Articul por Ladin Dolomitan

Catarina Lanz, la «eroina con la fourcia» (17711854)

Catarina Lanz te na scultura de Anton Pitscheider de Menza

Fòvela traumatiseda do la bataia per avei copé saudés franzeisc? Dedò ne àla nia rejoné sovenz o gen de chisc fac - Empermò te si ultims agn àla dé inant sia testemonianza, contan de ester propi ela la "muta da Spinges" - Al vegn a lum ence na fauza Katharina Lanz.

Dassen interessant y informatif l referat de Lois Craffonara tegnú ai 8 de messel 2004 da seira tl Museum Ladin Ciastel de Tor soura Catarina Lanz, la muta da Spinges (* 20.09.1771 a Col sot Ciasé/Al Plan de Mareo; † 08.07.1854 a Andrac/Fodom) en gaujion di 150 agn da sia mort. Al remona su con certes ipoteses y interpretazions faledes de documenc che roda dutaorela y met en valgugn fac sun meisa y en cler. Una na cossa ti dova da pensé a Craffonara, la frasa che Ludwig Steub, l storich y etnologh da Minca, á scrit te sie liber "Drei Sommer in Tirol": "Die Wissenden wollen eigentlich von dieser Heldin Nichts wissen ...." (Chi che savova ne volova nia nen savei de chesta eroina) che Steub ova audì da n cert Schuler. A cie moda ne volovei pa nia nen savei? Se daudova na pert che Catarina fova na ela combatenta o ti fòvela massa scleta, davia che al fova na "Krautwalsche"? Dantaldut i Ladins, dantfora prevesc fodoms y badioc, à mené do per arjonje sie reconesciment ofizial desche "eroina" pro les autorités da enlaouta. Rie da s'imaginé che i prevesc se ae inventé valch, sce al ne fova nia n nojel de verité. Cie che ne é nia ciamò segur é, sce Catarina Lanz sie comparida dant da la comiscion dl vescul per testemonié di "fac eroics" suzedus a Spinges desche ala vegn depenta sun n cheder de Jan Batista Rudiferia. Segur él che ala fova vegnuda cherdeda: na pert dij che ala fova juda y na pert dij che ala ne à nia volù jì. Chest detai mess ciamò vegnì verifiché ti archifs.

L comandant dles trupes tiroleises, Wörndle, scriv tl raport sun la bataia di 2 d'auril 1797 a Spinges: "Man sah eine Bauernmagd .... an vedova na fancela da paur con la fourcia ..." Ma al é ence zenza bastan testimonianzes tla tradizion che comproveia con segurté che Catarina Lanz d'Al Plan de Mareo fova "Das Mädchen von Spinges", la muta corajousa che ova tout pert ai combatimenc contra i franzeisc ai 2 d'auril dl 1797 su Spinges. Enlaouta fòvel na joena de 26 agn. L comandant dles trupes tiroleises enstes, Wörndle, raporteia: "Man sah eine Bauernmagd .... an vedova na fancela da paur con la fourcia che à sciolé ju dal mur de cortina trei franzeisc ...". Catarina Lanz n'à enstessa enfin a puec agn dant sia mort nia rejoné gonot o gen sun i fac suzedus entratant la bataia, bonamenter fòvela traumatiseda che ala ova ence copé n valgugn saudés franzeisc, fician permez perdementer con la fourcia. An conesc entratant valch letra, p.ej. chela de na certa Catarina Agreiter che vivova via en Fascia che ti scrivova a sia compagna Maria Piccolruaz de Catarina Lanz, ti dijan ence olache Catarina fova da ciasa: a Al Plan tla ciasa de Burcia do gliejia (plu tert nomineda "Al Trogher"), olache la familia Lanz s'ova trasferì do che l pere fova ju alania. Nasciuda é Catarina Lanz su Col sot Ciasé a Al Plan. L degan da La Plie de Mareo da enlaouta, siour Antone Alvije Trebo, ti ova desconsié de conté inant "cheles cosses". Catarina Lanz ruva ta Col de Santa Lizia. Ala vegn descrita desche na ela gaierda y da la bona luna

An ne sà nia avisa canche ala é ruveda ite a Col de Santa Lizia pro siour Piere Antone De Thono desche cuega, sce dl 1804 o dl 1808. Segur él che ala é resteda ilò enfin al 1847-1848, enultima con siour Jan Matie Dejaco che fova entratant ruvé curat a Col. Ala resta inant ta Fodom ence canche Dejaco fova en chi agn vegnù trasferì a Corvara. Dal 1851 enfin al 1854 laórela desche cuega pro siour Jan Maneschg, benefiziat a Andrac. A chest ti còntela de plu cosses sun i fac suzedus tla bataia ai 2 d'auril 1797 a Spinges contra i franzeisc, ma cotant deplù ti confideiela al fré de siour Jan, Carlo, student de teologia, che ruvova d'isté ta Fodom a ciaté sie fre. El fova un de chi che plu tert à daidé abiné adum documentazion per podei mete su i monumenc a Al Plan de Mareo deberieda con l vicar Kasper Ruepp. An sà ence che al volova scrive n liber sun la vita de Catarina Lanz, ma baudi él mort a gauja de malatia bele a la eté de 67 agn y ne à nia plu podù ruvé la opera. Catarina Lanz, grana y gaierda, fova enzai na ela dret da la bona luna y se davagnova zeche permez con mioré valch videl.

An ruva al 1870 y n articul tles "Neue Tiroler Stimmen" conta dla bataia y de Catarina Lanz

Dl 1870, donca 16 agn do la mort de Catarina Lanz y 73 agn do la bataia de Spinges comparéscel per l prum iade n articul plu lonch, nia firmé, tles "Neue Tiroler Stimmen" che contova dla bataia de Spinges y di fac suzedus che Catarina Lanz enstessa ova conté, dan prò de ester ela la "muta da Spinges". Empermò con chest articul vegn l ampl publich te Tirol al savei dla dreta identité dla "muta da Spinges". Al à scomencé la enrescida da pert de de plu persones, anter chisc propi ence l storich y etnograf Ludwig Steub. Al proa n prum iade dl 1870 y n secont iade dl 1875, rodan da ciasa a ciasa, ence a Spinges, de giaté valch testemonianzes pro cie paur o te cie ciasa che Catarina Lanz podessa ester steda a patron desche fancela. Ma degugn ne l savova con segurté. An conesciova per tradizion demé l'esistenza dla "Muta da Spinges/Das Mädchen von Spinges". Dal prof. Mairhofer végnel ence alsavei che l fat é veramenter suzedù y che la ela é morta "im hinteren Enneberg" (tant che Fodom) desche cuega.Ti agn dal 1894-1895 sàn che siour Carlo Maneschg à ciamò fat en valgunes enrescides pro jent vedla te Mareo sun Catarina Lanz, per dé fora n liber soura la vita. Dl 1897 met la comunité de Spinges na tofla te cortina a recordanza de "Katharina Lanz, minan samben chela d'Al Plan. Plu tert, dl 1910, làscen ence fé n viere de gliejia con la rafigurazion dla "sauderina" desche ala tegn la fourcia y basvia i nemisc franzeisc a si piesc.

La fauza Katharina Lanz da Natz. Prevesc ladins se para

Ma zachei ne vuel nia azeté che ela sie la eroina. Dl 1911 sautel fora n paur da Neustift, n cert Johann Mair, con n vedl document che dess rejoné dl matrimone de Andreas Mair da Spinges, nominé Widmer (al dij de ester enzai parenté con el) con na certa Katharina Lanz da Natz (paisc dlongia Persenon). Mair scraia encantourn y preten che chesta fova la veira "Muta da Spinges", no chela de Mareo, che Natz é plu dlongia Spinges y enscì pòn se splié plu saurì che na fancela ruve da cheles pertes che no da "Enneberg", tant dalonc adalerch. El rejona ence che al fova enzai na tradizion a ousc te sia familia, che "al vegniva conté", dut baujies desche al resulteia plu tert. Chesta ipotesa vegn empruma valuteda "plausibla" dal professour y storich Anselm Sparber da Persenon, enlaouta dl 1912 propi caplan a Natz. Ma al la contradij defata, davia che a Natz ne fòvel deguna tradizion locala de chest vers desche al ova enstes verifiché te paisc. Catarina Lanz y sia azion de coraje fova conesciuda dret ben ti Ladins, ma daldut nia a Natz pro i todesc, na cossa dassen demarevueia che ti dova clermenter tort a Johann Mair da Neustift. Sun chesta provocazion à metù man ence de plu prevesc ladins da se paré y à dé ju testemonianza per scrit, desche Alfonso Quellacasa da Fodom, professour tl ginase a Persenon y Augustinian dl convent de Neustift. Al fova enstes chersciù su a Larcionei de Andrac, donca davejin a Catarina Lanz. Al ova 11 agn canche ala fova morta y al savova da conté che al vegniva rejoné de chestes cosses te familia. Ence n auter preve ladin, siour Alvije Alfreider, ova audì da jent vedla contan dles azions corajouses de Catarina Lanz y les à metù ju per scrit dant dal degan Corradini de Fodom che les à mané inant desche document a les autorités.

L prum gran monument a La Plie de Fodom dl 1912

Dl 1903 méten man ta Fodom, sun iniziativa dl ostier Eugenio Vinatzer, de s'enjigné ca per ti fé su n prum gran monument a Catarina Lanz. Dl 1909 prejenteia i Fodoms a Dispruch, en gaujion dles festes a onour de Andreas Hofer, sie plan al imperadour Franz Josef che à paroles de laut. Ai giata ence l sostegn dles autorités y dl arziduca Ferdinand per corì les speises de entourn 12.000 corones, n bel sciold enlaouta. L monument a onour de Catarina Lanz vegn enaudé dl 1912 a La Plie de Fodom.

Ciamò n iade n tentatif de ti tó i meric

Dl 1937 végnel fora de n saren l storich Karl Klaar da Desproch con n articul tla "Tiroler Heimat" che met endò en discuscion che Catarina Lanz sie na ladina de Mareo y al cuei su la teoria dl paur da Neustift Johann Mair, ridicolisan dut cie che é vegnù scrit denant, ence l articul dl 1870 tles "Neue Tiroler Stimmen" che ova reporté per l prum iade les testemonianzes de Catarina Lanz, vedan n grum contradizions laite. Ma al vegn contradit y splumé dl 1948 con n articul de apeina 8 plates tl sfuei "Der Schlern" dal storich Anselm Sparber che desmostra che l document dl paur Johann Mair da Neustift - che Anselm Sparber ova entratant podù vedei - fova falsifiché. L document fova en melester y fova vegnù emblagné entratant t'ega, ma la falsificazion fova empò da vedei: trei iadesc fòvel scrit Helene Lanz y trei iadesc sfrié fora y scrit souravia Katharina Lanz. Bonamenter ova l paur souravedù trei iadesc l inom Helene. Anselm Sparber à spo verifiché ti libri dla ploania de Natz y al ne fova nia na Katharina Lanz nasciuda en chi agn, ma ben na Helene desche al fova scrit sun l document. Chesta Helene ova na sor plu vedla che ova belavisa inom Katharina, ma chesta ova maridé l ann dant la bataia, dl 1796, n paur da Schabs y fova romagnuda ilò enfin a sia mort. Y en plu ne stova la tradizion locala nience en pé: desche al ova bele constaté dl 1912 ne contòven tl paisc de Natz nia de na Katharina Lanz. Dut cant se achieta endò via.

I ultims tentatifs de sburlé dut tl regn dla liejenda, tla confujion

Empermò dl 1997 met n storich sudtiroleis, Christof von Hartungen, endò en discuscion la identité de Catarina Lanz con n gran titul tla FF "Katharina die Unbekannte ....Catarina, la nia-conesciuda", tiran endò ca les idees de Karl Klaar, ma zenza endere fé l inom, "völlig auszuschließen ist wohl die ennerbergisch-buchensteinische Pfarrhäuserin Katharina Lanz, wenn da nicht der Name wäre, doch bei der Menge von Verwechslungen, Irrtümerrn und Legenden, kann darüber wirklich nur mehr spekuliert werden/Da scluje fora deplen él ben che Katharina Lanz sie chela cuega de calonia marora/fodoma, sce ala ne essa nia l medem inom, ma pro l cogol de confujions, de fai y de liejendes, ne pòn fé nia auter che speculé". Degugn ne l'à contradit, tant inant che an é informés. Ence l film metù en ona dal Sender Bozen en l'edema passeda per recordé i 150 agn va te chesta direzion, se damanan demeztroi "chi fòvela pa, fòvela mo ... él demé na liejenda ....", na cossa nia da creie canche la identité é tant clera y segura, testemonieda da ela enstessa (cie rejons éssela pa abù de mentì te si vedli dis?) y ofizialmenter da de plu prevesc che l'à conesciuda de persona y à testemonié. An rejona dutaorela sovenz, ence sun plates y te scritures ofiziales, de "wenig gesichert/puech documenté". Ciuldì pa?

N cheder storich di fac suzedus n di d'aisciuda, ai 2 d'auril dl 1797

L "Tiroler Landsturm" vuel ataché i franzeisc aclapés entourn Aicha y Mühlbach - La bataia cioda de jí fora mel, ma al ruva a la jonta Catarina Lanz che deida outé l destin.

La revoluzion franzeisa dl 1789 y sies idees revoluzionares ti ova dé na scasseda a duta l'Europa. Dl 1796 ova Napolion Bonaparte, nominé general con apeina 26 agn, sourantout les brenes dl'armeda franzeisa tla Italia y sies trupes avanzeia devers les Alpes. Dlonch s'á l Tiroler "Landsturm" aclapé per paré demez i invasours franzeisc, enscí ence tl raion da Persenon y tl'Auta Val d'Isarch. Ai 2 d'auril dl 1797 á scomencé la ofensiva di 3000 oms dl "Tiroler Landsturm" dal jouf de Vals ju, comanés dal avocat Philipp Wörndle, contra i ocupadours che ova si aciampamenc militars a Aicha y a Mühlbach. Ma i tiroleisc fova vegnus embanis.

Les trupes franzeises fova avertides y ti fova judes adencontra. La pruma bataia rump perchel bele fora sun les autures de Spinges soura Mühlbach. I franzeisc, ben armés, ova tl prum abú la souraventa sun les trupes tiroleises, armedes plutost mel, ma i tiroleisc fova plens de ardiment. Al manaciova de ti jí fora la munizion y tlaruveda ái messú tó ca ence fauces y fources sciche ermes te n combat om contra om che á costé truepes vites umanes.Te chest moment végnel a la jonta sun mur de cortina la fancela Catarina Lanz armeda con na fourcia. Ala ova 26 agn, fova na ela extra grana y gaierda y deida ouje la fertuna de combatiment. I franzeisc mess se retré per chest iade. Ma les veres ne fova endie ne nia ruvedes te Tirol.

L'aparizion dla "muta da Spinges" sun mur de cortina á fat la roda y é deventeda na conteja tla tradizion, sibe a Spinges che anter i Ladins, dantaldut te Mareo oláche Catarina Lanz fova nasciuda y ta Fodom oláche ala á spo passé gran pert de sia vita desche cuega de calonia. Do che ala fova arciaseda l'á l vescul lasceda chirí per la damané fora sun "i fac eroics" suzedus. L comandant Wörndle la nomineia enstes te sie raport, conferman sie coraje y ortú. Chestes azions de vera aud da vegní vedudes tl contest plu ampl dles veres napolioniches te Tirol anter l 1796 enchin al 1809 a cheles che compagnies de scizeri ladins á tout ativamenter per defene i confins de Tirol, enscí sun l Monte Baldo y tla Valsugana. Al fova temps stritousc y con trueps movimenc de trupes militares. Nience les valedes ladines ne é vegnudes sconedes da chisc fac de vera, da arobaries y da meldefuesc. Dl 1796 é n clap de saudés franzeisc ence passé tres Fodom y ju per la Val Badia. L caplan de Badia, Jan Gasser, á organisé l acertlament y á pié 58 franzeisc. Do na curta trieva va les veres de Napolion inant dl 1805. Dl 1806 ti sourandá i franzeisc l Tirol al Regn dla Baviera. Dl 1809 métel man les veres de liberazion de Andreas Hofer che arjonj la retrata dles trupes bavareises y franzeises. A dutes chestes veres tol pert scizeri dles 5 valedes ladines: maroi, badioc, fascians, gherdeines, fodoms y ampezans che se deida fora l un l auter tl debujegn. Fodoms, badioc y maroi fova plu iadesc jus a daidé defene Ampez y fascians a defene i confins ta Fodom. Deberieda óvei combatú tamben fora dles valedes ladines, tla Val dl Isarch, dlongia Dispruch y autró ai confins.

Funtanes mudé

  • Lois Craffonara, Helga Dorsch, Catarina Lanz - Das Mädchen von Spinges, Museumladin, 2015

Plates cunliedes mudé

Persunaliteies ladines