auc. Zacan fova l paisc partì su te na schira de viles sternudes fora te tradizionalmenter 28 frazions/viles che se à unì plu tert sot al inom Cortina, una dles viles logheda plu al zenter. Les viles de Ampez é: Agabona, Cadelverzo, Ciadin, Cianpo, Ciamulera, Fiames, Fraina, Mortija, Pian da Lago, Pocol, Socus, Socol, Staulin, Zuel, Graa o Gnoche, Alverà, Ciae, Ronco, Lazedel, Col, Jilardon, Guargné, Cortina, Pezié, Doneà, Meleres, Crignes y Cianderìes. Con la orida dl turism tla seconda pert dl Nuefcent se à n valgunes de chestes viles deslarié tant che encuei ne ciàfien nia plu saurì da les cerne dal zenter de paisc.
 
Demé les viles plu dezes é restedes enfin a encuei a la vedla, dalonc dal fracac dl zenter. La streda plu conesciuda de Cortina é l Corso Italia (n iade Corso Vittorio Emanuele) y les stredes dlongia olàche an enconta n grum de boteighes renomedes (Bulgari, Benetton, Geox y e.i). Un n simbol de Cortina é endere dutaorela la Cooperativa de Cortina metuda en pe dl 1893 sot al inom de "Consumverein Ampezzo". Te chest zenter comerzial, olàche al laora 200 persones, pòn compré ite n pue de dut, dal guant a la speisa enfin a feramenta. Plu inant tla plaza Venezia tròen l Café Lovat, un di plu conescius de Ampez y dlongia la Ciasa de ra Regoles, un di edifizes plu emportanc per la comunité ampezana con laite la aministrazion regoliera y n museum etnografich. Chilò végnel aministré i bens comuns, i bosc y les pastures, aladò de vedles regoles, clamedes laudes, che va bonamenter endaour al temp di langobards. Tla ciavuelera ampezana y raions entournvia él 11 Regoles raionales desvalives: la Regola auta de Lareto, la Regola auta de Ambrizora, la Regola de Zuel, la Regola de Cianpo, la Regola de Pocol, la Regola de Rumerlo, la Regola de Ciadin, la Regola de Ciae, la Regola bassa de Lareto, la Regola de Mandres y la Regola de Freina.
Te temps preistorics fova la ciavuelera de Ampez bonanementer nuzeda d'isté da ciaciadours de cerfs y de ciamourc. Dl 1986 àn descorì tla picera fopa de Mondeval de Soura, dlongia la Croda da Lago a 2150 m, sot a n pedron ite na sepoltura dl temp castelnovian da chela che an à podù tré l prum iade conclujions sun la vita di ciaciadours alauta anter la fin dl Mesolitich y l scomenciament dl Neolitich (7000-8000 dant Crist). Dessegur ésen ence che tla Ciadoura él ruvé i Paleovenec, n popul indoeuroepich, dal VI secul dant Crist inant. Tl IV secul dant Crist él derot ite tribus celtiches.
Dl 225 dant Crist à i Romans metù man de gre en gre de tó ite la Gallia Cisalpina, dl 181 dant Crist él vegnù fondé la colonia latina de Aquileia desche stazion per les relazions con l regn norich di Celtesc. I "Carnesc" na tribù celtica tla Cergnia (encuei provinzia de Udin, Friul) é vegnus sotmetus dai romans en l ann 35 dant Crist. Entourn a chest aveniment dateien ence la romanisazion dla Ciadoura y dl raion ampezan che fajarà spo pert dl "municipium Julium Carnicum". Tl VI secul do Crist fondeia i Langobards l Ducat dl Friul che tol ite ence l ciadin ampezan. Dl 774 sotmet Carl Magn i langobards y la Ciadoura deventa na contea dl regn franch. Dl 1077 ti sourandà l re franch Enrì IV al patriarch de Aquileia Sigert dut l Friul con la Ciadoura y Ampez. Enfin al 1335 fej Ampez pert dl raion di grofs trevisans de Camino. Tl temp anter l 1335 al 1420 giaud Ampez, deberieda con duta la Ciadoura, de n temp de autonomia sot a la giurisdizion de Aquileia. L patriarcat aquileian se desfej endere su y ruva sot al domine de Aunejia. En l ann 1511 tol ite l emperadour Massimilian dl'Austria do veres longes con la Serenissima Ampez y l confin vegn metù anter Ampez y San Vit de Ciadoura tla localité che an clama dutaorela Dogana Vedla. Condut che les dominazions se barata ju ti garétel a Ampez de mantegnì si "statuc" dl 1338, regoles y leges per stravardé sia autonomia legislativa y aministrativa, enceben sot a la giurisdizion dl Patriarch de Aquileia empruma y de Aunejia dedò. Ence i imperadours austriacs reconfermeia chisc privilegs. L comun de Ampez podova enscì se autogoverné a na maniera da envidié. An rejona ence di temps d'or dla "republica ampezana". Tout fora na curta spana dal 1796 al 1813, entant les invajions napoleoniches, é Ampez sot al Imper austriach y Tirol per ben 400 agn, desche les autres valedes ladines enfin al 1918 tres dutes les veres y desgrazies che chest à ence comporté.
I ampezans é dagnora stés dret enjignoui ence devers les autorités austriaches. Canche dl 1968 él vegnù istituí te duta l'Austria i Capitanac y les bachetes se à i ampezans atira fat inant a Desproch per cialé de giaté na sia zircoscrizion politich-aministrativa, zenza messei jì a Bornech per formalités burocratiches. Deberieda con Fodom él enscí vegnù metù su l mender capitanat dl Imper Austroungarich y l soul dut ladin.
Na menzion se merita ence l Ciastel de Potestagn de chel che an afustia demé plu n valgunes ruines. Al se trata de na forteza medievala che é bonamenter vegnuda costruida dl 1077 dai patriarcs aquileians y passeda plu tert ai grofs trevisans de Camino. La rejoneda ampezana pertegn clermenter al dia-sistem linguistich ladin, enceben che ala à sourantout n valgunes inovazions dal aunejian, p.ej. l vocal final. Na carateristica che l ampezan partesc con l badiot, dantaldut l idiom mareo, é l rotazism, vuel dì l -l- deventa -r- anter does vocales: p.ej. scora vs. scola. L ampezan va ciamò n vare plu inant, ence l articul fenimin sona "ra".
Cie che la storiografia taliana ascon via é i movimenc autonomistics che peia via da Ampez do la pruma vera y dantaldut do la seconda vera mondiala. Sot al regim fascist é Ampez y Fodom dl 1923 vegnus metus pro la provinzia de Belun. Tla storia de Ampez fova chest l prum iade che al fova n folestier a cef dl comun y che ne respetova nia i vedli derc/privilegs ampezans. Pro les opzions dl 1939 ova gran pert di ampezans dé ju declarazions che sie lingaz ne fova mai sté l todesch, cie che fova ence veir. Demé n 4% di ampezans à opté forapert. Sot a la ocupazion todescia, "raion operazional Alpenvorland", anter l 1943 y l 1945, é Ampez deberieda con Fodom y Col endò ruvés pro la provinzia de Bulsan. Prums rais de speranza lomina a la fin dla seconda vera mondiala. Atira do la vera jia esponenc ampezans n rodul clef pro l prum moviment politich-cultural. Al é ampezans, i recordon Sisto Ghedina y Sisto de Bigontina (respetivamenter president y secreter), che se met a cef dl moviment "Zent Ladina Dolomites" che se damana n cianton autonom ladin dl tip svizer confederé a la provinzia de Bulsan. Les ghiranzes politiches metudes ju enlaouta dl 1946 deberieda con les unions di ladins fova:
1) reconesciment dl grup etnich ladin dles Dolomites (Ampez, Fodom y Col, Val Badia, Fascia y Gherdeina y enlaouta ciamò i ladins de Flem) desche popolazion con sie lingaz, sia cultura, sies tradizions, sie artejanat, sia industria, sies usanzes y si costums;
2) de fé pert integranta dla provinzia de Bulsan y perchel l'agregazion a chesta provinzia aministrativa dles bachetes de Ampez, de Fodom y de Col, de Fascia y enlaouta ence di ladins de Flem;
3) de ester liés tl destin con les popolazions dla provinzia de Bulsan, ajache liés a d'eles per rejons economiches, turistiches y someies etniches;
4) dert di ladins de sconé y de defene te sies valedes y dlonch si enteresc.
Chisc ponc vegn spo splighés tl menú tles anotazions.
Ai 15 de jugn dl 1946 se à raprejentanc de dutes les valedes ladines abiné sun jouf de Frera per mete su ofizialmenter l moviment politich "Zent Ladina Dolomites" che à arjont enuncheltant enfin a 10.000 adejions. L moviment laora deberieda con la Svp, mana fora memorandums, tol su contac con les autorités talianes, partesc fora jolantins, tegn y se damana n plebiscit y la reunificazion de duc i ladins sot a Bulsan. Via en Ampez arjonj "Zent Ladina Dolomites" dl 1946 la maioranza tl consei de comun. Ma la desfata dl 1948 fova antia. Tl statut nuef de autonomia per la region Trentin-Sudtirol végnel confermé i confins trac dal fascism dl 1923, Ampez y Fodom resta defora. L moviment "Zent Ladina Dolomites" dà su les ativités, ma la colaborazion y la identificazion con i ladins dl Sela é juda inant enfin a encuei con les unions di ladins che é nasciudes en chi agn damprovia te Gherdeina, tla Val Badia, te Fascia y ta Fodom.
 
[[Categoria:Comuns dla provinzia de Belun]]