Plata prinzipala



Ferata de Gherdëina

La ferata de Gherdëina fova na ferata a tanf longia 31 km che jiva da Tluses, ulache la tacova ite te la ferata dl Prëner, ite te Gherdëina nfin te Plan t'insom ala valeda. La fova unida frabicheda dal 1915 al 1916, ntan la Prima Gran Viera, dal guviern de l'Austria-Ungaria per mené saudeies y munizion ala front de viera contra la Talia. Do la viera fova la ferata unida adurveda inant coche mesun de trasport de persones y marcianzia. Cun la defujion di auti do la segonda viera mundiela ie l utl de la ferata scialdi smendrì y la univa ududa coche na forma de trasport nia plu moderna y che desturbova la zirculazion di auti. Chësc à purtà a stlù la ferata tl 1960.


Foto dl mëns

Le Sas de Pütia (tudësch: Peitlerkofel, talian: Sass de Putia) é n crëp alt 2875 m y alda pro le Parch natural Pöz-Odles.


Secunda Vera Mondiala

La Secunda Vera dl Monn vëgn conscidrada la maiú vera armada tla storia dl’umanité pro chëra che por sis agn, dal 1939 al 1945 él gnü a se le dé danter 55 y 60 miliuns de morc. Te l'Europa ra á metü man ai 1. de setëmber dl 1939 cun l’atach de la Germania sot al Nazism ala Polonia. Te l'Asia vën l scumenciamënt metù bel de lugio dl 1937, ulache l Iapan fajova viera contra la Cina. La é fineda ti raiuns europeics ai 8 de má dl 1945 cun la capitolaziun de la Germania, y ai 2 de setëmber dl medemo ann cun la capitulaziun dl Imper iapanesc do i bomabardamënc atomics sön Hiroshima y Nagasaki da pert di Stac Unis d’America.



Articul en vidrina

Les Dolomites, a chëres che al ti vëgn ince dit Crëps slauris, é na morona de crëps dles Alpes orientales talianes, a süd dla morona priniziala dles Alpes che tol ite n raiun danter les regiuns Trentin-Südtirol, Venet y Friul-Unieja-Giulia o plu avisa les provinzies de Balsan, Trënt, Belum, Udin, Pordenone, Vicenza y Verona cun na picera pert ince te l’Austria (les Dolomites de Lienz). Le crëp plü alt dles Dolomites é la Marmoleda (3342 m), le su dlaciá de döt le raiun y gran scenar dla Pröma Gran Vera[1]...."Dolomites"

Imaja en vidrina

Articul por Ladin Val Badia

{{Badiot}}
Articul per Ladin Gherdëina

{{Gherdëina}}
Articul por Ladin Fascian

{{Fascian}}
Articul por Ladin Fodom

{{Fodom}}
Articul por Ladin Anpezan

{{Anpezan}}
Articul por Ladin Dolomitan

{{Dolomitan}}

Cie possi pa fé?

N valguna regules per scrijer sun la Wikipedia Ladina:

1.Chësta ie na lerch per duc, respeteiela! Nia l adurvé per fé retlam o polemiches.

2.Wikipedia ie neutrala y ne muessa nia repurté minonghes subietives.

3.Indicheia ti articuli che te scrijes la funtanes scrites che revardea i contenuc.

4.Sce ne te ses nia da ulà scumencé, cëleti ala ujes fundamenteles.

5.Sce l ie mesun, jonteti pro suinsom al articul che te scrijes l idiom ladin che te adroves cun l Template che ie da abiné tla tabela "Variantes locales dl ladin"

N proverb ladin

“Do San Berto n’á le tëmp plü degun famëi”


Wikipedia y sü proiec te deplü lingac:
Meta-Wiki, coordinamënt di proiec WikimediaWikiSpecies, catalogh dles sortes viëntesMediaWiki, le software di proiec WikimediaWikiversità, ressurses y ativités didatichesWikizionarWikinotiziesWikisource, documentaziun y bilbioteca publicaWikimedia Commons, ressurses multimedialesWikipedia, l’enziclopedia lëdiaWikimania, conferënza en cunt di proiec de WikimediaIncubator,proiec che pëia iaWikiquote, na racoiüda de zitaziunsWikibooks, ƚa biblioteca lëdiaWikidataWikivoyageWikimedia Foundation, organisaziun che gestësc i proiec de Wikimedia
  1. Cultura Ladina, Lois Ellecosta, Intendënza Ladina, Balsan, 2007, pl. 14
Lingaz