Articul per Ladin Gherdëina

La lijënda ie na cuntia che fej referiment a n luech o na persona y che à suvënz carater mitich.

La lijëndes fej pert dla cultura populera tradiziunela y documentea te truepes caji nce la credënzes antiches n cont dla nasciuda, dl svilup y dla fin de n cërtl vital.[1].

Lijëndes da liejer mudé

  • Karl Felix Wolff: Fia jomelina di re de Fanes. Calënder de Gherdëina 1952, pl. 107-119.
  • Tresl Gruber: La legënda dì grofes da Sacun. Calënder de Gherdëina 1954, pl. 39-40.
  • La derjola dl Saslonch. Calënder de Gherdëina 1965 pl. 51-55.
  • Legënda dl ziplè. Calënder de Gherdëina 1965 pl. 55-60.
  • Hugo De Rossi: La Derjola dl Saslonch. Union di Ladins de Gherdëina 1994.
  • Karl Felix Wolff: L reiam de Fanes y d'autra liejëndes. Union di Ladins de Gherdëina, 1985.
  • Karl Felix Wolff: L ciavalier cun la mirandules y d'autra liejëndes. Union di Ladins de Gherdëina 1988
  • Hugo De Rossi: La Derjola dl Saslonch. Union di Ladins de Gherdëina 1994.
  • Man de Fiër. Union di Ladins de Gherdëina 2005.
  • Lucia Prinoth: L grof da Sacun lijënda per mëndri.
  • Claudia Schrott, Josephine Schrott: Jì sa mont cun l’ava. Calënder de Gherdëina 2013, pl. 132-134.
  • L Grof da Sacun Rai Ladina
  • La liejënda dl Grof da Sacun. Cunsëi de furmazion de S. Cristina 2019.
  • Franzl Pizzinini: Legendes y credënzes ladines. Rezia 1969 - Sföi de cultura ladina dé fora da "Ert pur i Ladins". Stamparia A.Weger - Pursenù.
  • An cunta che.... Liëndes ladines. Uniun di Ladins Val Badia. Stamparia Presel, Balsan, 1985.

Plates cunliedes mudé

Notes mudé

  1. "Lijëndes y cianties", Roland Verra/Fonjo Willeit, Intendënza ladina, Bulsan, 2008.