Articul per Ladin Gherdëina

Napoleon Bonaparte (1769 Ajaccio,-1821 Santa Elena) ie stat un di majeri genies militers dla storia. Dantaprima general dla revoluzion franzëusa, pona Prim Consul y Imperadëur.

Do la devëntes tla Talia contra l Piemont y l'Austria, ovel purvà a conquisté l Egito, ma si bastimënc ie unic desdrui da Nelson a Abukir. Ruvà inò a Paris tolel l pudëi te si mans cun n colp de stat. L se defënd contra na lingia de coalizions europeiches cun a cë dantaldut i Ingleji, si majeri nemichs. Do la gran vitories de Austerliz , de Jena y Auerstädt, provel a tò ite la Ruscia, che ne ulova nia sté sot a si imposizions dla blocada cuntinentela contra l cumerz britannich.

La gran armeda vën belau desfata defin tla Ruscia y depona pierd Napoleon la batalia de Lipsia. Do n esil al'Ijula d'Elba, ruvel inò tla Franzia y mët su l guviërn di 100 dis, ma l ie batù defin a Waterloo dala coalizion de si nemisc: Ruscia, Gran Bretania, Prussia y Austria (scebën che l ova maridà la muta dl Coser).

L vën menà dai Ingleji sula pitla ijula de Santa Elena amesa l Atlantich meridiunel y mor iló.

Si corp vën purtà plu tert a Paris , ulache l ie suplì te n mausoleum aposta.