"Anpezo": Desfarënzia danter les verjiuns

Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
p Robot: Adding nn,bg,fa,scn,hr,da,ar; modifying fi:Cortina d’Ampezzo
Mizardellorsa (descuscion | contribuc)
Rissa 36:
Dl 225 dant Crist à i Romans metù man de gre en gre de tó ite la Gallia Cisalpina, dl 181 dant Crist él vegnù fondé la colonia latina de Aquileia desche stazion per les relazions con l regn norich di Celtesc. I "Carnesc" na tribù celtica tla Cergnia (encuei provinzia de Udin, Friul) é vegnus sotmetus dai romans en l ann 35 dant Crist. Entourn a chest aveniment dateien ence la romanisazion dl Ciadoura y dl raion ampezan che fajarà spo pert dl "municipium Julium Carnicum". Tl VI secul do Crist fondeia i Langobards l Ducat dl Friul che tol ite ence l ciadin ampezan. Dl 774 sotmet Carl Magn i langobards y l Ciadoura deventa na contea dl regn franch. Dl 1077 ti sourandà l re franch Enrì IV al patriarch de Aquileia Sigert dut l Friul con la Ciadoura y Ampez.
[[File:Cortina dall'alto.jpg|thumb|200px|Anpezo]]
 
Enfin al 1335 fej Ampez pert dl raion di grofs trevisans de Camino. Tl temp anter l 1335 al 1420 giaud Ampez, deberieda con duta l Ciadoura, de n temp de autonomia sot a la giurisdizion de Aquileia. L patriarcat aquileian se desfej endere su y ruva sot al domine de Aunejia. En l ann 1511 tol ite l emperadour Massimilian dl'Austria do veres longes con la Serenissima Ampez y l confin vegn metù anter Ampez y San Vit de Ciadoura tla localité che an clama dutaorela Dogana Vedla. Condut che les dominazions se barata ju ti garétel a Ampez de mantegnì si "statuc" dl 1338, regoles y leges per stravardé sia autonomia legislativa y aministrativa, enceben sot a la giurisdizion dl Patriarch de Aquileia empruma y de Aunejia dedò. Ence i imperadours austriacs reconfermeia chisc privilegs. L comun de Ampez podova enscì se autogoverné a na maniera da envidié. An rejona ence di temps d'aur dla "republica ampezana". Tout fora na curta spana dal 1796 al 1813, entant les invajions napoleoniches, é Ampez sot al Imper austriach y Tirol per ben 400 agn, desche les autres valedes ladines enfin al 1918 tres dutes les veres y desgrazies che chest à ence comporté.