Gherdëina

valeda te la Dolomites
Articul per Ladin Gherdëina

Gherdëina (pronunzià [ɡʀ̩ˈdɜi̯na] (Nfurmazions sun chësta uscscota su); badiot: Gherdëna, fascian: Gherdena; tudësch: Gröden, talian: Val Gardena) ie na valeda tl raion dla Dolomites dla provinzia taliana de Südtirol. La valeda fina a vest te la Val dl Isarch a Pruca y a est finla cun la Grupa dl Sela. Te la rujeneda da uni di mienun cun Gherdëina normalmënter mé la pert ladina de la valeda, che scumëncia da Pontives y va t'insom ala valeda. L tòch de la valeda a vest de Pontives toca geograficamënter pra Gherdëina, ma l vën iló rujenà tudësch y l ne vën perchël nia cumpedà coche Gherdëina da n pont de ududa linguistich y culturel.

La valeda de Gherdëina ududa da Ciampinëi.
La pert nord de Gherdëina d'inviërn ududa da Ciampinëi.
La pert nord de Gherdëina d'inviërn ududa da Ciampinëi.

Geografia mudé

La valeda de Gherdëina ie longia zirca 25 km, scumëncia a Pruca tla val dl Isarch y va de viers de est nfin a ruvé pra l Sela y sun i jëufs de Frea y dl Sela. Tres Gherdëina passa l ruf Derjon, che cun na lunghëza de 26 km y n ciavuel idrografich de 199 km² ie un di ruves plu mpurtanc che ruva tl Isarch.

Storia mudé

Vita da paur te Gherdëina cun Bruno Stuflesser-Petlin, Zenz da Puent y Bruno Moroder dl Radio Ladin.

Tl 1027 ie Gherdëina rueda sota l vëscul de Persenon, o plu avisa sota si grofs, n iede sota l grof de Andechs y pona l grof de Tirol.

Gran eghes te Gherdëina mudé

Te Gherdëina y ënghe tl rest dl Südtirol fova states de gran agajons te l'instà y autonn dl 1882. Na desëina de persones fova mortes, te Sëlva fova unida ju na gran smueia, ngrum de cëses fova states desdrudes, mulins y bòsc.

Opzion mudé

L'ann 1939 ie stata la Opzion te Südtirol y n pudova to la dezijion de sen jì da cësa per se lascé sëura te n luech tl terzo Reich. I optanc ie stac te Gherdëina l 81,1%. N cunfront te Badia l 18,3% y tl Mareo l 64,8%. N dut sen ie jites da Gherdëina 1110 persones[1].

Chemuns mudé

 
Sëlva

La valeda de Gherdëina cumpëida cater chemuns.

Sëlva mudé

L luech de Sëlva ie a 1.563 metri y à na populazion de presciapuech 2.600 abitanc[2]. L ie l luech plu ite insom ala valeda, l segondo majer de la valeda do Urtijëi y l majer per spersa. Te Sëlva ie i sedims dl ciastel de Val sota l crëp Stevia dl sec. XII, che fova di Maulrappen, pona di Vilanders y ala fin di Wolkenstein. Mpue plu inite te Val ie la capela de San Salvester cun pitures murales baroches.
La dliejia ie Santa Maria ad Nives y ie dl 1503, ma la ie unida ngrandida te n stil modern tl 1992. L ciastel de Gherdëina (Fischburg) ie tl raion dl chemun de Sëlva y ie n palaz tert-renaissance fat su per ncëria dl Grof Engelhard Dietrich von Wolkenstein; l fova sënta de suneria, ma nce ciastel da ciacia cun deplù lec artifiziei per zidlé pësc. Aldidancuei iel privat y ne possa nia unì vijità. L luech de Sëlva ie caraterisà dal turism sibe d'instà che dantaldut d'inviern. Trëi furnadoies mëina alauta de viers de Frea/Dantercëpies y Ciampinëi. Mpurtant per l sport dai schi ie nce l raion de Plan de Gralba cun la furnadoia de Piz Sella. L purtoi Saslong ie cunesciù per la garejedes de Copa dl Mond tenides uni ann. L raion de Val fej pert dl Parch Naturel Puez-Odles.

 
Santa Cristina

Santa Cristina mudé

L luech de Santa Cristina ie a 1430 metri de autëza y à na populazion de ntëur 2000 abitanc[3]. L ie l mënder de i trëi luesc de Gherdëina per populazion. La dlieja vën recurdeda bele dl 1342 y ie una dla plu antiches dla valeda. La à na pert gotica y per l rest iela tl stil nazaren ala Gherdëina. Lëures di Trebinger Vinazer y na Santa Filomena de J.D.Mahlknecht ie la opres artistiches de majera valuta. Doi furnadoies porta ai raions Mont de Mastlé y de Monte Pana, referimënc dl turism da d'instà y da d'inviern. Vel architetures rurales tradiziuneles se à mantenì dantaldut tl ridl de Plesdinaz.

Urtijëi mudé

 
Nscila fova Urtijëi d'instà dl ann 2008. L univa fabricà dassënn.

Urtijëi ie l majer luech de Gherdëina, a n' autëza de 1236 m., cun na populazion che ruva daujin ai 5000 abitanc[4]. La frazions de Sureghes che toca pra l chemun de Ciastel, toca sciche paesc y pluania pra Urtijëi. L raion de Col de Flam fova bele abità tl tëmp retich; testemunianzes iel da udëi tl Museum Gherdëina. Dl medieve ie i resć dl ciastel de Balest (Stetteneck), che ie mò da udëi sul col da Pincan. L ie l zënter scolastich dla valeda cun l Lizeo Artistich "Cademia", la Scola prufesciunela per l Artejanat artistich, y l Istitut Tecnich Economich "Raetia". Tlo iel nce la Direzion dla scolines ladines, la Direzion raionela dla scoles elementeres y mesanes y la Direzion dla scola de mujiga de Gherdëina. Da auzé ora ie nce la sënta dla Union Generela di Ladins dla Dolomites, dla Union di Ladins de Gherdëina tla Cësa di Ladins, ulache l ie nce l Museum Gherdëina. Nia dalonc ie la redazion prinzipela dla Usc di Ladins. Sun Plaza de Sant Antone iel nce la sënta de Radio Gherdëina, daujin al local di jëuni "Saut" y ala Mostra d' Ert. Te n local basite ala Cësa dla Cultura "Luis Trenker iel na esposizion permanënta dl artejanat artistich de Gherdëina. Danter i munumënc artistics de Urtijëi iel da lecurdé la Dliejia de pluania cun lëures mpurtanc de J.D.Mahlknecht y autri... La dlieja de Sant' Antone à lëures di Vinazer. Te curtina iel la dlieja de Sant' Ana, ulache l fova plu da giut la dlieja prinzipela dl luech. La dlieja plu vedla de Gherdëina ie la dlieja da Sacun, cun copies di lëures di Vinazer y na copia dla pitura dl gran autere de Franz Sebald Unterberger (I uriginei ie tl Museum Gherdëina). Danter I monumënc publichs iel da auzé ora l monumënt de Ludwig Moroder al ambolt Purger, che ova giaurì la streda de Gherdëina basora y l saudé roman de Batista Moroder dan Villa Venezia. Danter la operes plu nueves iel da nunzië la funtana dla ganes de Filip de Dos sun plaza "Raetia" y la funtana dla pitla plaza de San Antone cun scultures de Bruno Walpoth y Hermann Josef Runggaldier. Nce la vedla locomotif dla ferata de Gherdëina ie metuda ora sun la promeneda che fova n iede la stazion dla ferata. Urtijëi ie nce la sënta de n raion saniter y soziel y dla cësa per studënc "Assudëi". Na furnadoia cunliëia l paesc cun l gran raion de Mont Sëuc; n' autra cun la Mont de Mastlé. Na ferata ("Standseilbahn") mëina sun la mont de Resciesa. L turism ie scialdi svilupà cun strutures modernes y cin hotiei a cin stëiles. L zënter per jì a pé de Urtijëi à truepa butëighes y ustaries.

 
Bula y Pinëi da Piz ju

Ciastel mudé

L chemun de Ciastel ie mé per na pert te Gherdëina. De la valeda fej pert si trëi frazions ladines: Sureghes, Runcadic, Bula y gran pert dla Mont de Sëuc.

La rujeneda dl'oma dla majeranza dla valeda (85-90%) ie l ladin (varianta gherdëina).


Laion mudé

Gran pert dl chemun de Laion toca geograficamënter pra Gherdëina, ma l ne vën nia cumpedà pra Gherdëina da n pont de ududa culturel y linguistich, ajache tl chemun de Laion ne vëniel nia rujenà ladin.

Dliejes mudé

Ciastiei mudé

Mejes mudé

Eghes mudé

Autri posć mudé

Chësta ie na lista de posć, luesc y montes te Gherdëina.

Storia de Gherdëina mudé

L ladin de Gherdëina mudé

Cianties de Gherdëina mudé

Referënzes mudé

  1. "Michael Wedekind: Das "Dritte Reich" und die "bleichen Berge": Entwürfe und Implementierung nationalsozialistischer Volksgruppenpolitik in Ladinien. Ladinia XXXVI (2012), [[Istitut Ladin Micurá de Rü]], pl. 84" (PDF). Archivià da l uriginel (PDF) ai 2023-05-11. Trat ite ai 2023-05-13.
  2. https://www.selva.eu/la/Vita_dl_luech/Roba_nteressanta/Zifres_y_fac
  3. https://www.sanktchristina.eu/system/web/fakten.aspx?menuonr=219511655&sprache=4
  4. https://www.chemun.urtijei.bz.it/la/Vita_tl_luech/Nfurmazions_de_valor/Numeri_y_fac

Bibliografia mudé

  • (Ujep Antone Vian): Gröden, der Grödner und seine Sprache. Von einem Einheimischen. 1864; stampà da nuef tl 1980 Milano: Insubria; 1998 Bulsan: Rætia). Traduzion taliana de Tecla Runggaldier (1910–1979) „Gardena – Il Gardenese e la sua lingua“. Manuscrit tla bibliotech dla Union di Ladins de Gherdëina.
  • Franz Moroder: Das Grödner Thal. Sezion Gherdëina dl "Deutscher u. Österreichischer Alpenverein". Urtijëi 1891.
  • Emil Terschak: Illustrierter Führer durch die Grödener Dolomiten. Fischer & Bröckelmann, Berlin 1896.
  • Fritz Benesch: Bergfahrten in den Grödner Dolomiten. Verlagsanstalt Bruckmann, Minca 1899. Cëla: A(lois) Pfreimbtner: Literatur und Kartographie. Fritz Benesch: Bergfahrten in den Grödner Dolomiten. Mitteilungen des Deutschen und Österreichischen Alpenvereins, Jahrgang 1899, (Band XXV) (Online te Austrian Literature Online, ALO).</ref>.
  • Wilhelm Moroder-Lusenberg: Die Marktgemeinde St. Ulrich in Gröden. Dispruch 1908.
  • Franz Moroder: Das Grödner Tal. 2. Edizion. Sezion Gherdëina dl "Deutscher u. Österreichischer Alpenverein". Urtijëi 1914.
  • Gherdëina dan 50 ani. Calënder de Gherdëina 1951, pl. 73-81.
  • Wilhelm Lutz: Gröden. Landschaft, Siedlung und Wirtschaft eines Dolomitenhochtales. Tiroler Wirtschaftsstudien, 21. Dispruch 1966.
  • M.E. (Eduard Moroder?): Cristc te Val de Cherdëina. Calënder de Gherdëina 1973, pl. 50-55.
  • Marina Demetz: Hausierhandel, Hausindustrie und Kunstgewerbe im Grödental vom 18. bis zum beginnenden 20. Jahrhundert. Tiroler Wirtschaftsstudien Bd. 38. Wagner, Dispruch 1987, ISBN 3-7030-0186-0.
  • Andreas Sanoner: Der Wirtschaftsraum Gröden: eine sozial- und wirtschaftsgeographische Struktur- und Prozeßanalyse. Viena 1987.
  • Josef Nössing, Cristian Kollmann: Frühes Gröden. Im Spiegel der Siedlungs- und Namengeschichte. Neue Erkenntnisse. Museum GherdëinaUrtijëi/St. Ulrich 2023, ISBN 978 88 85868 06 9.

Da udëi mo mudé

 

Galaria de fotografies mudé

Referënzes mudé