Sëlva

chemun te Südtirol, Talia
Articul per Ladin Gherdëina

Sëlva (pronunzià [ˈsɜlva] (Nfurmazions sun chësta uscscota su), tudësch: Wolkenstein in Gröden, talian: Selva di Val Gardena) ie n chemun de Gherdëina tla provinzia de Bulsan te la Talia. L zënter dl luech ie a 1.563 m sëura l livel dl mer, l ie l majer di trëi chemuns de Gherdëina n cont de spersa, l segondo majer per populazion cun plu de 2.500 abitanc[3] y chël plu ite insom ala valeda. L chemun de Sëlva à na sëula frazion, che ie Plan y plu ridli, danter chisc: Plan da Tieja, Ruacia, La Poza, Ghetun, La Sëlva y Daunëi. Sëlva ie n zënter mpurtant dl turism, dantaldut dl turism da d'inviern. L ie un di ponc ulache scumëncia la Sellaronda y l ie bën pusiziunà sibe per pië via a jì cun i schi che per jì sa mont o a crëp.
Aldò de la cumpededa dla populazion dl 2011 ie la rujeneda de l'oma dl 90% de Sëlva l ladin. La variazion dl ladin che vën rujeneda ie l gherdëina.
Per ladin adroven cun referimënt a Sëlva la preposizion te (mpede a, sciche pra autri luesc). Per ejëmpl: duman vedi te Sëlva o ies'a śën te Sëlva?

Sëlva
Wolkenstein in Gröden (de)
Selva di Val Gardena (it)
Sëlva ududa da Daunëi
Raion
Stat  Talia
Region Trentin-Südtirol Trentin-Südtirol
Provinzia SüdtirolSüdtirol Südtirol
Comunità raion Salten-Scilier
Geografia
Coordinedes 46°33'20.704"N, 11°45'38.030"E
Autëza 1 563 m sëura l livel dl mer
Spersa 56,2 km²[1]
Demografia
Populazion 2 602 ab. (1 jené 2023)[2]
Grupes linguistiches
(cumpededa dl 2011)
89,74 % ladin
5,15 % tudësch
5,11 % talian
Densità 46,3 ab./km²
Politica
Ambolt Rolando Demetz (2020 -2. mandat)
Auter
Frazions Plan
Codesc de la posta 39048
Prefis dl telefon 0471
Targa de l'auto BZ
Codesc ISTAT 021089
Plata internet selva.eu/la
Cherta
Cherta de Sëlva te Südtirol
Cherta de Sëlva te Südtirol
Posizion de Sëlva te Südtirol
Cherta de localisazion: Trentin-Südtirol
Sëlva
Sëlva
Sëlva (Trentin-Südtirol)

Inuem mudé

L inuem per ladin de Sëlva vën dal latin silva, che uel di bosch. Chësc toponim ie per l prim iede unit adurvà tl 1166. L medemo inuem ie ënghe stat sëurantëut tl talian. Si urigin ne ie nia dl dut tlera. Bonamënter ie chësc inuem nasciù te n tëmp canche la populazion te Sëlva fova scialdi sterduda y l raion fova per gran pert mé n bosch.

L inuem per tudësch dl luech ie Wolkenstein, che à dut n'autra origen. Chësc inuem vën dala familia Wolkenstein, n iede i patrons dl ciastel de Val, de chël che al didancuei ne'n restl mé plu sedims. Chësc inuem tudësch ie stat adurvà per l prim iede tl 1237 te la forma Wolchenstain.[4]

Luech mudé

L luech de Sëlva ne à nia n zënter storich sciche Urtijëi. Chësc ie da spieghé dal fat che nfin a do la segonda viera mundiela fova te Sëlva belau mé luesc da paur spartii ora per l raion dl luech. La dlieja Santa Maria ad Nives fova unida fata su amesa i preies de Nives, daujin a chëla che l dajova la calonia y la scola. Do la segonda viera se à la zona de Ghetun trasfurmà tl zënter dl luech, ulache ie unida fata la plaza Nives.

 
La pert dedite dl sedim de Val.

Te Sëlva ie i sedims dl ciastel de Val tl parëi Stevia dl 17ejim secul, che fova n iede de la familia di Maulrappen, pona di Vilanders y ala fin di Wolkenstein. Da chësta ultima vën l inuem per tudësch dl luech: Wolkenstein. Mpue plu inite te Val ie la capela de San Silvester cun pitures murales baroches.

La dliejia prinzipela ie Santa Maria ad Nives, che fova unida fata su per l prim iede tl 1503. La ie unida ngrandida te n stil modern tl 1992. L ciastel de Gherdëina (Fischburg) ie tl raion dl chemun de Sëlva y ie n palaz tert-renaissance fat su per ncëria dl Grof Engelhard Dietrich von Wolkenstein; l fova la sënta de suneria, ma nce ciastel da ciacia cun deplù lec artifiziei per zidlé pësc. Aldidancuei iel privat y ne possa nia unì vijità. L luech de Sëlva ie caraterisà dal turism sibe d'instà che dantaldut d'inviern. Trëi furnadoies mëina alauta de viers de Frea/Dantercëpies y Ciampinëi. Mpurtant per l sport dai schi ie nce l raion de Plan de Gralba cun la furnadoia Piz Sella. L purtoi Saslong ie cunesciù per la garejedes de Copa dl Mond tenides uni ann. L raion de Val fej pert dl Parch Naturel Puez-Odles.

Blason mudé

 
Blason de la familia Wolkenstein sëura la rëjes dl Ciastel Fischburg.

L blason de Sëlva fova di grofs de Wolkenstein y ie dal 1968 incà l blason dl chemun. Chisc fova n iede i patrons dl Ciastel de Val, de chël che al didancuei resta me plu i sedimes sun i parëies dl crëp de Stevia. Tl ann 1291 ie l ciastel unì cumprà da Rudolf de Olaneres, si mut Randolf a sëurantëut l inuëm dl ciastel y ie deventà l antenat di grofs de Sëlva. Per via de chësc liam ie l blason de la familia Wolkenstein stat sëurantëut coche blason dl chemun.

L blason de Sëlva à chësta carateristiches: "L ie spartì su te cater pertes: la prima dessëura a man ciancia y la cuarta dessot a man drëta ie de culëur cuecen y arjënt, spartì da na ziracula; la segonda pert dessëura a man drëta y la prima dessot a man ciancia presënta na rissa foscia y trëi pizes brumes drusedes sun arjënt".[5] L ie l resultat dla union de doi emblems da plu da giut, chël di grofs di Olaneres/Pardell y chël di Maulrappen de Ciastel (Trostburg-Kastelruth) che adum à furmà la familia di Wolkenstein per gauja dla maridaia danter Federico von Wolkenstein y Caterina Villanders-Trostburg.[6]

Geografia mudé

 
Sëlva ududa da La Palota

Te Sëlva se spartësc la valeda de Gherdëina su te doi tòc, cun un n ram che ti va do al Derjon nfin te Plan y l'auter ram che ti va do al ruf de Val te Val y inant nfin te Pra da Rì. Sëlva ie pusiziuneda te n paiuel cun n grum de montes ntëurvia. A sud ie la mont de Ciampinëi y dovia l crëp de Saslonch. A nord ie la mont de Juac sëura Sciuz y l crëp de Stevia. A est ie la pizes de Cir y Mëisules.

Ai 1 jené 2023 ova Sëlva na populazion de 2 602[2] persones sun na spersa de 56,2 km². Sëlva cunfina cun i chemuns de Cianacëi, Corvara, San Martin de Tor y S. Crestina.
L chemun de Sëlva à una na frazion ufiziela, che ie Plan. Autri ridli y raions te Sëlva che ne ie nia ufizialmënter frazions ie La Sëlva, Plan da Tieja, Ruacia y La Poza a vest, Daunëi, Col Da Lech y Larciunëi a nord, Frëina a sud y Ciampac y Val a est.

Tlima mudé

Sëlva à n tlima alpin. I insteies ie bëndebo curc y moi. La mesaries mascimes d'instà ie danter 18 y 21 °C, de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter 6 y 9 °C. L'inviern ie te Sëlva bëndebo frëit, cun temperatures mascimes danter 0 y 2 °C via per l di y de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter -6 y -9 °C.
L mëns plu mol ie juni cun 135 mm de prezipitazions, l plu sut ie fauré cun mé 21 mm. Chisc dac ie stai muserei dala stazion dal tëmp te Plan a n'autëza de 1.594 metri danter l 1991 y l 2016.

Temperatures mesanes y prezipitazions per Sëlva (Stazion dal tëmp te Plan a 1.594 metri)
Jen Fau Mer Aur Mei Jun Lug Ago Set Uto Nov Dez
Mascima record (°C) 11 15 17 20 25 30 29 30 26 20 17 11 30
Mesaria mascima (°C) 0,3 1,8 5,3 8,9 13,7 17,9 20,2 19,3 14,6 9,4 4,0 0,0 Ø 9,7
Mesaria (°C) −3,7 −3,1 0,2 3,8 8,3 12,1 14,2 13,7 9,6 5,2 0,5 −3,3 Ø 4,8
Mesaria minima (°C) −7,6 −8,1 −4,8 −1,3 2,8 6,3 8,2 8,1 4,6 0,9 −3,0 −6,5 Ø 0
Minima record (°C) −19 −21 −21 −16 −7 −3 0 −2 −6 −12 −15 −21 −21
Prezipitazions (mm) 24,0 20,8 36,2 55,9 94,4 135,0 126,7 126,7 85,1 92,1 77,2 37,5 Σ 911,6
Dis cun prezipitazions (d) 4,7 4,7 5,8 8,6 12,1 14,2 12,7 12,0 9,0 8,6 8,3 5,8 Σ 106,5
T
e
m
p
e
r
a
t
u
r
a
0,3
−7,6
1,8
−8,1
5,3
−4,8
8,9
−1,3
13,7
2,8
17,9
6,3
20,2
8,2
19,3
8,1
14,6
4,6
9,4
0,9
4,0
−3,0
0,0
−6,5
Jen Fau Mer Aur Mei Jun Lug Ago Set Uto Nov Dez
P
r
e
z
i
p
i
t
a
z
i
o
n
s
24,0
20,8
36,2
55,9
94,4
135,0
126,7
126,7
85,1
92,1
77,2
37,5
  Jen Fau Mer Aur Mei Jun Lug Ago Set Uto Nov Dez
Funtana: Valores al mëns temperatures y Valores al mëns prezipitazions. Servisc meteo y levines de la provinzia autonoma de Bulsan - Südtirol (Perioda 1991–2016)

Storia mudé

 
Sëlva ntëur al 1900.

Te la montes ntëur Sëlva (Tramans, Chedul, Plan de Frea, Pra da Ri) iel da abiné luesc ulache te la preistoria vivova ciaciadëures y abinadëures. N à ënghe abinà cërta luejes te la zità di Sasc daujin al jëuf de Sela, ma chëstes semea che fova for mé nridlamënc temporeres ajache l tumova for inò ju sasc. Nfin al scumenciamënt dl Medieve semea che Sëlva fova per gran pert n bosch y dejabiteda.

L toponim Silva ie per l prim iede unit adurvà tl 1166 y uel di bosch. L inuem tudësch ie stat adurvà per l prim iede tl 1237 te la forma Wolchenstain.[7] L vën dala familia nëubla Wolkenstein-Trostburg y si ciastel. Chësc inuem vën dant tl urbar tirolej dl grof Meinhard II. de Tirol-Görz tl ann 1288 coche ze Wolchenstein.[8]

Pulitica mudé

Ambolc dal 1952 incà:[9]

  • 1952–1960: Anton Vinatzer
  • 1960–1964: Rodolfo Kasslatter
  • 1964–1980: Franz Costa
  • 1980–1985: Ferdinand Mussner
  • 1985–1996: Hermann Senoner
  • 1996–2010: Roland Demetz
  • 2010–2015: Peter Mussner
  • 2015–0000: Roland Demetz

Economia mudé

 
N pruspet turistich de Sëlva di ani 1960

L majer ram de l'economia te Sëlva ie l turism. Pra na populazion de mpue plu de 2.600 persones à Sëlva 8.700 liec per turisć y 1.300.000 sëuranuetes a l'ann.[10] Chësc ie ënghe scialdi tler da coche l luech cëla ora, cun n gran numer de hotiei y mplanc portamont. Dantaldut ie mpurtant l turism da d'inviern, sciche ënghe tl rest de la Ladinia.
La chiena ie ënghe stata giut alalongia scialdi mpurtanta per l'economia, ma sciche tl rest de Gherdëina à chësc ram de l'economia scialdi lascià do ti ultimi ani.

Nfrastrutura y trasport mudé

 
La ferata de Gherdëina che pea via te Sëlva (1959)

Stredes mudé

Tres Sëlva passa la streda statela 242 che la culeghea cul rest de Gherdëina y la Val dl Isarch a vest y i jëufes a est. Sun Plan de Gralba se spartësc la streda statela 242 te la streda statela 243 dl Jëuf de Frea che va inant sul jëuf de Frea a 2.121 m y fina a Corvara, ulache la va ite te la streda statela 244 de la Val Badia.

Curiera mudé

Te Plan fina y scumëncia plu linies de curieres dl servisc de trasport SAD. La linia 350 che va a Pruca, Bulsan y Persenon, la linia 473 che va a Corvara y la linia 471 che va sul jëuf de Pordoi.

Ferata mudé

Tres l luech de Sëlva passova la ferata de Gherdëina che jiva da Tluses nfin te Plan. L servisc de ferata ova scumencià ai 6 de fauré dl 1916 y fova unì stlut ai 28 de mei dl 1960.[11] Puecia trates de la ferata à sëuravivù. Tl 1970 ie l tòch da Tluses nfin a Urtijëi stat mudà te la streda statela 242dir, ne'n fajan n ram de la SS242 che culeghea Urtijëi cun Pruca. La trata da Urtijëi nfin te Plan ie stata mudeda te na promenade y ultimamënter a tòc ënghe te na streda per la rodes.[12]

Educazion mudé

Tl chemun de Sëlva dal na scola elementera y na scola mesana per la grupa ladina. Tramedoves toca pra la Direzion Raionela de Scola Ladina de Sëlva, che aministrea nce la scola elementera de Santa Cristina.[13]

Sport mudé

 
Ududa dl stadium dala dlacia Pranives ulache jughea l HC Gherdëina.

Sëlva pieta n grum de puscibiliteies per chëi che ie nteressei al sport da d'inviern sciche jì cun i schi o pudejé, jadiné o fé a hockey, nsci sciche ënghe sporc da d'instà sciche jì sa mont o jì a crëp o cun la roda. Te Plan dal n ciamp dala codla ulache d'instà vën fates partides dal juech dala codla, y l da ënghe n stadium da fé tennis y chidlé.

Hockey mudé

Sëlva à n stadium dala dlacia, l stadium Pranives, che ie l sëul te Gherdëina y l stadium de cësa de la scuadra da hockey HC Gherdëina. Dal 1973 al 2000 ova Sëlva ënghe na si scuadra de hockey, l HC Sëlva, che ie po stat metù adum cul HC Gherdëina.

Cumenanza mudé

Spartizion linguistica mudé

Lingaz de apartenënza
(zensimënt 2011)
89,74 % ladin
5,15 % tudësch
5,11 % talian

Svilup demografich mudé

Sëlva à abù n gran crëscer de la populazion do la segonda viera mundiela, che ie dublieda dal 1931 al 1971 da 1.000 a plu de 2.000 abitanc. Te chëi ani fova Sëlva cresciuda l plu debota di trëi chemuns de Gherdëina dal pont de ududa prozentuel. Aldidancuei à l luech mpue plu de 2.500 abitanc. Ma l trend se à mudà ti ultimi ani y Sëlva ie dal 2011 incà deventà un di puec chemuns te Südtirol ulache la populazion va zeruch.

Galaria dala fotografies mudé

Da vijité mudé

Monumënc sota scunanza mudé

Te Sëlva ie 11 frabicac sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol: la dlieja dla Madona, la capela San Silvester de Val y de Santa Otilia pra l Ciastel, l sedim de Val, l Ciastel, la Cësa sun Col da la Pelda doi villes, villa Fossi y l pitl ciastel, y 4 mejes, Ruacia, Plazola, Piciulëi y Gustin.

Monumënc naturei mudé

Tl chemun de Sëlva dal diesc luesc dla natura, che ie sota la defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.

Lies mudé

Persunaliteies mudé

Referimënc tla leteratura ladina mudé

 

Chisc ie i referimënc a Sëlva tla leteratura ladina.

La storia de Sëlva foss fineda!
Chël ch'é scrit, ie urità senza vester laudeda;
Da scrì essi bën abù mo zeche pro,
Ma per no bravé massa spizi pro,
Y spizi pro cun n raim o poejia
A unëur dla Madona de Santa Maria.

Fedele Demetz


Furcela di padrons

Da vedlamënter l' Grof de Sëlva ova fat giavé dala jënt de Sëlva n lech, y i ova fac lauré debant. I primes pësc me vën mpo mil rainesc l un. Do puec ani iel unì na gran burasca y l lech ie rot ora y l' ega à fat n dann per duta Gherdëina, che n' ie mei stat l cumpagn. L didancuei vëijun mo cater salieries n pas sot tiera, fates de gran lëns, y palances seura via curides. N puech dedora dla salieries iel de gran sasc y de gran bujes sotite, ulache zacan la lores se fajova coes.

Referënzes mudé

  1. "Superficie di Comuni Province e Regioni italiane al 9 ottobre 2011". Istitut naziunel talian de statistica. Trat ite ai 16 merz 2019.
  2. 2,0 2,1 https://demo.istat.it/?l=it.
  3. http://demo.istat.it/bilmens/index.php?anno=2020&lingua=ita Dac Istat
  4. Hans von Voltelini: Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623
  5. Plata internet dl chëmun
  6. Plata internet Cunsëi Furmazion de Sëlva, azes ai 20.02.2021
  7. Hans von Voltelini: Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623
  8. Oswald Zingerle: Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol (Fontes rerum Austriacarum II/45). Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194.
  9. Die Bürgermeister der Gemeinden Südtirols seit 1952. (PDF; 15 MB) In: Festschrift 50 Jahre Südtiroler Gemeindeverband 1954–2004. Südtiroler Gemeindenverband, S. 139–159, abgerufen am 16. November 2015.
  10. DOLOMITES Val Gardena Konsortialgesellschaft m.b.H.: Urlaubsfibel 2021, 6.
  11. Elfriede Perathoner, Stefano Planker, Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p. 105, Museum Ladin, 2011
  12. Elfriede Perathoner, Stefan Planker, Scibla mo 'n iëde. Museum Ladin, San Martin de Tor 2011, ISBN 978-88-89255-33-9. Catalogo di mostra
  13. Schulsprengel Wolkenstein. Südtiroler Bürgernetz, abgerufen am 25. Oktober 2014.
  14. Dlieja sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
  15. Capela de Val sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
  16. Ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
  17. Sedim de Val, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
  18. Cësa Col dala Pelda, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
  19. Pitl ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
  20. Villa Fossi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
  21. Ruacia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
  22. Plazola, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
  23. Piciulëi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
  24. Gustin, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
  25. Pisciadoi de Murfreit, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
  26. Doi zirmes sun Piz Culac
  27. Lën de zirm, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
  28. Paluch de Tubia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
  29. Lech de Ciampac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
  30. Ruf de Ciavazes, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
  31. Palusc de Piz Culac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
  32. Palusc de Frea Pilon, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
  33. Prei de Cudlea, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
  34. Zità di Sasc, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.

Bibliografia mudé

  • Oswald Zingerle: Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol (Fontes rerum Austriacarum II/45). Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194.
  • Hans von Voltelini: Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623
  • Paul Senoner: Stredes dla vita, troies dla fede. Pluania de Sëlva 2003.
  • Rudolf Mussner (curadëur): Nosta Sëlva. Cunsëi de Furmazion de Sëlva, Sëlva 1a edizion 2010.
  • Elfriede Perathoner, Stefano Planker: Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro. Catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p. 105, Museum Ladin, 2011
  • Deplu autëures: Chemun de Sëlva - chertes ortofoto cun i toponims ladins. Istitut Ladin Micurá de Rü, 2017 ISBN 978-88-8171-119-2.

Cëla ënghe mudé

Cunliamënc mudé


 
Chemuns de la Ladinia

Anpezo | Badia | Ciampedel | Cianacei | Ciastel | Col | Corvara | Fodom | La Val | Mareo | Mazin | Moena | San Martin de Tor | Santa Cristina | Sëlva | Sèn Jan | Soraga | Urtijëi


 
Chemuns dla comunità raion Salten-Sciliër

Ciastel | Fie | Jenesien | Karneid | Mölten | Nueva Ladina | Nueva Tudëscia | Renon | Santa Cristina | Sarentin | Sëlva | Tires | Urtijëi