Arcangiul Lardschneider

Articul per Ladin Gherdëina

Arcangiul Lardschneider (* 3 de utober 1886 ta Ciampac, Sëlva; † 19 de merz 1950 a Dispruch) ie stat n professëur y un di majeri studiëusc dl ladin de Gherdëina y l autor de n vocabuler ladin. Ël ie nasciù sciche catordejesem fì sul luech de Ciampac te Sëlva. L ie jit pona a fé la scoles autes a Bulsan y a Dispruch al fat la matura. Tla università de Viena al pona studià romanistica cun Wilhelm Meyer-Lübke ulache l ie deventà dutor tl 1909 cun la tesa "Versuch einer Syntax des Grödnerischen" (La sintassa dla rujeneda de Gherdëina). L à pona nsenià plu rujenedes romaniches tla scoles autes a Maran, Kufstein y Dispruch. Tla università de Dispruch iel nce stat letëur de franzëus. Tl 1912 iel stat cofundadëur dla Union di Ladins de Dispruch.

Geschichte der ladinischen literatur
Bibliografia ladina

Tl 1923 se al maridà cun Klara Daler y i à abù doi mutans.

Tl 1933 al dat ora l prim vocabuler gherdëina - tudësch ('xWörterbuch der Grödner Mundart'x) cun 7000 paroles, de chëles truepes ova nce n stlarimënt etimologich.

Arcangiul Lardschneider ie stat l redatëur di primes trëi Calëndri de Gherdëina tl 1911, 1912 y 1913, dac ora a Dispruch da bera Sepl da Passua[1].

A Arcangiul Lardschneider ie dedicheda la Scola Mesana de Sëlva dal 1985 incà.

Scric mudé

  • Versuch einer Syntax des Grödnerischen.
  • Wörterbuch der Grödner Mundart. Schlern Schriften 23. Universitäts Verlag Wagner, Dispruch 1933.
  • Cie sons’a nëus Ladins? Calënder de Gherdëina 1912, pl. 34-36.
  • I leresc che ova mazà la jënt de Rustlea. Calënder de Gherdëina 1912, pl. 52-56 Test sun Wikisource..
  • N puech per sort (matades). Calënder de Gherdëina 1912, pl. 63-65.
  • Da ndeviné. Calënder de Gherdëina 1912, pl. 67-68.
  • L calënder y l Ladinerverein. Calënder de Gherdëina 1913, pl. 29-32.
  • Sentënzes. Calënder de Gherdëina 1949, pl 49-50.
  • La ferata te Gherdëina. Ettmayer, Karl (1920): Vorläufiger Bericht über Phonogramm-Aufnahmen der Grödner Mundart. Viena: Hölder [Akademie der Wissenschaften Wien, 191. Bd., 4. Abhandlung; Mitteilungen des Phonogramm- archivs, 53.
  • L pere ova doi fions, Test sun Wikisource.

Notes mudé

  1. Calëndri de Gherdëina online sula plata web dla Union di Ladins de Gherdëina (per i scric ite dla ULG)]

Bibliografia mudé

Wikiversity mudé

Wikisource mudé

Liams