"Rec": Desfarënzia danter les verjiuns

Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
p Test-rec moved to rec: Automated prefix removal
Nessun oggetto della modifica
Rissa 1:
'''Dai Retics ai Ladins'''
 
Con gran mueia di archeologs ne ésen nia datant de dezifré les iscrizions retiches che podessa porté n pue de lum .
 
Chi fova pa i Retesc che an arata desche i avons di ladins y che vivova tles Alpes Zentrales, do l mote sie decá che delá dla morona prinzipala dles Alpes, ma con conzentrazion particolara tla region Trentin-[[Südtirol|Adesc Aut]]-Tirol-[[Grijon]]. Fòvel na unité o demé na denominazion coletiva che i Romans ti á dé? Fòvei veramenter emparentés con i Etruscs dla Toscana desche en valgunes fusties linguistiches podessa nes fé araté y istoriografs romans da enlaouta scriv? N grum de domandes, n cogol de ipoteses, ma pueces cosses concretes enfin aldidancuei. La reziologia, nasciuda dant da 150 agn per ti jí do a chest mister, se fej ciamò plu ert che l'etruscologia a d'avei na vijion ence demé tourbla dla sozieté, dla cultura y dl lingaz retich tles Alpes. Na scritura retica dal Renun. An po la lieje clermenter da manciancia a mandreta!: "laseke / maze'e", baudi ne sán nia cie che al vuel dí.
Con gran mueia di archeologs ne ésen nia datant de dezifré les iscrizions retiches che podessa porté n pue de lum
 
Chi fova pa i Retesc che an arata desche i avons di ladins y che vivova tles Alpes Zentrales, do l mote sie decá che delá dla morona prinzipala dles Alpes, ma con conzentrazion particolara tla region Trentin-Adesc Aut-Tirol-Grijon. Fòvel na unité o demé na denominazion coletiva che i Romans ti á dé? Fòvei veramenter emparentés con i Etruscs dla Toscana desche en valgunes fusties linguistiches podessa nes fé araté y istoriografs romans da enlaouta scriv? N grum de domandes, n cogol de ipoteses, ma pueces cosses concretes enfin aldidancuei. La reziologia, nasciuda dant da 150 agn per ti jí do a chest mister, se fej ciamò plu ert che l'etruscologia a d'avei na vijion ence demé tourbla dla sozieté, dla cultura y dl lingaz retich tles Alpes. Na scritura retica dal Renun. An po la lieje clermenter da manciancia a mandreta!: "laseke / maze'e", baudi ne sán nia cie che al vuel dí.
 
 
Dret rers é i ciafs che an á giaté, ma anter chisc en valgunes iscrizions sun peres, sun massaries de bron y de fer y sun corns y chel tl alfabet etrusch, n aspet che desmostra i liams che la jent dles Alpes ova a chi temps, dal 6.-5. secul dant C. inant, con i Etruscs dla Toscana, cotant plu progredis culturalmenter. Iscrizions tl alfabet etrusch án giaté n pue dlonch tles Alpes Zentrales tl'Engiadina, tla Val de Non, tla Val dl Adesc, tl Venuost, a San Laurenz te Puster y e.i., n fat che desmostra che al fova na certa unité. Enceben che an é datant da lieje les iscrizions romagn endere sie significat dutaorela tl scur, davia che l lingaz ne é emparenté con degun auter lingaz che podessa daidé pro la dezifrazion. Bonamenter fòvel n lingaz pre-indoeuropeich, desche l basch. En valgunes paroles y aspec culturai retics viv inant desche arpejon ti Ladins. Al ne é nia meso da capì definitivamenter, sce i Retesc fova na confederazion de popui de natura cultura y/o politica, o na comunité de lingaz, cultura y religion plu o manco valiva. Per respone a chestes domandes ciáfien demé da avei indicazions tres studes linguistics y da l'archeologia. Porvon da encadré n pue la situazion tl temp:
 
== Storia ==
tla Eté dl fer (dal ann 1000 enfin al ann 15 dant C.) fova nost raion caraterisé da na cultura che vegn definida alpina-zentrala che ova bele metú man tla eta dl bron, clameda cultura de Laugen/Mellaun. An ciafia da partí ite l temp pre-istorich per nosta region alangrovia te 3 fases:
 
1. n temp plu vedl enfin al ann 900 dant C. definí con la "Cultura de Laugen" (l inom vegn da n lech ensabloné soura [[Persenon]], frazion de Naz-Schabs, oláche an á giaté trueps ciafs archeologics). Te chesta fasa végnel ence encadré l aciasament dl temp de bron de Sotciastel tla [[Val Badia]] (1800-1400 dant C.) che nes confermeia, con na certa segurté, continuité de enridlament tles valedes ladines; la populazion fova "retica";
 
2. n curt temp intermesan definí "Cultura de Mellaun", clameda do n luech dlongia Persenon (a chi temps n sepolcrei) dal ann 900 al ann 700/600 dant C. con carateristiches dret davejin al temp da denant che an la clama ence Cultura de Laugen/Mellaun.
 
3. n temp tardif dal ann 600 dant C. enfin a la romanisazion dal 15 dant C. che pò vegní classifiché desche "Retich" y che prejenteia na certa continuité con les fases da dant, ma tamben en valgunes desferenzies y inovazions, enscí comparéscel per l prum iade la scritura. Encer l ann 500 dant C. ruva i Etruscs tla planura Padana y la Val dl Adesc deventa n troi tres plu emportant de marciadament anter nord y sud. Segn cler de chisc contac é la sourantouta dapert di Retesc dl alfabet etrusch, che i Etruscs ova enstesc sourantout dai Grecs. Te chest temp él da recordé dandaldut i aciasamenc retics de Dos dai Pigui te Fascia y de Col de Flam te [[Gherdëina|Gherdeina]]. A Col Santa Lizia ta [[Fodom]] sot l Mont Pore án giaté na iscrizion tl alfabet nordestrusch.
 
Tl prum temp enfin al ann 900 se delada la cultura de Laugen bendebot tl ciadin dl flum Adesc, ruvan enfin tl'Engiadina tl ovest, a les spones dl Rain tl nord y viafora enfin a Villach tl est. An pò perchel ipotisé che al sie sté valgamia de moviment de populazions, plu avisa de grups sudalpins che passova tres la Val dl Adesc soura l jouf dl Brenner, tres l Venuost y l pas dal Raisc y tres Puster per ruvé te teres plu dalonc a nord, oláche la prejenza dla cultura de Laugen se sraresc spo damprovia, conferman che l zenter de radiazion fova a sud. Tl temp intermesan, vuel dí chel dla cultura de Mellaun, ciáfien da recostruí dai ciafs archeologics che i aciasamenc tles valedes te nost raion deventa tres plu spesc, nia demé tles valedes prinzipales, ma ence sun les autures, bonamenter dilan al comerz tres plu busient y enredoul. Al sauta a uedl, tres l'analisa di ciafs archeologics (forma dla ceramica, sepolcreis), che i liams con les zones a sud, vuel dí con l teritore dla cultura veneta de Este y con chela emiliana de Villanova y estrusca, fova dantman. Tl temp tardif, clamé "Retich", se deslérgel la cultura "Fritzens-Sanzeno" (Fritzens é na localité tla Val dl Inn/Tirol dl Nord, Sanzeno na localité tla Val de Non) te dut l raion dl Tirol, Engiadina, arjonjan ence les Prealpes devers la planura padana. Te chest teritore vível cheles populazions che i Romans clamará Retesc. Y i Retesc é la pruma populazion de chela che al ne é nia demé ruvé enchin a nos spedic archeologics, ma ence enzacotant de fontanes scrites: storics, geografs y poec grecs y romans rejona de d'ei, desche p.ej. Titus Livius. Raetia Prima y Raetia Secunda sará ence l inom dles does provinzies romanes, donca indicazions che i Retesc vegniva conscidrés da foradecá desche na unité de lingaz y de cultura.
 
Tl 5. y tl 4. secul dant C. stramuda les invajions celtiches di Gai da la Francia ca la composizion etnica tla planura Padana, ma i raions retics de nosta region ne vegn nia tochés, a pert la Val de Puster y poester na pert dla Val dl Isarch da tribus celtiches dl Noricum. Entratant splundra a porta da sud la potenza imperiala romana che culmineia con la deventa dl teritore retich tl ann 15 dant C. da pert de Drusus, fi de legn dl imperadour Otavian Augustus. Da chest moment se destuda via la cultura retica "Fritzens-Sanzeno" a pert valch picera floridura tardiva te luesc desman. Al scomencia la romanisazion y al nasc la etnia retica-ladina, la portadessa plu vedla de chesta arpejon retica.
I Retesc fova fascinés dai Etruscs (foto: l conesciú sarcofag di novic etrusch), da d'ei ái sourantout l alfabet per scrive. Influenzes linguistiches é atestedes sun iscrizions retiches.
 
Segur él n iade che i Retics ne fova nia Celtesc, davia che l lingaz celt é conesciú y perauter dutaorela vivent aluesc tl'[[Europa]] ozidentala. L ladin, desche bele l inom dij, é n lingaz essenzialmenter latin y s'á svilupé dal ladin vulgar, ma al contegn dutaorela en valgunes paroles preromanes (endie nia demé l ladin, ma ence les rejonedes entournvia), che an arata retiches.
Tl 5. y tl 4. secul dant C. stramuda les invajions celtiches di Gai da la Francia ca la composizion etnica tla planura Padana, ma i raions retics de nosta region ne vegn nia tochés, a pert la Val de Puster y poester na pert dla Val dl Isarch da tribus celtiches dl Noricum. Entratant splundra a porta da sud la potenza imperiala romana che culmineia con la deventa dl teritore retich tl ann 15 dant C. da pert de Drusus, fi de legn dl imperadour Otavian Augustus. Da chest moment se destuda via la cultura retica "Fritzens-Sanzeno" a pert valch picera floridura tardiva te luesc desman. Al scomencia la romanisazion y al nasc la etnia retica-ladina, la portadessa plu vedla de chesta arpejon retica.
 
[[da:Rætier]]
Segur él n iade che i Retics ne fova nia Celtesc, davia che l lingaz celt é conesciú y perauter dutaorela vivent aluesc tl'Europa ozidentala. L ladin, desche bele l inom dij, é n lingaz essenzialmenter latin y s'á svilupé dal ladin vulgar, ma al contegn dutaorela en valgunes paroles preromanes (endie nia demé l ladin, ma ence les rejonedes entournvia), che an arata retiches.
[[de:Räter]]
[[fr:Rhètes]]
[[it:Reti]]
[[pl:Retowie]]
[[ru:Реты]]