Fodom

chemun ladin tl Belum
Articul por Ladin Fodom

Fodom (talian: Livinallongo del Col di Lana, tudësch: Buchenstein) é n comun de la Ladinia te la provinzia de Belum te la Talia. Ai 1 jené 2023 ova l chemun na populazion de 1 239[2] persones sun na spersa de 100 km².

Fodom
Livinallongo del Col di Lana (it)
Buchenstein (de)
La Plié da Fodóm
Raion
Stat  Talia
Region Veneto Veneto
Provinzia BelumBelum Belum
Nfurmazions prinzipeles
Coordinedes 46°28'53.677"N, 11°57'15.354"E
Autëza 1 645 m
Spersa 100 km² [1]
Populazion 1 239 ab. (1 jené 2023) [2]
Densità 12,4 ab./km²
Frazions Andrać, Rèba, Ciastèl, Chierz, Contrin, La Court, Davedin, Larcionèi, Ornela, Pala-Daghè, La Plié da Fodóm, Salejei, Souraruać, Valacia, Vèrda, Visiné de Là, Visiné de Qua
Auter
Codesc de la posta 32020
Prefis dl telefon 0436
Codesc ISTAT 025030
Plata internet www.comune.livinallongo.bl.it
Cherta
Cherta de localisazion: Veneto
Fodom
Fodom
Fodom (Veneto)

Storia mudé

Fusties de vita umana encònten ta Fodom da la eté dla pera, dla preistoria, dl mesolitich, canche i prums ciaciadours passova soura i joufs fora per jì da na val a l'autra: al é sté ciapé reperc sun Pordou, sun Ciaulonch, Fauzares, Valparola ez. O an pò ence tré ca l temp retich (l prum milené dant Crist), ciamò puech conesciù per cie che reverda Fodom. Al basta recordé la stela che é vegnuda ciateda dl 1866 sun Mont de Poure con na iscrizion tl alfabet nord-etrusch lassoura. Encuei pòn la vedei tl museum zivich de Bulsan. I Romans ne à nia lascé truepes fusties te nostes vals, tout fora l lingaz ladin y la parzelisazion dl teritore te Ampez y a San Martin de Tor.

 
Reba

L prum medieje che à da cie fé con Fodom, ence sce la val ne vegn nia menzioneda, é l 1027 do Crist, canche l emperadour todesch Konrad II ti scinca al vescul de Persenon la val dl En (Inntal) y dl Isarch con laprò bonamenter ence la val da Fodom.

Storia de Fodom te na trasmiscion dl Radio Ladin

Samben à l vescul de Persenon mané ta Fodom y ta Col colonisadours da la val Isarch y da Puster per runcé plu che ala jiva chest piz y chesta jent se à mescedé con la popolazion che vivova bele chilò. Bele tl undejeisem secul ti ova l vescul scinché valch mesc a la claustra (convent) de Neustift (ti prums documenc pòn lieje i inoms Pouchberg, Puchperc, Wersil per la zona de Col, plu tert Puechenstein y Livinal o Livinallongo).

La val vegniva spo tost deda ju en feud a signours che scodiva les coutes y les diejimes. Ai fajova da giudesc tl inom dl vescul. Al se trata dles families di Schöneck, di Avoscans, di Stuck y di signours da Villanders. Ma coche ai ciapova tres plu podei à l vescul dezidù de i mudé fora tres i capitans (dal 1426 inant). Chisc é restés tl ciastel d’Andrac enfin a la secolarisazion dl prinzipat vescovil tl 1803. L zenter dla aministrazion é, per chest trat de temp, dagnora sté l ciastel. Chest, someiel, é vegnù venù a la Curia vescovila da Hartwig de Puochenstein bele entourn al 1200. Ti secui vegnus do à l vescul tres deplù perdù sie podei ti confronc dl grof dl Tirol. Sie prinzipat depenova enscí diretamenter dal Imper todesch y formalmenter ne fajòvel nia pert dl Tirol. Ma defat ével dassen lié, o an podessa dì confederé, con el: tl ciamp dla defendura teritoriala per ejempl o dles coutes. L vescul tolova ence pert a la dieta dl Tirol a Dispruch (Tiroler Landtag).

Al ruva l 1400: Tl 1454, 1457, 1458 y dl 1460 él sté te chest piz l cardinal y filosof Nikolaus da Kues (Cusanus), enlaouta vescul de Persenon, che se ova asconù tl ciastel, do che al s'en fova sciampé dant al grof dl Tirol Sigismund. Y sun l ciastel àl scrit o fenì n valgunes de sies operes. Dl 1451 él ence l prum statut scrit (per todesch) dla val da Fodom con laite leges y regolamenc.

 
Col

La popolazion à abù te duc chisc agn na vita stentousa: ciaresties, l dieje a si patrons (l vescul), debic, malores de vigni sort, la gran mueria. Ma ala é empò steda bona de jì inant, a laoré i ciamps, a tegnì la ciaussa (bestiam), a fé vita de comunité.

Na tesa enteressanta é chela proponuda dal studious Lois Craffonara y che reverda ciamò l Medieve: aladò de el vivòvel tla pert auta de Fodom ciamò tl Medieve na mendranza celtica: Craffonara dij che l inom Artesena, ciapé te n vedl document, é l vedl inom dla mont de Chierz.

Artesena é spo vegnù tradut te mons Urser (mont da la lours): defat ence Artesena à l medem significat (artos=celtich= la lours). Chesta traduzion é gnuda fata da na popolazion che fova bona da descore celtich y che conesciova ence l significat de Artesena. Craffonara á ciapé na autra parola celtica ta Fodom: Rin Cocen, che fossa l Ruf de Ruacei. "Rin" é la paròla celtica per ruf; cocen l é la vedla parola ladina (adoreda ciamò ti prums agn dl 1900 ta Fodom) per l colour "ros".

Tl 1603 adum con Fascia y Mareo formeia Fodom l gran decanat de „Cis et ultra montes" enfin al ann 1788. Dal 1824 inant é Fodom n decanat a pert con laprò la curazia de Calfosch y la espositura de Corvara.

I ruvon al 1797, l ann de Caterina Lanz, l’eroina/sauderina de Spinges, nasciuda a Al Plan y morta ta Fodom. Ala à paré ju dal mur de cortina de Spinges i nemisc franzeisc. Entourn ela él nasciù duta na liejenda. Do agn a Spinges y Persenon éla juda cuega dl preve a Col, spo ta Andrac olàche ala é morta tl 1854.

Tl 1803 él sté la secolarisazion dl prinzipat vescovil de Persenon, da chesta data fej la val da Fodom definitivamenter pert dl Tirol. Tl 1809 él spo sté la insurezion dl Tirol sot a Andreas Hofer contra i franzeisc y i bavareisc. Ai 2 de november 1809, enscì nes conta Pietro Favai y Johann Alton, é 13 fodoms stés bogn de fermé a Plan de Sala, sun col de batalia, 1100 saudés franzeisc per na mes’ora. Do l 1815, temp de restaurazi on, él belavisa endò ruvé la pesc. Fodom tl 1800 é dagnora sté al de fora di gran avenimenc: giudesc (vicar) de terza classa (Landgericht III. Klasse) dal 1817 al 1849 pro l Certl de Bornech, encandenò, dal 1868 enfin a la pruma vera adum con Ampez formòvel l Capitanat (Bezirkshauptmannschaft) dut ladin. Tl 1848, 1859 y 1866, entant les veres de independenza dl’Italia, à tout pert i fodoms a la defendura dl Tirol y dla Austria.

Spo él vegnù la pruma vera, dret conesciuda da la popolazion ajache i on trueps libri che descor de chest burt temp: al basta demé recordé i laours de Luciana Palla. Cinch agn do la fin dla pruma vera, tl 1923, é la val da Fodom vegnuda destacheda da Bulsan o miec da Trent y lieda a la nueva provinzia de Belun.

Al é ruvé l temp fosch dl fascism, dl nazionalsozialism y dles opzions che à lascé sies pedies ence ta Fodom.

Do la seconda vera à l comun y la popolazion da Fodom damané de vegnì endò tacheda pro al Sudtirol. Sibe l’Austria che la SVP (Südtiroler Volkspartei, nasciuda tl 1945) ova cialé de tré ite tles tratatives empruma per l’autodeterminazion, spo per l’autonomia ence i trei comuns de Souramont, ma Degasperi, l minister talian, se à dassen paré decontra. Fodom, Col y Ampez tl 1946 damanova endò de jì con Bulsan, tl 1947, foradenia, con Trent, ma ai é empò restés pro Belun contra la volonté dla popolazion. Tentatifs de ruvé endò pro Bulsan é vegnus fac tl 1973 con na delibera dl Comun da Fodom y tres n prereferendum ti agn '90.

 

Y per scluje ju con l 1964 é passé Fodom y Col da la diozesa de Persenon - olache ai audiva bele da plu de 900 agn - sot a chela de Belun y al se à cherpé l ultim fil che liova adum dutes les vals ladines.

L fedom vën rujenà ti chemuns de:

 
yhumb

Coche se fesc ta Fodom a governé la fëmena.

Mio compere M..... de F ..... se l ava pa studiada bela, vedeiso, a governé la fëmena. "A chëste maladëte, se mossa dagnëra dé rejon per la venjer". Un dì sente un remou e un braglament te sua stua, che me pense, che mosse jì a vedei, cie malan che l é. E come che in affari sceri non se dëssa mei jì zenza destimoni, ciame ancora l G.... e l M.... e jon a vedei. Se gioura l usc de stua: Eu, cie spetacol! berba M.... sot taula ite sun doi cater e la fëmena de fora coi ogli de fora come n sgnech co la garnea per aria! "Oe, oe," dighe mi, "se mossa fè la pesc, ne someia nia chëste comedie." "Nia, nia", disc mio compere M ...., e ven da brao sot a taula fora: "Cojì se mossa fè a governé chëste maladëte."

Jan Batista Alton

Cumenanza mudé

Svilup demografich mudé

La populazion de Fodom ie jita scialdi zeruch do la anescion ala Talia, tuman da 2044 tl 1921 a 1384 tl 2021.

Frazions mudé

 
Rèba
 
Ciastèl
 
Ciastel d'Andrac

L chemun de Fedom ie spartì su te 17 vicinie[3]:

  • Andrać - 84 ab., 1.414 m s.l.m.
  • Rèba - 275 ab. 1.601 m; nota località sciistica e sede di un centro meteorologico dell'Arpav
  • Ciastèl (Ciastèl) - 9 ab., 1.747 m; vi si trova il Castello di Andraz
  • Chierz - 51 ab., 1.651 m
  • Contrin - 18 ab., 1.697 m
  • La Court - 33 ab., 1.601 m
  • Davedin - 7 ab., 1.550 m
  • Larcionèi - 20 ab., 1.577 m
  • Ornela - 67 ab., 1.485 m
  • Pala-Daghè - 17 ab., 1.676 e 1.723 m
  • La Plié da Fodóm - 245 ab., 1.475 m; Centro principale del comune e sede comunale
  • Salejei - 133 ab., 1.400 m
  • Souraruać
  • Valacia
  • Vèrda - 38 ab., 1.689 m
  • Visiné de Là
  • Visiné de Qua

Autri luesc te Fedom mudé

 
Jouf de Pordou
  • Fèver - 47 ab., 1.488 m s.l.m.
  • Brenta - 32 ab., 1.468 m
  • Cernadou - 17 ab., 1.512 m
  • Cól de Ornela - 13 ab., 1.500 m
  • Colàć
  • Liviné - 43 ab., 1.485 m
  • Palua
  • Jouf de Pordou - 5 ab., 2.239 m
  • Pecei - 17 ab., 1.403 m
  • Plan de Salejei - 13 ab., 1.193 m
  • Plan de Fauzare - 1 ab., 1.935 m
  • Renać - 55 ab., 1.450 m
  • Ruać - 12 ab., 1.342 m
  • Roncat - 3 ab., 1.425 m
  • Sief - 9 ab., 1.725 m
  • Sotinglacia - 4 ab., 1.446 m
  • Sotil

Plates cunliedes mudé

Vocabolar dl ladin leterar mudé

 

La Plié de Fodom 6 1843 la Plìe (PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428)
gad. La Pli de Fodom grd. La Plief da Fedom bra. Pief da Fedom fod. La Plié, La Plie †, La Plié da Fodom col. La Piof, Piof amp. Pieve de Fodom LD La Plié de Fodom
topon.
capoluogo del comune di livinallongo (gad. DLS 2002, grd. F 2002, bra. R 1914/99, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Pieve di Livinallongo Ⓓ Buchenstein ◇ a) Chël orghen coche l soneron / Te gliejia da La Plié! Cal orghen cò che l’sonerom / Te glieṡia dalla Plìe! PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.).

Galaria dales fotografies mudé


 
Chemuns de la Ladinia

Anpezo | Badia | Ciampedel | Cianacei | Ciastel | Col | Corvara | Fodom | La Val | Mareo | Mazin | Moena | San Martin de Tor | Santa Cristina | Sëlva | Sèn Jan | Soraga | Urtijëi

  1. "Superficie di Comuni Province e Regioni italiane al 9 ottobre 2011". Istitut naziunel talian de statistica. Trat ite ai 16 merz 2019.
  2. 2,0 2,1 https://demo.istat.it/?l=it.
  3. Statuto comunale di Livinallongo.