Articul por Ladin Val Badia

Definiziun mudé

 
I raiuns dl'Antica Grecia encër le 550 dan C.

Cun la definiziun Antica Grecia é minada la zivilté che s’á svilupé tla Grecia continentala, tl’Albania, tles ijoles dl Mer Egeo, söles costes dl Mer Fosch y dla Turchia dl vest, tla Sizilia, söles costes dla Talia dl Süd (a chëres che al ti é spo gnü dit Magna Grecia), tl’Africa dl Nord, tla Corsica, söles costes dl ost dla Spania y dl süd dla Franzia.

Periodes dla storia dl’Antica Grecia mudé

Eté arcaia -tl’Eté dl Brom

Eté medievala elenistica -dal IX. seco dan C.

Eté classica -dal 510 dan C. al 323 dan C.

Grecia elenistica -dal 323 dan C.

Concuista da pert de Roma -dl 146 dan C.

Cultura mudé

Tla cultura dl’Antica Grecia s’ál svilupé unités politiches autonomes, les polis y al ti gnô dé na gran importanza ala conescënza, ala filosofia, ala matematica y ales sciënzes. Danter i filosofs plü importanc dl’Antica Grecia él Aristoteles, Socrates, Platon y Herodot. Tl IV. seco dan C. él gnü a se le dé tröpes veres danter les cités dla Grecia, insciö che Filip II dla Mazedonia á porté ite so sistem de govern. Cun les concuistes da pert de so müt Alexander le Gran é roada a na fin la liberté dles polis (cités) dl’Antica Grecia.

Plates colegades mudé

Storia