"Rec": Desfarënzia danter les verjiuns

Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Rissa 16:
Tl prum temp enfin al ann 900 se delada la cultura de Laugen bendebot tl ciadin dl flum Adesc, ruvan enfin a tl'Engiadina tl ovest, a les spones dl Rain tl nord y viafora enfin a Villach tl est. An pò perchel ipotisé che al sie sté valgamia de moviment de populazions, plu avisa de grups sudalpins che passova tres la Val dl Adesc soura l jouf dl Brenner, tres l Venuost y l pas dal Raisc y tres Puster per ruvé te teres plu dalonc a nord, oláche la prejenza dla cultura de Laugen se sraresc spo damprovia, conferman che l zenter de radiazion fova a sud. Tl temp intermesan, vuel dí chel dla cultura de Mellaun, ciáfien da recostruí dai ciafs archeologics che i aciasamenc tles valedes te nost raion deventa tres plu spesc, nia demé tles valedes prinzipales, ma ence sun les autures, bonamenter de gra al comerz tres plu busient y enredoul. Al sauta a uedl, tres l'analisa di ciafs archeologics (forma dla ceramica, sepolcreis), che i liams con les zones a sud, vuel dí con l teritore dla cultura veneta de Este y con chela emiliana de Villanova y estrusca, fova dantman. Tl temp tardif, clamé "Retich", se deslériel la cultura "Fritzens-Sanzeno" (Fritzens é na localité tla Val dl Inn/Tirol dl Nord, Sanzeno na localité tla Val de Non) te dut l raion dl Tirol, Engiadina, arjonjan ence les Prealpes devers la planura padana. Te chest teritore vível cheles populazions che i Romans clamará Rec. Y i Rec é la pruma populazion de chela che al ne é nia demé ruvé enchin a nos spedic archeologics, ma ence n zacotant de fontanes scrites: storics, geografs y poec grecs y romans rejona de d'ei, desche p.ej. Titus Livius. Raetia Prima y Raetia Secunda sará ence l inom dles does provinzies romanes, donca indicazions che i Rec vegniva conscidrés da foradecá desche na unité de lingaz y de cultura.
 
Tl 5. y tl 4. secul dant C. stramuda les invajions celtiches di Gai da la Francia ca la composizion etnica tla planura Padana, ma i raions retics de nosta region ne vegn nia tochés, a pert la Val de Puster y poester na pert dla Val dl Isarch da tribus celtiches dl Noricum. Entratant splundra a porta da sud la potenza imperiala romana che culmineia con la deventa dl teritore retich tl ann 15 dant C. da pert de Drusus, fi de legn dl imperadour [[Otavian Augustus]]. Da chest moment se destuda via la cultura retica "Fritzens-Sanzeno" a pert valch picera floridura tardiva te luesc desman. Al scomencia la romanisazion y al nasc la etnia retica-ladina, la portadessa plu vedla de chesta arpejon retica.
 
Segur él n iade che i Retics ne fova nia Celtics, davia che l lingaz celt é conesciú y perauter dutaorela vivent aluesc tl'[[Europa]] ozidentala. L ladin, desche bele l inom dij, é n lingaz essenzialmenter latin che s'á svilupé dal ladin vulgar, ma al contegn dutaorela n valgunes paroles preromanes (endie nia demé l ladin, ma ence les rejonedes entournvia), che an arata retiches.
 
 
[[als:Räter]]
[[bg:Рети]]