"Anpezo": Desfarënzia danter les verjiuns

Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Noeles (descuscion | contribuc)
Rissa 25:
== Frazions ==
 
L zenter urban de Ampez é loghé plu o manco al zenter tla lergia ciavuelera ampezana, encertleda da dutes les pertes dai creps dolomitcs plu auc. Zacan fova l paisc partì su te na schira de viles sternudes fora te tradizionalmenter 28 frazions/viles che se à unì plu tert sot al inom Cortina, una dles viles logheda plu alamesa zenterite. Les viles de Ampezampezanes é: '''Agabona, Cadelverzo, Ciadin, Cianpo, Ciamulera, Fiames, Fraina, Mortija, Pian da Lago, Pocol, Socus, Socol, Staulin, Zuel, Graa o Gnoche, Alverà, Ciae, Ronco, Lazedel, Col, Jilardon, Guargné, Cortina, Pezié, Doneà, Meleres, Crignes y Cianderìes.''' Con la orida dl turism tla seconda pert dl Nuefcent se à n valgunes de chestes viles deslarié tant che encuei ne ciàfien nia plu saurì da les cerne dal zenter de paisc.
 
Demé les viles plu dezes é restedes enfin a encuei a la vedla, dalonc dal fracac dl zenter. La streda plu conesciuda de Cortina é l Corso Italia (n iade Corso Vittorio Emanuele) y les stredes dlongia olàche an enconta n grum de boteighes renomedes (Bulgari, Benetton, Geox y e.i). Un n simbol de Cortina é endere dutaorela la Cooperativa de Cortina metuda en pe dl 1893 sot al inom de "Consumverein Ampezzo". Te chest zenter comerzial, olàche al laora 200 persones, pòn compré ite n pue de dut, dal guant a la speisa enfin a feramenta. Plu inant tla plaza Venezia tròen l Café Lovat, un di plu conescius de Ampez y dlongia la Ciasa de ra Regoles, un di edifizes plu emportanc per la comunité ampezana con laite la aministrazion regoliera y n museum etnografich. Chilò végnel aministré i bens comuns, i bosc y les pastures, aladò de vedles regoles, clamedes laudes, che va bonamenter endaour al temp di langobards. Tla ciavuelera ampezana y raions entournvia él 11 Regoles raionales desvalives: la Regola auta de Lareto, la Regola auta de Ambrizora, la Regola de Zuel, la Regola de Cianpo, la Regola de Pocol, la Regola de Rumerlo, la Regola de Ciadin, la Regola de Ciae, la Regola bassa de Lareto, la Regola de Mandres y la Regola de Freina.
 
Demé les viles plu dezes é restedes enfin a encuei a la vedla, dalonc dal fracac dl zenter. La streda plu conesciuda de Cortina é l Corso Italia (n iade Corso Vittorio Emanuele) y les stredes dlongia olàche an enconta n grum de boteighes renomedes (Bulgari, Benetton, Geox y e.i). Un n simbol de Cortina é endere dutaorela la Cooperativa de Cortina metuda en pe dl 1893 sot al inom de "Consumverein Ampezzo". Te chest zenter comerzial, olàche al laora 200 persones, pòn compré ite n pue de dut, dal guant a la speisa enfin a feramenta. Plu inant tla plaza Venezia tròen l Café Lovat, un di plu conescius de Ampez y dlongia la Ciasa de ra Regoles, un di edifizes plu emportanc per la comunité ampezana con laite la aministrazion regoliera y n museum etnografich. Chilò végnel aministré i bens comuns, i bosc y les pastures, aladò de vedles regoles, clamedes laudes, che va bonamenter endaourendour al temp di langobards. Tla ciavuelera ampezana y raions entournvia él 11 Regoles raionales desvalives: la Regola auta de Lareto, la Regola auta de Ambrizora, la Regola de Zuel, la Regola de Cianpo, la Regola de Pocol, la Regola de Rumerlo, la Regola de Ciadin, la Regola de Ciae, la Regola bassa de Lareto, la Regola de Mandres y la Regola de Freina.
 
== Storia ==