"Anpezo": Desfarënzia danter les verjiuns

Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Nessun oggetto della modifica
Mizardellorsa (descuscion | contribuc)
Rissa 59:
 
Al é ampezans, i recordon [[Sisto Ghedina]] y Sisto de Bigontina (respetivamenter president y secreter), che se met a cef dl moviment "Zent Ladina Dolomites" che se damana n cianton autonom ladin dl tip svizer confederé a la provinzia de Bulsan. Les ghiranzes politiches metudes ju enlaouta dl 1946 deberieda con les unions di ladins fova:
:1) reconesciment dl grup etnich ladin dles Dolomites (Ampez, Fodom y Col, Val Badia, Fascia y Gherdeina y enlaouta ciamò i ladins de Flem) desche popolazion con sie lingaz, sia cultura, sies tradizions, sie artejanat, sia industria, sies usanzes y si costums;
:2) de fé pert integranta dla provinzia de Bulsan y perchel l'agregazion a chesta provinzia aministrativa dles bachetes de Ampez, de Fodom y de Col, de Fascia y enlaouta ence di ladins de Flem;
:3) de ester liés tl destin con les popolazions dla provinzia de Bulsan, ajache liés a d'eles per rejons economiches, turistiches y someies etniches;
:4) dert di ladins de sconé y de defene te sies valedes y dlonch si enteresc.
 
Chisc ponc vegn spo splighés tl menú tles anotazions.
 
Ai 15 de jugn dl 1946 se à raprejentanc de dutes les valedes ladines abiné sun jouf de Frera per mete su ofizialmenter l moviment politich "Zent Ladina Dolomites" che à arjont enuncheltant enfin a 10.000 adejions. L moviment laora deberieda con la Svp, mana fora memorandums, tol su contac con les autorités talianes, partesc fora jolantins, tegn y se damana n plebiscit y la reunificazion de duc i ladins sot a Bulsan. Via en Ampez arjonj "Zent Ladina Dolomites" dl 1946 la maioranza tl consei de comun. Ma la desfata dl 1948 fova antia. Tl statut nuef de autonomia per la region Trentin-Sudtirol végnel confermé i confins trac dal fascism dl 1923, Ampez y Fodom resta defora. L moviment "Zent Ladina Dolomites" dà su les ativités, ma la colaborazion y la identificazion con i ladins dl Sela é juda inant enfin a encuei con les unions di ladins che é nasciudes en chi agn damprovia te Gherdeina, tla Val Badia, te Fascia y ta Fodom.