Lijëndes ladines

Articul per Ladin Gherdëina


La lijëndes ladines dla Dolomites ie l patrimone culturel plu antich y de valuta tla tradizion orala ladina, che vá zoruch a milesc de ani dan Crist nchin almanco al' Etá dl Bront[1]. La lijëndes ie nasciudes te n tëmp olache l raion ladin (o protoladin) fova mò cotant majer. La lijëndes possa plutosc unì cunscidredes cuntìes magiches, che se refej ala mitologia, ala credënzes, ala vijion dl mond de nosc antenac da zacan. La lijëndes ladines se pierd daviadechël tl scur dla Preistoria y ne possa nia se nfidé a fé culegamënc cun avenimënc storics suzedui vëiramënter. N pudëssa dì che te chëla lijëndes ladines che se à cunservà l miec auden ora l carater archetipich dl sentì y dl pensier dla jëntes che abitova tla Dolomites ti “Tempes Veyes” [2].

I prim’studiëusc y scritëures ladins dl ‘800 ova purvà de fé nascer na leteratura de livel artistich, iust fajan referimënt ala tradizion dla liëndes ladines, che fova ntlëuta scialdi viva[3]. Per merit dl preve Giosef Brunel de Fascia, che fova nce pluan de Urtijëi, se ova mantenì truepa lijëndes populeres che ël ova tlupà su dala usc dla jënt y dat inant per scrit, a na maniera che Hugo de Rossi y plu tert Karl Felix Wolff à pudù adurvé chësta funtana documenteda nchinamei tla forma ladina per elbaoré la lijëndes dla Dolomites, dates ora plu tert per tudësch coche “Dolomitensagen”, che ie devëntedes n suzes mondiel ti primes dejënes dl ‘900.

For tl spirit romantich dl’800 scrij Jan Batista Alton deplù ballades ispiredes ala lijëndes ladines y plu tert saral Angelo Trebo a scrì l test dla operestes “L ciastel dles stries” y “Le scioz de San Jenn”, for ispiredes a chësta tradizion populera. Dl 1985 él uní dat ora la publicazion dla traduzion tl gherdëina dla Dolomitensagen de K.F.Wolff da pert de Elsa Runggaldier.

La lijëndes ie nasciudes te n tëmp olache l raion ladin (o protoladin) fova mò cotant majer. Drët afascinant y complès ie l mit de Fanes. La ravises de chësc mit va zeruch de plu milesc de ani. La trasformazion de jënt te tieres ie n elemënt drët vedl che an giata ënghe tla lijëndes di Indians. L totem tl mit de Fanes n'ie nia n simbol de podestà, dla ciacia (eguia o auter), ma de modesté lieda a la tiera, n tier spave: la muntagnola.

L mel ne ie nia metafisich, ma fej pert dla tiera sciche l bën: Spina de Mul, l strion che se trasformea te nuetes de temporal te n schelet de n musc, n'à nia de diabolich, al n'adora degun pat con l'infern, ma al à sia forza dla natura. La vijion cristiana dl mond con sia conzezion dl mel à lascè drët pueces fusties tl mit de Fanes.

N motif costant ie l matriarcat. Tl mit de Fanes (y tla lijëndes ladines en generel, cotant manco o endut nia endere tles lijëndes dl Tirol o di ujins talians) iel dantadut la ëiles che tol dezijions y arvën i avenimënc. I ëi endere porta ala revina canche ai tol dezijions: L rë de Fanes vën si rëni y vën pona trasfurmà te crëp. L'inuem dl rë fauz ti dà l'inuem al jëuf a sud de Fanes (Fauzarego).

Pro i Ladins ti Grijons ie Caspar Decurtins (1855-1916) sté l prum a cöi adum l’arpejon culturela orala. Dl 1887 àl fá n apel publich per che la populazion judass da chirì adum material. L reson al apel ie stat mprescionant, l material coiú adum ie stat assé per 14 libri. L volum dla conties y lijëndes rumances coiudes adum enfin al 1973 ie plu che l dopl de chël di autri trëi teritores linguistics dla Svizera deberieda.

La mpurtanza dla lijënda de Fanes mudé

L ziclus plu mpurtant dla lijëndes ladines ie bën chël dl rëni de Fanes. L se trata dla majera epica dl popul ladin, che nes ie unida repurteda tres l lëur de documentazion de Karl Felix Wolff, che à mudà truepa pertes y metù adum la stories de Fanes cun chëles di Arimanns de Fascia.

Tla verscion recostruida per ladin da Angel Morlang y scrita nce te forma de teater ie la storia cunzentreda mé ntëur al rëni de Fanes, nasciù tres la alianza de Moltina cun la muntanioles. L rëni devënta for plu sterch y se slergia ora a dann di ujins dla autra valedes, ajache l rë de Fanes, che ie n fulestier maridà ite y che vën tlamà Raies te vel verscion dla storia uel for plu richëzes y pudëi.

L rë de Fanes chier na alianza cun l variöl y uel ti seurandé una dla jumblines, Luianta, che se selva alincontra tl rëni sota tiera dla muntanioles. L' autra jumblina, Dolasila, devënta na gran cumbatënta, se juvan dla sëites de arjënt che ne fala mei, che la à giapà tl lech d' arjënt di salvans. La Zicuta possa dì danora l daunì y viv sul Padon scur, ulache la se mostra datrai sul Megon de Megoies. Aldò de vel interpretazion iela la sor de Spina de Mul y fova na regina che ova refudà l monarch fulestier che purterà i Fanes ala ruina.

L amor de Dolasila per Ey de Net vën pruibì dal rë y Dolasila se refudea de jì a cumbater. L rë tradësc si popul per giapé l or dl'Aurona, n rëni sota l crëp de Padon. L strion Spina de Mul muef I populi ujins contra Fanes y mpede ti dé l or al rë, l trasfurmeiel te n sas. A chësc pont, tl mument dl majer pricul, và Dolasila a combater contra I nemics, savan che la ne à deguna puscibiliteies de seuraviver, davia che si furnimënt de viera ie deventà fosch, da blanch che l fova y chësc ie n sëni tler de desdita.

La toma contra i nemics, mazeda dala sëites de arjënt che I spirc dla montes ti ova tëut a tradimënt. Ma canche dut semea perdù, vën adalerch Luianta dal rëni dla muntanioles y mëina i seuravivui di Fanes tl Morin di Salvans sota tiera, ulache i aspieterà l tëmp mpermetù dla salvëza y dla pesc.

La lijënda de Fanes à ispirà deplu autores y artisc' ladins, danter la produzions plu nueves iel da lecurdé l film "Le Rëgn de Fanes" de Susy Rottonara , Roland Verra y Hans Peter Karbon y l poem musical "Fanes" cun tesc' de Roland Verra cun mujiga de Susy Rottonara[4].

L se trata de na lijënda scialdi antica, velun miena che l pudëssa vester stories di tëmpes retics o mo plu da giut, canche chësta populazions ova mò si pitli rënies sun nosta montes. Autri studiëusc interpretea alincontra chësta stories ala lum dla religion pagana de nosc antenac. L ie nce studiëusc che vëij "L Rëni de Fanes" ala per cun la autra gran epiches antiches di populi.

Segurmënter ie chësta lijënda n pont de referimënt mpurtant dla identité culturala di Ladins dles Dolomites.

Le Rëgn de Fanes mudé

Ressumé dla liënda[5]

Les alianzes socrëtes mudé

Tl mëter man dla cuntia él na alianza socrëta dla Regina de Fanes cun les muntagnoles. Ince le Re de Fanes fej na alianza socrëta cun le Variöl dla flama. Canche al nasc les dües jomelines Dolasila y Lujanta ti sorandá la Regina Lujanta ales muntagnoles por tigní ite l'alianza y ciafa da chëstes na picera muntagnola. Ince le Re dess baraté fora üna de sües fies cun n pice dl Variöl, mo chësc chir fora la picera muntagnola che la Regina â sostituí adascusc a Lujanta.

Spina de Mul mudé

Le Re de Fanes mëna n soldá söl Nuvolau por le barat di arpadus cun le Variöl dla flama. La regina â metü adascusc pro la picera Dolasila la muntagnola ciafada da sües aliades y le Variöl chir fora la picera muntagnola sciöche pënch dla alianza cun le Re. Söl tru da gní zoruch te Fanes incunta le soldá le striun Spina de Mul, che ciara fora sciöche n müsc mez frat. Al comparësc n jonn duran, che combat cuntra le striun y ti é da l’atoché cun na pera. Le striun ti dá inom al jonn Ey de Net. Tl combatimënt á Spina de Mul pordü la Rajëta, le maiú tesur dla tera dles muntes, che Ey de Net ti scinca ala picera Dolasila.

Le Lech d’arjënt mudé

Le Re de Fanes va cun Dolasila y n tlap de soldas a chirí le scioz dl Lech d'Arjënt. I soldas ciafa na scatura cun laite na pilicia de belora y polver grisc, mo al comparësc trëi zbergli che i prëia da ti lascé so scioz. Dolasila se mëna picé y ti la porta zoruch, insciö che ai la recompensëia y ti dij da sciuré le polver tl lech por fá florí le scioz. Les canes d’arjënt gnará saites che ne fala mai. Adinfora dla pilicia dessla lascé fá n vistimënt da jí te vera, deache ara deventará na gran combatënta. Ara dess se recordé da ne jí mai te vera sce la pilicia ess da mudé curú y deventé scüra. Cun les saites d'arjënt che ne fala mai che ti porta Dolasila tröpes devëntes ai Fanes y vëgn incoronada cun la Rajëta sön Plan de Corones sciöche "stëra de Fanes". Te n some ti comparësc a Dolasila le Prinz di Cajutes, che portâ n smaz de pavá söl elm y che ara â copé te na batalia. Al ti dij da lascé da combate cun ermes strinades. Impó fej le Re de Fanes combat inant Dolasila.

Le Re de Fanes, la prinzëssa Dolasila y la Regina de Fanes tl film Le Rëgn de Fanes de Susy Rottonara, Roland Verra y Hans Peter Karbon (2005)

La batalia de Fiames mudé

Intratan baia sö Spina de Mul les popolaziuns vijines da se mët adöm cuntra i Fanes y va a chirí Ey de Net, le Prinz di Durans, che dess porvé da condüj Dolasila fora dala batalia a na moda che ara ne adores nia les saites strinades. Ey de Net ti é da ti jí pormez ala prinzëssa, mo Spina de Mul le tradësc y ferësc Dolasila cun n'erma strinada. Ey de Net se dessëna y Spina de Mul ti fej n strinët, insciö che al toma ia por tera. Canche al röia indô pro se instës va Ey de Net dala striona Tsicuta a ti damané consëi por sté cun Dolasila. La Tsicuta ti aconsiëia da se lascé fá dai zbergli dl Latemar n scü por la proteziun de Dolasila che sides tan posoch, che degügn sides bun da l’alzé sö adinfora d'al. Intratan é Dolasila varida dala ferida y le Re de Fanes ti dá ai zbergli dl Latemar l'inciaria da fá n scü che scones Dolasila ince da ermes strinades.

Dolasila y Ey de Net mudé

Degügn ne ti é da alzé sö le scü striné. Canche Ey de Net röia adarlerch tl ciastel de Fanes se presëntel sciöche n scëmpl soldá. Dolasila le reconësc y tl momënt che al ti é da alzé sö le scü devëntel so ciavalier. Do tröpes batalies combatüdes adöm ti damana Ey de Net al Re da podëi maridé Dolasila, che ó lascé da combate. Le Re n’ó nia gní ostacolé te sües ambiziuns de concuistes y para demez Ey de Net dal Rëgn de Fanes. Dolasila detlarëia da ne jí nia plü te vera zënza Ey de Net. Le Re tradësc so popul y fej na alianza cun i nemisc por concuisté l’or dl’Aurona. Al ti aconsiëia da ti detlaré vera ai Fanes y ti asigurëia che Dolasila ne foss nia jüda a combate aladô de ci che ara ti â impormetü a Ey de Net.

La fin dl Rëgn mudé

Les Ganes e i Salvans, Jan Batista Alton, 1881

Ey de Net röia dal Lech de Lunedes, olache les Mjanines ti incünda le tradimënt dl Re de Fanes y la mort de Dolasila. La sëra dant la batalia raita Dolasila desperada sö por Armentara y incunta trëdesc mituns de morvëia che ti damana sües saites d'arjënt. Ara ti nen scinca üna por om. Pordërt se tratera de n plan de Spina de Mul, che proa insciö da ti garantí la devënta ai nemisc de Fanes. Le dé do vëiga Dolasila che so vistimënt da jí te vera á mudé curú y é deventé scür. Ara capësc da ester te n gran prigo, mo ara n’ó nia da arbandoné so popul. Por salvé süa jënt ne tëgnera nia ite ci che ara ti â impormetü a Ey de Net. Ara vëgn insciö copada da sües saites d'arjënt trates dai nemisc. Intratan s’un é le Re de Fanes sciampé sön Lagació por ciafé dai nemisc le prisc de so tradimënt, mo Spina de Mul ti fej strinët y al devënta de pera.

Le tëmp impormetü mudé

I Fanes á pordü la batalia y s’un sciampa zeruch tl ciastel de Fanes. La Regina de Fanes ti damana aiüt les muntagnoles y al röia adarlerch Lujanta. Canche i soldas la vëiga mini che al sides Dolasila, mo la Regina ti spliga che la jomelina de Dolasila i condüjará ala salvëza al Morin di Salvans tl rëgn sot tera ite dles muntagnoles. Vigni sforz de reconcuista da pert di Fanes ne jô a nia y ai vëgn batüs definitivamënter tla batalia sön Furcia dai Fers. N iade al ann comparësc söl Lech de Braies, sot chël che al dess ester na porta che condüj sot Sas dla Porta ite tl rëgn dles muntagnoles daolache al vir i ultims Fanes, na barca cun laite la Regina y Lujanta. Ares ti aspeta al tëmp impormetü, che gnará incundé dales trombëtes d’arjënt, te chël che al gnará indô la pesc tl Rëgn de Fanes.

D'atres figöres dles liëndes ladines mudé

Ganes mudé

Les ganes ê creatöres dla munt che viô en armonia cun la natöra. Ares gnô ince ti paisc ladins dantadöt ia por l’invern y laorâ söi lüs da paur[6]. Te deplü liëndes vëgn les Ganes ince dant sciöche creatöres dles eghes. Tla tradiziun dles liëndes ladines dles Dolomites é conesciüdes le cunties dla Gana de Pöz, dla Gana dla Val de Misdé y de Molta, la gana che á chersciü sö Moltina, l’antenata dla stlata dl Rëgn de Fanes.

Salvans mudé

I salvans ê creatöres salvaries che viô tles munts y ti bosć y che storjô pro ti lüs da paur dantadöt d’invern. Ai ne ti fajô nia dl mal ala jënt, gonot ti daidâi, mo sce ai gnô coiená se vendicâi dassënn[7]. Conesciüdes é les liëndes Le lomiscel dl Salvan, Le Salvan de Frara y Le Salvan da Juel.

Draguns mudé

I lec di dragons

Te deplü lec dles Dolomites dessel ester sté draguns, che jorâ sura i crëps fora, spudâ füch y arobâ bestiam[8]. Conesciü é le Dragun de Sas dla Crusc, che ê gnü copé dal Gran Bracun[9].

Stries y striuns mudé

Tl tradiziun orala ladina dles Dolomites vëgnel cunté de vigni sort de stories en cunt dles stries. Ares ti ê da comané le tëmp, da cherdé adarlerch tempesta y granijores y da fá de vigni sort de strinëc, sciöche nia fá garaté le smalz dala pëgna[10]. Al ê deplü posć olache ares s’incuntâ, sciöche le Plan dales Stries sön Sassongher, le Sas de Stria y le raiun de Pöz[11]. Te n valgönes liëndes vëgnel ince dant striuns[12].

L’Orco o Bao mudé

L’Orco, a chël che al ti gnô ince dit Bao, sprigorâ i viandanc che passâ de nöt fora por bosch y comparî sciöche n vicel da füch o n gran ciaval fosch[13]. Te deplü cunties vëgnel ince dant spiric che é da odëi de nöt sciöche löms[14] o che ciarâ sura a tesurs[15].

Plates colegades mudé

Le Gran Bracun mudé

Notes mudé

  1. Fanes Lijënda y Poem, Roland Verra, Intendënza Ladina, Bulsan, pl.7, 2010.
  2. Fanes Lijënda y Poem, Roland Verra, Intendënza Ladina, Bulsan, pl.8, 2010.
  3. Fanes Lijënda y Poem, Roland Verra, Intendënza Ladina, Bulsan, pl.8, 2010.
  4. Fanes Lijënda y Poem, Roland Verra, Intendënza Ladina, Bulsan, pl.8, 2010.
  5. Surantut cun autorisaziun da https://www.dolomiteslegends.it/la/
  6. Les Ganes e i Salvans, Jan Batista Alton, 1881
  7. Les Ganes e i Salvans, Jan Batista Alton, 1881
  8. I lec di dragons, Jan Batista Alton, 1881
  9. Le Bracun y le Dragun, Jan Batista Alton, 1895
  10. An cunta che, Uniun Maestri Ladins, Balsan, 1985.
  11. Les stris da Colfosch, Jan Batista Alton, 1881.
  12. La bisca blancia, Jan Batista Alton, 1881.
  13. Legendes y credënzes ladines,Franzl Pizzinini, 1966.
  14. An cunta che, Uniun Maestri Ladins, Balsan, 1985.
  15. Le Scioz de San Jenn,Angelo Trebo.