Hamburg

zità de la Germania
Articul per Ladin Gherdëina

Hamburg, inuem ufiziel Zità liedia y de la Hansa Hamburg (tudësch: Freie und Hansestadt Hamburg), ie la segonda majera zità de la Germania do Berlin, la setima majera zità de l'Union Europea y la majera che ne ie nia na capitela. La zità à na populazion de 1,8 milions de persones te l chemun y 5 milions te l raion metropolitan. La zità ie sul ruf Elbe. Hamburg ie ënghe un de i 16 stac federei (Bundesländer) de la Germania y cunfina cun l Schleswig-Holstein a nord y l Niedersachsen a sud.

Hamburg
Blason de Hamburg
Blason de Hamburg
Bandiera de Hamburg
Bandiera de Hamburg
Blason Bandiera
Nfurmazions prinzipeles
Stat GermaniaGermania Germania
Stat federel HamburgHamburg Hamburg
Fundazion 808 do Gejù Crist
Populazion 1 892 122 ab. (31 dezëmber 2022)[1]
Densità 2 505,8 ab./km²
Geografia
Coordinedes 53°33'N, 10°0'E
Autëza 6 m
Spersa 755,1 km²[2]
Auter
Targa de l'auto HH
Codesc de la posta 20095–21149, 22041–22769, 27499
Gemeindeschlüssel 02000000
Plata internet www.hamburg.de/stadt-staat/
Cherta
Cherta de localisazion: Germania
Hamburg
Hamburg
Hamburg (Germania)

L inuem ufiziel de la zità mostra si storia coche n cumëember de la liga medievela de la Hansa y ënghe si storia coche na zità liedia mperiela dl San Mper Roman. Dan l'unificazion de la Germania tl 1871 fova Hamburg na zità-stat sovran y dan l 1919 fovel na republica zivica. Hamburg à abù n grum de desgrazies sciche l gran fuech de Hamburg, la agajon dl 1962 y cunflic militeresc sciche la segonda viera mundiela, ma ie for inò unida ora plu sterscia y plu rica.

Hamburg ie l terzo majer port de l'Europa do Rotterdam y Antwerpen. A Hamburg fova la borsa tudëscia y ie ënghe la sënta de la banca tudëscia plu vedla, la Berenberg Bank.

Storia mudé

Geografia mudé

Tlima mudé

Temperatures mesanes y prezipitazions per Hamburg
Jen Fau Mer Aur Mei Jun Lug Ago Set Uto Nov Dez
Mesaria mascima (°C) 3,5 4,4 8,0 12,3 17,5 19,9 22,1 22,2 17,9 13,0 7,5 4,6 Ø 12,8
Mesaria minima (°C) −1,4 −1,2 1,1 3,3 7,4 10,5 12,7 12,5 9,6 6,0 2,4 0,0 Ø 5,3
Prezipitazions (mm) 64,4 42,4 62,9 45,6 53,7 76,9 74,7 73,0 68,4 63,6 69,4 77,7 Σ 772,7
Ëures de surëdl (h/d) 1,4 2,2 3,4 5,2 7,0 7,2 6,7 6,7 4,6 3,2 1,7 1,1 Ø 4,2
Dis cun prezipitazions (d) 12,1 9,2 11,3 8,9 9,6 11,3 11,4 10,2 10,8 10,5 11,7 12,4 Σ 129,4
Tume (%) 87 84 80 75 71 72 75 76 81 84 86 87 Ø 79,8
T
e
m
p
e
r
a
t
u
r
a
3,5
−1,4
4,4
−1,2
8,0
1,1
12,3
3,3
17,5
7,4
19,9
10,5
22,1
12,7
22,2
12,5
17,9
9,6
13,0
6,0
7,5
2,4
4,6
0,0
Jen Fau Mer Aur Mei Jun Lug Ago Set Uto Nov Dez
P
r
e
z
i
p
i
t
a
z
i
o
n
s
64,4
42,4
62,9
45,6
53,7
76,9
74,7
73,0
68,4
63,6
69,4
77,7
  Jen Fau Mer Aur Mei Jun Lug Ago Set Uto Nov Dez
Funtana: Deutscher Wetterdienst[3]


Cëla nce mudé

Notes mudé

  1. https://www.statistik-nord.de/fileadmin/Dokumente/Statistische_Berichte/bevoelkerung/A_I_3_j_H/A_I_3_j22_HH.xlsx.
  2. "Alle politisch selbständigen Gemeinden mit ausgewählten Merkmalen am 31.12.2018 (4. Quartal)". Archivià da l uriginel ai 10 merz 2019. Trat ite ai 10 merz 2019.
  3. DWD (1971–2000)


 
Stac federei de la Germania

Baden-Württemberg  Baden-Württemberg | Berlin  Berlin | Brandenburg  Brandenburg | Bremen  Bremen | Hamburg  Hamburg | Hessen  Hessen | Mecklenburg-Vorpommern  Mecklenburg-Vorpommern | Niedersachsen  Niedersachsen | Nordrhein-Westfalen  Nordrhein-Westfalen
Paiern  Paiern | Rheinland-Pfalz  Rheinland-Pfalz | Saarland  Saarland | Sachsen  Sachsen | Sachsen-Anhalt  Sachsen-Anhalt | Schleswig-Holstein  Schleswig-Holstein | Thüringen  Thüringen