Pruca

chemun de Südtirol
Articul per Ladin Gherdëina

Pruca (tudësch: Waidbruck, talian: Ponte Gardena) ie n chemun talian de Südtirol. Cun na populazion de 200[2] abitanc ai 1 jené 2023 iel l mënder chemun de Südtirol per abitanc y cun na spersa de 2,3 km² iel l terzo mënder chemun de Südtirol per spersa, do Kuens y Kurtinig. Pruca ie al scumenciamënt de la valeda de Gherdëina, ulache l Derjon rua tl Isarch. Da Pruca pea via la streda SS242 per Gherdëina, che va al scumenciamënt tres n tuel scialdi strënt.

Pruca
Waidbruck (de)
Ponte Gardena (it)
La dlieja de Pruca
Raion
Stat  Talia
Region Trentin-Südtirol Trentin-Südtirol
Provinzia SüdtirolSüdtirol Südtirol
Comunità raion Val dl Isarch
Geografia
Coordinedes 46°35'53.578"N, 11°31'57.036"E
Autëza 471 m sëura l livel dl mer
Spersa 2,3 km²[1]
Demografia
Populazion 200 ab. (1 jené 2023)[2]
Grupes linguistiches
(cumpededa dl 2011)
5,23 % ladin
81,40 % tudësch
13,37 % talian
Densità 85,8 ab./km²
Politica
Ambolt Philipp Kerschbaumer (2020)
Auter
Frazions degunes
Codesc de la posta 39040
Prefis dl telefon 0471
Targa de l'auto BZ
Codesc ISTAT 021065
Plata internet www.waidbruck.it/system/web/default.aspx
Cherta
Cherta de Pruca te Südtirol
Cherta de Pruca te Südtirol
Posizion de Pruca te Südtirol
Cherta de localisazion: Trentin-Südtirol
Pruca
Pruca
Pruca (Trentin-Südtirol)

Geografia mudé

Pruca ie n pitl luech y l mënder chemun te la Val dl Isarch. Pra la stazion de Pruca-Laion, che ie sun la trata Verona-Prëner, se fërma ferates regiuneles che porta al Prëner y a Bulsan o Maran.
Pruca cunfina cun i chemuns de Ciastel, Perbian y Laion.

Storia mudé

 
La Trostburg a Pruca, puscion de la familia Wolkenstein-Trostburg.

Ntëur al 1173 ie stata frabicheda la Trostburg sëura Pruca. Bel ntlëuta fova Pruca n luech ulache passova y paussova n grum de viagiadëures y pelegrins. L chemun de al didancuei tucova n iede pra l chemun de Ciastel y la Trostburg fova la sënta de i seniëures de Olaneres.

Da la tores de la Trostburg ie stata metù tl 13ejim secul n puent sëura l Isarch. Te la funtanes iel da abiné la definizion pons sive callis qui dicitur Waidepruk tl 1264 y hof ze Waidepruk tl urbar dl grof Meinhard II. tl 1288.[3] Pruca ie perchël un di puec luesc te Südtirol che ne ie nia nasciù tres luesc da paur.

Ai 4 de novëmber 1809 fovel stat n cumbat a Pruca, daujin al puent Starzer, danter i cumbatënc per la libertà tiroleja y i saudeies franzëusc sota l cumand dl generel Peyri. I franzëusc ova perdù zirca 400 saudeies y i tirolesc ova daldò dat fuech al puent y l ova desdrù. N depënt de chësta batalia dl depenjadëur de Viena Balthasar Wiegand dal tl Zeughaus des Tiroler Landeskundlichen Museums a Dispruch.[4]

Permò tl 19ejim secul ova l luech inò giatà plu mpurtanza tres l frabiché de la ferata dl Prëner y dl stradon de Gherdëina. La stazion de Pruca fova deventeda na stazion de la ferta scialdi mpurtanta te la Val dl Isarch.

Tl 1938 ova l guviern fascista frabicà dan l mplant idroeletrich de Perbian na statua de Mussolini sun n ciaval cun la scrita Al Genio del Fascismo (al genie dl fascism)[5]. Te la nuet dai 30 ai 31 de jené 1961 ova chëi dl Befreiungsausschuss Südtirol fat sauté te l'aria chësc monumënt.[6]

Cumenanza mudé

Svilup de la populazion mudé

Referënzes mudé

  1. "Superficie di Comuni Province e Regioni italiane al 9 ottobre 2011". Istitut naziunel talian de statistica. Trat ite ai 16 merz 2019.
  2. 2,0 2,1 https://demo.istat.it/?l=it.
  3. Franz Huter: Zur Frage der Gemeindebildung in Tirol. In: Die Anfänge der Landgemeinde und ihr Wesen. Band 1 (Vorträge und Forschungen 7). Sigmaringen: Thorbecke 1964, S. 223–235, hiuer S. 226 (Digitalisat).
  4. Edgar Moroder: Tirol 1809 in Ladinien, insbesondere in Gröden. Ein Beitrag zum Tiroler Gedenkjahr 2009 aus Ladinien. Selbstverlag, St. Ulrich in Gröden 2009.
  5. Giornale Luce dl 4/1/1939: film sun l mplant idroelectrich de Perbian.
  6. Bild des „Aluminium-Duce“ (1961 vom BAS zerstört) in der italienischsprachigen Wikipedia


 
Chemuns dla comunità raion Val dl Isarch

Feldthurns | Funes | Laion | Lujon | Mühlbach | Natz-Schabs | Olaneres | Persenon | Perbian | Pruca | Redant | Tluses | Vahrn