Ujöp Freinademetz

Articul por Ladin Dolomitan

Sant Ujöp Freinademetz (聖福若瑟, Shèngfú Ruòsè per cineis) é nasciù su Oies a San Linert (Badia) ai 15 d’auril 1852. Al fova l cuart de tredesc mutons de na familia da paur dret religiousa. Na fede viva y n amour sinzier al proscim, che al ova emparé a ciasa, é la fondamenta per sia cherdeda. Ti agn che al studiova a Persenon él vegnù brancé da la parola dla Scritura che al ova audì te na perdica: „Al é i mutons che svaia do pan, ma al n'é degugn che ti l romp“ (Lamentazions 4,4); al audiva chestes paroles sciche n scrai di mutons pagans do la verité y la grazia dla fede cristiana; chesta esperienza é deventeda per Ujöp la semenza che é sfioreda su, tolan a cuer la cherdeda de jì tles miscions.

Ujöp Freinademetz

Ai 25 de messel 1875 él vegnù consacré preve y é ruvé caplan a San Martin. Ai 11 d’aost 1878 àl tegnù dailò sia perdica de comié y é ju tla ciasa miscionara de Steyl, permò fondeda trei agn denant, y é deventè un di doi prums anunziadours dl vagnele dla congregazion miscionara.

Da d'aisciuda dl 1879 él pié via tla Cina. Al ti à dit arevedei per amour a Chel Bel Die y ai fredesc, lascian endour sia familia, a chela che al fova dret taché, y a sia patria tant ameda, per ne les vedei mai plu.

Trenta agn él sté miscionar, empruma tla Diozeja de Hongkong y spo tl Shantung meridional. Zenza se stancé y con na bonté che davagnova i cuers dla jent, àl operé sciche pionier y miscionar jian da na luegia a l'autra; al ti stova do con lezitenza ai cristians permò convertis, cialova de enjigné de bon catechisc' y se festidiova per la formazion de prevesc dl post. Deplù iadesc àl abù da porté la responsabelté per dut l raion dla miscion; dal 1900 inant fòvel superiour dla congregazion di miscionars de Steyl tla Cina.

Do che sia vita é steda n per de iadesc al pericul, él mort dal malac ai 28 de jené l ann 1908. Freinademetz, che fova respeté y benvolù dai confredesc y dai cristians, vegniva defata conscidré sciche n sant. Tres deplù credenc, dantadut tla Cina, te Südtirol y tl’Austria, à metù man da l invochè do sia interzescion.

L’ann 1936 à scomencé l prozes informatif y dl 1951 l prozes apostolich per la beatificazion.

La domenia dles miscions dl ann sant 1975, é Ujöp Freinademetz vegnù declaré beat adum con Arnold Janssen, l fundadour di Miscionars Verbic, y ai 5 de otober 2003 él vegnù declaré sant.

La ciasa olàche al é nasciü é deventeda l travert de trueps pelegrins da endlonch adalerch.


Ujöp Freinademetz primiziant

En gaujiun dla mëssa novela dl M.R.S. Ojöp Frëinademez da Oies, zelebrada a Badia, ai 5 d' Agost 1875. Ciantia


Söles parores dl' Apocalissa c. 2. V. 17. "Vincenti dabo manna absconditum."

Reverendo Primiziant,
Fi ne sëise plü da Oies,
Mo dla Chiesa militanta:
Desprijëis ligrëzes groies,
Por n ciafé sëgn cënt deplü,
Col brilant onur lassö.

Che n' invidiëia le sazerdot?
Bel incö s' él gnü tla man,
A n sëgn, a n pice mote
Chël Bel Dî, a scorné le malan,
Mo cun festa al cil intier,
Y en aiüt a chi, che le chir.

De n bel angel la ligrëza,
Che Se lomina incö söl müs,
O ciarede, ch' ais fermëza,
Fin ch' Üsc dis sará madüs:
Zerto n prou, che vir inozënt,
Dlunch y tres sará contënt.

Mo miraco, che l' ëis vagada
A gní prou söla ria acia
De mile y mile lus por strada:
Guai, tormënc, la mort manacia
Le ri monn verc y ingiané,
Y i sarëis n tai tl edl, ch' i fej me.

Frësca é l' ega y bel sarëna,
Che da crëp vá y placia en banch:
Tan plü bela y de virtú plëna
Dl prou la vita intënta te sanch:
É le discepul fortuné,
So maester sc' ël pó somié.

Vives cënt siur primiziant
Recevede sura le cënt;
Mo i angeli a mile n ciantes
Chël de d' Osc gran paiamënt,
Por i beac en paraisc,
Ch' ëis salvé cun Üsc amisc.
Che ciamó na eterna noza
Deboriada orunse fá;
Söles stëres en caroza
Junde al past, che l' Agnel nes dá:
A mangé - ai Amisc él sigü -
Chël divin mana ascognü. 

Bibliografia mudé

  • C.M. (Christian Moroder): P. Ujep Freinademetz SVD. Calënder de Gherdëina 1975, pl. 51-54.
  • Idelfons Perathoner: Parënç de P. Ujep Freinademetz te Gherdëina. Calënder de Gherdëina 1975, pl. 54-55.

Wikidata mudé

d:Q45210