I retils (Reptilia) alda pro i eucarioc y é la pröma classa de tiers vertebrá che é passada dal ambiënt dl’ega ala vita dantadöt söla tera fërma. Atualmënter él gnü ciafé fora ca. 10.309 sortes desvalies de retils viënc.

Extant reptilia

L’origina di retils vá zoruch ala perioda dl Carbonifer (a deplü co dan da 300 miliuns de agn) cun la spartiziun danter döes linies evolutives prinzipales aladô dles carateristiches dla crëpa: la sotclassa di anapsida y chëra di diapsida.

Danter i ordins de retils viënc él:

- i chelons o tartarughes, i susc rapresentanc dla sotclassa di anapsida

- i loricac, che tol ite deplü sortes de cocodrii

- i rinocefals cun la sora sort di tuatara

- i scuamá che tol ite i saurs -les sortes desvalies de linjoles y iguanes- y i ofids o bisches


Le retil plü antich conesciü é le Hylonomus.