"Rec": Desfarënzia danter les verjiuns

Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Noeles (descuscion | contribuc)
Nessun oggetto della modifica
Sajoch (descuscion | contribuc)
Nessun oggetto della modifica
Rissa 1:
'''Dai Retics ai Ladins'''
 
Chi fova pa i Rec che an arata desche i avons di ladins y che vivova tles Alpes Zentrales, do l mote sie decá che delá dla morona prinzipala dles Alpes, ma con conzentrazion particolara tla region Trentin-[[Südtirol|Adesc Aut]]-Tirol-[[Grijon]]. Fòvel na unité o demé na denominazion coletiva che i Romans ti á dé? Fòvei veramenter emparentés con i Etruscs dla Toscana desche n valgunes fusties linguistiches podessa nes fé araté y istoriografs romans da enlaouta scriv? N grum de domandes, n cogol de ipoteses, ma pueces cosses concretes enfin aldidancuei. La reziologia, nasciuda dant da 150 agn per ti jí do a chest mister, se fej ciamò plu ert che l'etruscologia a d'avei na vijion ence demé tourbla dla sozieté, dla cultura y dl lingaz retich tles Alpes.
 
Dret rers é i ciafs che an á ciaté, ma anter chisc n valgunes iscrizions sun peres, sun massaries de bron y de fer y sun corns y chel tl alfabet etrusch, n aspet che desmostra i liams che la jent dles Alpes ova a chi temps, dal 6.-5. secul dant C. inant, con i Etruscs di raions toscans, cotant plu progredis culturalmenter. Iscrizions tl alfabet etrusch án giaté n pue dlonch tles Alpes Zentrales tl'Engiadina, tla Val de Non, tla Val dl Adesc, tl Venuost, a San Laurenz te Puster y e.i., n fat che desmostra che al fova na certa unité. Enceben che an é datant da lieje les iscrizions romagn endere sie significat dutaorela tl scur, davia che l lingaz ne é emparenté con degun auter lingaz che podessa daidé pro la dezifrazion. Bonamenter fòvel n lingaz pre-indoeuropeich, desche l basch. Al ne é nia meso da capì definitivamenter, sce i Rec fova na confederazion de popui de natura cultura y/o politica, o na comunité de lingaz, cultura y religion plu o manco valiva. Per respone a chestes domandes ciáfien demé da avei indicazions tres studes linguistics y da l'archeologia.