Maran

chemun de la Talia
Articul per Ladin Gherdëina

Maran (tudësch: Meran, talian: Merano) ie na zità de Südtirol tl Burggrafenamt. Cun na populazion de 41 071[2] ai 1 jené 2023 ie Maran la segonda majera zità de Südtirol do Bulsan.
L chemun de Maran cunfina cun i chemuns de Algund, Burgstall, Hafling, Lana, Marling, Schenna, Luech Tirol, Tscherms y Vöran. Maran fova stata dal 14ejim secul nfin al 1849 la capitela de la contea dl Tirol.

Maran
Meran (de)
Merano (it)
Blason de Maran
Blason de Maran
Raion
Stat  Talia
Region Trentin-Südtirol Trentin-Südtirol
Provinzia SüdtirolSüdtirol Südtirol
Comunità raion Burggrafenamt
Geografia
Coordinedes 46°40'10.398"N, 11°9'33.908"E
Autëza 325 m sëura l livel dl mer
Spersa 26,3 km²[1]
Demografia
Populazion 41 071 ab. (1 jené 2023)[2]
Grupes linguistiches
(cumpededa dl 2011)
0,47 % ladin
50,47 % tudësch
49,06 % talian
Densità 1 559,3 ab./km²
Politica
Ambolt Anna Bruzzese (2020)
Auter
Frazions degunes
Codesc de la posta 39012
Prefis dl telefon 0473
Targa de l'auto BZ
Codesc ISTAT 021051
Plata internet comune.merano.bz.it
Cherta
Cherta de Maran te Südtirol
Cherta de Maran te Südtirol
Posizion de Maran te Südtirol
Cherta de localisazion: Trentin-Südtirol
Maran
Maran
Maran (Trentin-Südtirol)

Tlima mudé

Maran ie cunesciuda per vester un di puec luesc te Südtirol cun n tlima mediterran. La zità ie stravardeda da vënc frëic da nord tres la grupa Texel a nord y ie davierta a sud cun la valeda dl Adesc tres chëla che vën caprò aria ciauda che mpermët a plantes mediterranes de crëscer, sciche palmes y ziprësses. L'aria ie scialdi suta d'inviern y tumia d'instà.


Temperatures mesanes y prezipitazions per Gratsch (Maran)
Jen Fau Mer Aur Mei Jun Lug Ago Set Uto Nov Dez
Mesaria mascima (°C) 6,7 10,1 15,4 19,9 24,7 29,1 30,6 29,3 24,1 18,5 11,4 6,4 Ø 18,9
Mesaria (°C) 1,3 4,0 8,6 12,6 17,3 21,1 22,5 21,7 17,1 12,4 6,1 1,5 Ø 12,2
Mesaria minima (°C) −4,2 −2,0 1,8 5,3 9,8 13,2 14,4 14,2 10,0 6,4 0,9 −3,4 Ø 5,6
Prezipitazions (mm) 25,4 25,4 39,8 43,6 69,4 80,6 84,9 88,3 62,5 59,9 106,1 52,2 Σ 738,1
Dis cun prezipitazions (d) 3 3 5 6 9 8 9 10 8 6 7 5 Σ 79
T
e
m
p
e
r
a
t
u
r
a
6,7
−4,2
10,1
−2,0
15,4
1,8
19,9
5,3
24,7
9,8
29,1
13,2
30,6
14,4
29,3
14,2
24,1
10,0
18,5
6,4
11,4
0,9
6,4
−3,4
Jen Fau Mer Aur Mei Jun Lug Ago Set Uto Nov Dez
P
r
e
z
i
p
i
t
a
z
i
o
n
s
25,4
25,4
39,8
43,6
69,4
80,6
84,9
88,3
62,5
59,9
106,1
52,2
  Jen Fau Mer Aur Mei Jun Lug Ago Set Uto Nov Dez
Funtana: [1] und [2]. Servisc meteo y levines de la provinzia autonoma de Bulsan - Südtirol (perioda 2001–2010)

Galaria dales fotografies mudé

Lians mudé

Südtirol

Referënzes mudé

  1. "Superficie di Comuni Province e Regioni italiane al 9 ottobre 2011". Istitut naziunel talian de statistica. Trat ite ai 16 merz 2019.
  2. 2,0 2,1 https://demo.istat.it/?l=it.



 
Chemuns dla comunità raion Burggrafenamt
Algund | Burgstall | Gargazon | Hafling | Kuens | Lana | Laurein | Marling | Maran | Moos | Nals | Naturns | Partschins | Plaus | Proveis | Riffian | San Linert te Passeier
San Martin te Passeier | San Pankraz | Schenna | Tirol | Tisens | Tscherms | Ulten | Unsere Liebe Frau im Walde-St. Felix | Vöran