Mazin

chemun de la Talia
Articul por Ladin Fascian

Mazin (Mazzin par talian) l'é n comun de 565 abitanc de la Provinzia autonoma de Trent te la Val de Fascia. Mazin l'é n comun spartì: la cèsa de comun se troa a Fontanac de sot.

Mazin
Raion
Stat  Talia
Region Trentin-Südtirol Trentin-Südtirol
Provinzia Trentin Trentin
Nfurmazions prinzipeles
Coordinedes 46°28'12.414"N, 11°43'46.877"E
Autëza 1 395 m
Spersa 23,6 km² [1]
Populazion 592 ab. (1 jené 2023) [2]
Densità 25,1 ab./km²
Frazions Fontanac de sora, Fontanac de sot, Ciampestrin
Auter
Codesc de la posta 38030
Prefis dl telefon 0462
Codesc ISTAT 022113
Plata internet www.comune.mazzin.tn.it
Cherta
Cherta de {{{Inom}}}
Cherta de {{{Inom}}}


Comun de Mazin

L'é l comun più picol de duta la val de Fascia, con sie 564 sentadins (ai 31.12.2017), spartii anter Mazin, Ciampestrin e Fontanac, paìjes che se scontra, un dò l'auter, a jir en su per la val, a presciapech 1.372 m s.l.m.

Reisc de l'inom mudé

No se cognosc inout da olache vegn cà l’inom del paìsc; pèr, aboncont, che l'inom l vegne cà dal todesch Mazung, e che l sie leà a la atività di molins. Defat enlongiajù l ruf de Udai se pel veder amò resć de sacotenc molins che jia tras sia èghes. Con la èghes de chest ruf, dant de se petèr te la Veisc, vegnia fat jir, amò dant che l secol passà, ence sacotanta sies.

Geografìa mudé

Da Mazin, se se vèrda a nord est, se veit Sas Pordoi (Grop del Sela) e se se vèrda a sud, enveze, se veit la crepa da calcar de Sas da les Doudesc.

 
Gejia de Senta Maria Madalena

La gejia parochièla dedichèda a Senta Maria Madalena, declarèda del 1802 espositura del Decanat de Fascia, la é presciapech del 1500. La raides che ponta via da Mazin les é dassen beles.

Frazions del comun de Mazin l'é Ciampestrin (dal latin campester, campestre) e Fontanac, dal ladin "fontèna" per segnalèr che se trata de n teren con fontènes de èga; l’é un di toponimes più veies de Fascia, jà scrit te n document del 1142, metù dant desche "Vundenates".

Avisa da Mazin se pel ruèr te la val de Antermoa, da olache se rua sotite a la crepes del Ciadenac; se trata de na val ciavèda ite e ite te la dolomia ladinica e sotite chesta crepes l'é n picol lech (lech de Antermoa, 2.497 m s.l.m.) leà a la veia lejendes ladines. Estra apede da Mazin se pel ruèr ence te la Val de Udai.

Lengac e dialec mudé

A Mazin vegn rejonà l cazet, un de la trei varietèdes ladines de Fascia.

Zensiment Popolazion Ladins No ladins % ladins Fontèna
2001 440 381 59 86,6% [3]
2011 494 381 113 77,1% [3]

Liams mudé

Fascia

Vocabolar dl ladin leterar mudé

 

Mazin 6 1856 Mazzin (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268)
gad. Mazin grd. Mazin fas. Mazin bra. Mazin fod. Mazin amp. Mazin LD Mazin
topon.
comune e paese nell’alta val di fassa (gad. DLS 2002, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Mazzin Ⓓ Mazzin ◇ a) Se i retorna par Gardena / I pelacrisć da Mazin / I ge peta dal manarin Se i ritorna per Gardena / I pelachristg da Mazzin / I je peta dal manarin PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.).

 
Lech de Antermoa

Galaria dales fotografies mudé


 
Comuns del Comun General de Fascia

Ciampedel | Cianacei | Mazin | Moena | Sèn Jan | Soraga


 
Chemuns de la Ladinia

Anpezo | Badia | Ciampedel | Cianacei | Ciastel | Col | Corvara | Fodom | La Val | Mareo | Mazin | Moena | San Martin de Tor | Santa Cristina | Sëlva | Sèn Jan | Soraga | Urtijëi

  1. "Superficie di Comuni Province e Regioni italiane al 9 ottobre 2011". Istitut naziunel talian de statistica. Trat ite ai 16 merz 2019.
  2. https://demo.istat.it/?l=it.
  3. 3,0 3,1 Servije Statistica de la Provinzia Autonoma de Trent, Zensiment de la mendranzes linguistiche, 2011 [1]